SERRA DE TRAMUNTANA (Ruta de Pedra en Sec) GR-221
La Serra de Tramuntana que s'estén al llarg de tota la costa oest de l'illa de Mallorca constitueix per si mateixa un espai de gran bellesa solcat de petites serralades que aixecant-se de les planes interiors formen una llarga barrera que acaba caient de forma sobtada al litoral. Territori en general abrupte i per zones d'orografia complexa ocasiona que les seves parts mes altes estigui deshumanitzades i només quedin vestigis d'antics aprofitaments agraris o del comerç de la neu, com testimonien els nombrosos pous existents per recollir la neu i fabricar glaç. Un dels aspectes que més sorprèn de La Ruta de Pedra en Sec és la bona conservació de tota una xarxa d'antics camins que discorren al llarg dels diferents sectors de la serra, prodigi d'enginyeria de camins dels nostres avantpassats, com ja ens avança el nom de la ruta, l'element predominant és la pedra, sàviament col.locada per formar murs, terraplens i camins, de vegades en indrets de molt difícil execució constructiva. A tots aquests aspectes cal afegir-hi l'exuberant vegetació, a les parts baixes espectaculars oliveres mil.lenàries hi ha mesura que guanyem alçada ens a surten al pas extensos alzinars amb exemplars de gran bellesa, això només per mencionar les espècies que la meva ignorància en permet reconèixer. La Ruta de Pedra en Sec, és assequible a qualsevol persona que estigui habituada a caminar per muntanya i tingui una mica resistència, normalment són camins empedrats, amplis i en mot bon estat. A finals del mes de febrer d'aquest any (2023) l'arxipèlag balear va estar afectat per la Borrasca Juliette que va ocasionar nombrosos danys a tota l'illa. La Serra de Tramuntana es va veure afectada per una gran nevada i vents de gran intensitat que van ser la causa de què fes caure molts arbres, alguns de gran tamany, i que els que van poder resistir quedessin greument danyats. La ruta està perfectament senyalitzada, en els indrets que serien objecte de dubte i trobem petits postes de fusta amb una fletxa indicadora del bon camí i a les cruïlles més importants rètols de fusta amb les diferents destinacions. L'únic que jo he trobat a faltar al llarg del camí és la toponímia del punt concret on ens trobem, sigui un coll, una font...etc.Com a fruit de la meva experiència resumiria les quatre etapes que vam fer de la següent manera:Primera etapa. Etapa de transició, curta i de poc desnivell a superar, per nosaltres era el dia que pel matí havíem arribat a l'illa, en el mateix aeroport vam agafar un taxi (60euros) que en qüestió d'uns quaranta-cinc minuts ens portava fins a Deià, inici de la nostra ruta.Segona etapa. Etapa dura, tant per la distància com pel desnivell, els primers vuit-cents metres a superar pel Barranc de Biniaraix són extraordinaris, L'embassament de Cúber ens dóna un respir avant de superar la caraneta que ens donarà pas al camí que en constant baixada porta al Refugi de Tossals Verds. Aquest darrer tram és en la meva opinió el més complexe de tota la ruta. Camí molt pedregós amb trams de fort pendent on cal afegir-hi els desperfectes ocasionats per la borrasca, concretament algun tram després de superar el Pas Llis es troba força malmès.Tercera etapa. Inicialment per dins de bonics boscos on travessem alguna zona de rasclers, a mesura que anem guanyant alçada se'ns va obrint el paisatge. El Coll des Prats ens ofereix una àmplia visió de la zona costanera, per sobre nostre el Puig de Massanella, un dels cims més alts de Mallorca. A continuació el sender ens porta a passar per unes colladetas, una d'elles propera al Puig de Galileu el qual aconsello de pujar per tal de millorar la visió general. Finalment i a través d'un camí empedrat anomenat "les Voltes" perdem bona part de l'alçada guanyada i per zona boscosa arribem al Monestir de Lluc.Quarta etapa. Etapa fàcil i amb poc desnivell a superar, inicialment anem per dins de bosc fins a acabar el descens, per primer cop ens toca caminar per zona totalment planes que en alguns moments se'ns arriba...
