Salt del Molí i Santuari de Bellmunt (1.250 m)
Dijous 15 de febrer de 2024Hora de sortida: ¾ de set del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 4 h 45 min (11,5
km)
Desnivell: 541 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la
AP-7 fins a la sortida en direcció a Vic, que seguirem per la C-17. Ens
aturarem a fer el tallat a les 4 carreters de Tona. Després seguirem fins a Sant Quirze de Besora i Vidrà on aparcarem a la
zona d’aparcament que hi ha prop de l’ajuntament. Itinerari: Seguirem el camí del salt del Molí i,
passada una torre d’alta tensió, arribarem al magnífic pont romànic del Molí o de
Salgueda, sobre el riu Ges.Travessarem el pont i girarem a la dreta. Poc després trobarem una
bifurcació. Aquí agafarem el camí que baixa a la dreta fins al salt del Molí. Si l’aigua del riu Ges és generosa, aquí es pot gaudir d’una
espectacular cascada de 20 metres. Nosaltres, amb la persistent sequera que
tenim, encara podem considerar que hem tingut sort, al poder veure un raig d’aigua
que cau.Després continuarem el camí i travessarem el Ges per unes passeres de
formigó i seguirem el sender marcat que trobarem després de passar per un petit
afluent. El camí s’enfila enmig d’una fageda fins que arribarem a una pista. És l’antic
camí ral de Sant Pere de Torelló a Vidrà.Veurem un cartell que ens mena cap a la Tosca de Degollats i és la
direcció que seguirem. Anirem fent pista tot baixant altre cop durant uns cinc-cents
metres, fins que la deixarem en una cruïlla per seguir un corriol que surt a l’esquerra
tot planejant i que ens portarà ràpidament fins la curiosa formació de la Tosca
de Degollats.La Tosca és una formació rocosa de material calcari que s'ha originat
durant molts anys, l'aigua d'una fosa situada a la part superior va regalimant
i dipositant amb aquest degoteig petites restes de carbonat càlcic. El nom,
segons la llegenda, prové d'una masia propera (avui en ruïnes), on s'hi feia la
matança cada any, però un any el pagès va tenir tant mala fortuna que li va
caure el porc a sobre i amb els ullals del mateix va quedar degollat i va
morir. D'aquesta feta, a la casa li canviaren el nom pel de
"Degollats", ja que un degollat (el porc) en va degollar un altre. Retrocedirem uns 20 metres per rodejar la Tosca i pujar a la part
superior, veurem un cartell que indica la direcció al Coll de Hi-era-de-massa. Un
cop a dalt veurem l'origen de l'aigua que cau més avall.Entrarem en la Baga de Canemars i anirem guanyant alçada ràpidament fent
ziga-zagues. El camí ara pla, ara en pujada, ara en baixada, sempre força
arbrat fins a arribar al Coll de Hi-era-de-massa, aquest curiós nom prové
segons la llegenda d'uns fets ocorreguts en època feudal quan al Castell de
Besora hi vivia un senyor feudal de conducta molt dèspota i cruel vers els seus
subordinats. Així que aquests decidiren desfer-se d'ell difinitivament. La
vigília del seu Sant, organitzaren una cacera de senglar, i quan van ser al
Coll en lloc d'atacar la fera van matar l'amo i senyor. El Tribunal hi prengué
part i quan preguntà: Qui la mort? respongué la gent: - El Poble. Per
què l'ha mort? - Perquè hi era de massa.Tot seguit farem la darrera pujada, dura però
curta fins al Santuari de Bellmunt a 1.246 metres d'altitud. Tindrem unes bones
vistes a la Plana de Vic, al Montseny i al Pirineu Oriental. El Santuari de
Bellmunt, on hi trobem l'ermita i una hostatgeria té les primeres referències
històriques l'any 1219. Si pugem unes escales podem arribar fins al Cim de
Bellmunt, pertanyent a la llista del 100 Cims de la Federació d'Entitats
Excursionistes de Catalunya. Aquest cim té instal·la un curiós aparell que va
comptabilitzant les persones que hi pugen. També hi ha un vèrtex geodèsic i una
antena.Un cop feta la visita al Santuari, agafarem el
camí de baixada fins el Coll de Hi-era-de-massa per el mateix corriol de
pujada, i seguirem el cartell que ens indica cap al Coll de Vidrà, tot el camí
fins al Coll de Vidrà...
