Hi tornarem
Rogaine de Sant Martí
de Centelles
26.5 km. 5-49-53 13-13 x km. 862 metres de desnivell positiu,
125 punts, 23 fites
1r. Ultraveterants i 3r. Superveterans
De nou el dia s’aixeca ben fred, però no estem sota zero com fa unes
setmanes a Olvan. Esperem dins el cotxe que sigui l’hora d’entrar al parc
tancat. Fem la planificació ben abrigats. Ens marquem un recorregut que ens
agrada i ens deixem un parell de fites de bona puntuació pel final de cursa si
arribem a temps.
Deixem roba d’abric al cotxe i sortim força ràpids cap a la primera fita,
la 37. No havíem planificat anar a la 64, però són sis punts que estan força a
prop i cap allà anem. Un cop som a lloc no la trobem immediatament. Ens costa
situar-nos entre les diferents feixes de pedra seca fins trobar la fita.
Reprenem la nostra planificació, seguint les diferents pistes i corriols.
Baixem en direcció als cingles, i baixem fent ziga-zagues per un corriol
ben empedrat per la zona coneguda com La Trona a la cerca de 9 punts que hi ha
dalt d’un turó. Fins aquí tot, o gairebé tot, ha estat en baixada. Seguim una
pista que va paral·lela a la cinglera per després de passar per la 72 tornar a
pujar.
Aquesta pujada és ben dreta i se’ns fa llarga i pesada. En alguns trams hi
ha cordes per poder-se agafar i ajudar-se. Si estigués enfangat podria ser perillosa,
sobretot, anant de baixada. És la zona coneguda com Els Castellets. Ja som dalt
i anem a la 76, una fita a la punta de la cinglera i amb vistes espectaculars. Comentem
amb el Joan que és una zona que és mereixedora d’una visita amb posterioritat
aprofitant el mapa que tenim.
A partir d’aquí resseguim el cingle per un corriol que ens ofereix bones
vistes de la Vall del Congost. Al ser força planer ens permet anar trotant. El
dia és assolellat i ja ens podem treure una de les capes que portem a sobre.
Avancem per pistes i corriols. A prop de la fita 73 ens criden l’atenció un
munt de cotxes aparcats en una pista. Ben aviat veient què hi fan. Hi ha un
munt d’escaladors enfilats per les parets.
Seguim en direcció Nord. La 54 es troba en una clariana al mig d’un bosquet
entre camps. Hem passat per la clariana, però ens ha quedat al darrera i no
l’hem vista. Arribem a una segona clariana i no ens acaba de quadrar el turonet
que tenim al davant. Mirem amb atenció el mapa i ja ho entenem. Hem deixat la
fita enrere. Estava en la clariana que hem passat abans. Tornem sobre els
nostres passos i allà la tenim. Ja portem una mica més de 3 hores. Seguim una
mica més al Nord, primer fins la 84, i després fins la 31, que no la teníem en
els nostres plans, i comencem el camí de tornada.
La 85 tampoc la teníem als nostres plans, però un cop som a la 41, malgrat
els dubtes, decidim anar-hi. A partir d’aquí ens posem em mode tornada. No
podem perdre temps i seguim la planificació. Per arribar a la 43, ens cal
travessar un petit torrent. La vegetació no ens ho permet i quan ens ho permet,
ens situem en un llom on no trobem la fita que busquem. Està clar que no estem
al llom que volíem estar. La fita ha quedat enrere i ens caldria travessar un
altre torrent. Desistim d’anar-hi i seguim endavant.
Ens apropem al punt decisiu per anar a buscar dues fites d’alta puntuació,
94 i 80, al Sud-oest del mapa. Tots dos anem calculant en el nostre cap si és
possible o no. Feta la 53 ens queden 40 minuts i per un moment ens sembla que
ho podem fer. Hem vingut a jugar, doncs juguem. Ens llencem el més ràpid
possible aprofitant que és baixada en direcció a la 94. Vaig al davant i el
Joan ve al darrera. En una cruïlla m’atura. Queden 30 minuts. No és possible
fer el que pensaven ja que després de baixar fins la 94 serà pujada fins a
l’arribada. Avortem el pla inicial i ens dirigim a l’arribada passant primer
per la 33.
Ha estat una llàstima no poder fer aquestes dues darreres fites, però ha
estat una bona decisió, ja que ben segur que hauríem penalitzat i el final
hauria estat molt agònic.
La jornada acaba amb un molt arròs...
