Correr es de cobardes a la paret del coll d'ares

 DIUMENGE, 18 DE FEBRER Avui amb la colla del Penedes teníem intenció d'anar al Serrat de la Corona, però aviat veiem que anem justos de temps i ens fa mandra la caminada fins a peu de via. Ens decidim per fer un canvi d'objectiu. Hi ha una paret que és la continuació de la mateixa paret que els companys no han visitat mai i jo tan sols una vegada ara fa uns tretze anys amb en Josep Sánchez (e.p. d.). Després de tants anys tinc petits records com que varem aparcar al Coll d'Ares i baixarem a peu de via fàcilment. També tinc a la memòria un encastament curiós i poca cosa més. Amb aquestes dades ens decantem per anar-hi i fer alguna via. En portem dues de ressenyades , la via “Correr es de cobardes”, i la via “siempre negativo” Aparquem al Coll i comencem l'aproximació però aviat ens adonem que anem molt alts i sortim a la feixa d' escape, cal tornar enrere i cercar una canal que ens baixi fins la tartera, finalment arribem a localitzar el peu de via, però per l'hora decidim fer tots una sola via i escollim, la via “ Correr es de cobardes”. Per fer la via cal remuntar una canal bruta i situar-nos sobre un contrafort i a uns tres metres del terra veurem un espit. La primera tirada sense ser molt difícil tècnicament si que ho es per la exposició i la roca , tan sols trobarem dos espits, el primer quasi al terra i el segon uns vint metres a munt en un tram d'escalada més difícil que no pas la resta de tirada. Tota la tirada amb roca a controlar i fem reunió en un arbre espectacular. No hi ha res a la reunió però qualsevol de les seves branques ens serveix de reunió. La segona tirada és amb diferencia la més treballosa de la via, comencem amb uns passatges d' artifical que cal fer amb flotants, (els forats on posar-los semblen fets especialment per fer-los servir. Per sobre trobarem un tram equipat amb dos parabolts i un pont de roca. Tot aquest tram el fem sota un desplom, però aquest s'acaba i la fissura segueix donant-nos feina per col·locar flotants. A la fissura vertical trobarem un pitó, un tascó travat i un petit pont de roca a l'altura d'aquest cal anar per placa a l'esquerra fins un arbre. Per sobre d'aquest una placa amb molt bona roca ens deixa en una petita feixa, fins aquí la roca molt bona, però ara tenim per sobre una fissura de roca trencada sobre la que trobarem la reunió, nosaltres ens hem escaquejat per la dreta seguint la feixa, (bruta i trencada però molt més fàcil) i hem arribat a la reunió fent un arc. La tercera tirada la hem trobat expo d'entrada, una placa compacta que tenim que superar per la dreta d'un petit sostre, sense possibilitat de protegir-la fins haver superat el tram difícil, aquí trobarem un espit, seguirem un petit esperó amb roca crostosa protegit per un parabolt fins un diedre amb aparença de trencat i sobre del que trobarem la reunió. El diedre està protegit per tres claus i dos parabolts, però és molt incomode d'escalar i la roca no dona confiança. Trobarem la reunió pocs metres per sobre de la sortida, en una rampa plena de garrics. La darrera tirada comença fàcil i sembla que les dificultats s'han acabat però la paret encara ens reserva un tram difícil just a la sortida de la paret. En aquest tram trobarem un pitó, un arbre i un parabolt. Nosaltres hem salvat el tramit amb un A0. La reunió del cim amb dos parabolts. Per arribar al cotxe cal carenar fins els cim i ja veurem el Coll d'Ares just davant, uns deu minuts de pujada suau.. De baixada, aturada al bar d' Ager “Lo Torres” per fer la cervesa de rigor. J. ESTRUCH DADES DE LA VIA NOM................................................. Correr es de cobardes APERTURISTES ............................ Remi Bresco, Luis Alfonso COMPANYS DE CORDA ................. Pep Riba, Angel Guillen, Pere Giró MATERIAL......................................... 15 cintes, Joc de Camalots fins nº1 (repetir mitjans)                            ...

Via Xustiyou a la paret de la Ruïra

Desde fa mes de 30 anys que hi pujo per la pista de Fontalba a fer ski de muntanya o a escalar a la Dent d'en Rosell sempre em fixava en aquesta paret i no entenia com no hi...

Itziar a la Paret del Temps.

Després de la tempesta ve la calma i, després de la mona ve el mono. Així, que amb reserves suficients per passar una setmana, he anat a la tranquila paret del Temps a...

Via PA BA. PARET DEL DEVESSÓ. MALANYEU.

 28/02/24. Després de fer la via Independència, encara ens dona temps de fer un altre via. Escollim la vai PA BA. La via té quatre llargs de corda, un primer per...

Via PA BA. PARET DEL DEVESSÓ. MALANYEU.

 28/02/24. Després de fer la via Independència, encara ens dona temps de fer un altre via. Escollim la vai PA BA. La via té quatre llargs de corda, un primer per...

Via PAS D'ESTRÈS. PARET BUCÒLICA.

17/02/23. El dia què vàrem escalar amb la Cec va comentar què volia anar a la via Pas d'Etrès, avui hi anava amb el Manel i m'apunto. Via de caire esportiu amb molt bona...

Via PAS D'ESTRÈS. PARET BUCÒLICA.

17/02/23. El dia què vàrem escalar amb la Cec va comentar què volia anar a la via Pas d'Etrès, avui hi anava amb el Manel i m'apunto. Via de caire esportiu amb molt bona...

Tarannà Domèstic a la Paret del Devessó

Aquest matí, mentre feia una escaladeta a la paret del Devessó a Malanyeu, he tingut la sensació de veure fotogrames encara per venir de la meva vida i, sense dubte, aquest...

Via dels Gallifantes a la Paret del Grau.

La via dels Gallifantes a Coll de Nargó és l'última proposta oberta a la paret del Grau, i abans no es massifiqui hem decidit anar-la a fer. De clientela no li'n faltarà,...

Verd de Jade a la Paret de Riu Lacó.

Aprofito aquest fantàstic matí de sol hivernal, en que les obligacions familiars donen un marge ben curt de temps, per repetir la Verd de Jade a Riu Lacó. La darrera que em...

L'Art de Procrastinar a la Paret de Riu Lacó.

Una proposta més en aquesta joventut eterna de la paret de Riu Lacó. L'Art de Procrastinar és una vieta oberta de fa molts anys i avui, en aquest radiant dia d'hivern, l'hem...