Correr es de cobardes a la paret del coll d'ares
DIUMENGE,
18 DE FEBRER
Avui
amb la colla del Penedes teníem intenció d'anar al Serrat de la
Corona, però aviat veiem que anem justos de temps i ens fa mandra la
caminada fins a peu de via.
Ens
decidim per fer un canvi d'objectiu. Hi ha una paret que és la
continuació de la mateixa paret que els companys no han visitat mai
i jo tan sols una vegada ara fa uns tretze anys amb en Josep Sánchez
(e.p. d.).
Després
de tants anys tinc petits records com que varem aparcar al Coll
d'Ares i baixarem a peu de via fàcilment. També tinc a la memòria
un encastament curiós i poca cosa més.
Amb
aquestes dades ens decantem per anar-hi i fer alguna via. En portem
dues de ressenyades , la via “Correr es de cobardes”, i la via
“siempre negativo”
Aparquem
al Coll i comencem l'aproximació però aviat ens adonem que anem
molt alts i sortim a la feixa d' escape, cal tornar enrere i cercar
una canal que ens baixi fins la tartera, finalment arribem a
localitzar el peu de via, però per l'hora decidim fer tots una sola
via i escollim, la via “ Correr es de cobardes”.
Per
fer la via cal remuntar una canal bruta i situar-nos sobre un
contrafort i a uns tres metres del terra veurem un espit.
La
primera tirada sense ser molt difícil tècnicament si que ho es per
la exposició i la roca , tan sols trobarem dos espits, el primer
quasi al terra i el segon uns vint metres a munt en un tram
d'escalada més difícil que no pas la resta de tirada. Tota la
tirada amb roca a controlar i fem reunió en un arbre espectacular.
No hi ha res a la reunió però qualsevol de les seves branques ens
serveix de reunió.
La
segona tirada és amb diferencia la més treballosa de la via,
comencem amb uns passatges d' artifical que cal fer amb flotants,
(els forats on posar-los semblen fets especialment per fer-los
servir. Per sobre trobarem un tram equipat amb dos parabolts i un
pont de roca. Tot aquest tram el fem sota un desplom, però aquest
s'acaba i la fissura segueix donant-nos feina per col·locar
flotants. A la fissura vertical trobarem un pitó, un tascó travat i
un petit pont de roca a l'altura d'aquest cal anar per placa a
l'esquerra fins un arbre. Per sobre d'aquest una placa amb molt bona
roca ens deixa en una petita feixa, fins aquí la roca molt bona,
però ara tenim per sobre una fissura de roca trencada sobre la que
trobarem la reunió, nosaltres ens hem escaquejat per la dreta
seguint la feixa, (bruta i trencada però molt més fàcil) i hem
arribat a la reunió fent un arc.
La
tercera tirada la hem trobat expo d'entrada, una placa compacta que
tenim que superar per la dreta d'un petit sostre, sense possibilitat
de protegir-la fins haver superat el tram difícil, aquí trobarem un
espit, seguirem un petit esperó amb roca crostosa protegit per un
parabolt fins un diedre amb aparença de trencat i sobre del que
trobarem la reunió.
El
diedre està protegit per tres claus i dos parabolts, però és molt
incomode d'escalar i la roca no dona confiança. Trobarem la reunió
pocs metres per sobre de la sortida, en una rampa plena de garrics.
La
darrera tirada comença fàcil i sembla que les dificultats s'han
acabat però la paret encara ens reserva un tram difícil just a la
sortida de la paret. En aquest tram trobarem un pitó, un arbre i un
parabolt. Nosaltres hem salvat el tramit amb un A0. La reunió del
cim amb dos parabolts.
Per
arribar al cotxe cal carenar fins els cim i ja veurem el Coll d'Ares
just davant, uns deu minuts de pujada suau..
De
baixada, aturada al bar d' Ager “Lo Torres” per fer la cervesa de
rigor.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM.................................................
Correr es de cobardes
APERTURISTES
............................ Remi Bresco, Luis Alfonso
COMPANYS
DE CORDA ................. Pep Riba, Angel Guillen, Pere Giró
MATERIAL.........................................
15 cintes, Joc de Camalots fins nº1 (repetir mitjans)
...
