Ones de pedra
Petit text sobre la bonica relació que m'uneix amb la muntanya de Montserrat.La recerca del que és desconegut em segueixfascinant... experiències que van més enllàde les paraules i que no tenen preu.Cal pregar perquè el camí segueixi sent llarg,desitjant que siguin moltes les incomptablesjornades.Cal arribar, és el meu destí,però sense forçar res la travessia.És preferible que duri molts anys, i que sigui vell quan fondege l'illa, ric de tot el bagatge que hauré guanyat fent tan preuat camí.Montserrat m'ha regalat el seu bell viatge,sense ella no hi hauria partit.Les seves belles roques i agulles no formen onades d'aigua sinó màgiques i esveltes onades de pedra. I d'aquestes onades de pedra la vida flueix.Onada darrere onada per mar de cada dia,no després de passar amb voluntat d'aurora, aniré posant una mà darrere l'altra i els anys donaran duresa a cada gest.Preservant del vent i de l'oblitla integritat d'uns àmbits, d'uns projectes amb els que has de créixer i combatre.Quan el vent és el teu company i solitari amic, que baixa per les arestes per poder acostar-te el seu petó, crec que tinc molta sort de poder seguir obrint els meus ulls en aquest bell lloc.Les muntanyes de Montserrat ja eren aquí molt abans que jo existís. Em va veure arribar. I em veurà anar-me'n...Mentre els meus ulls entreveuenla serenitat del capvespre en tinc suficientsi amb mi tinc els astres,que de nit veig al celi de dia a tots vosaltres.
