Apatxe rebel a la Paret bucòlica. Alt Urgell. 20-05-2023.

La Paret Bucòlica des de l'aparcament i des de peu de via.  La Paret Bucòlica mai decep, hi trobem un calcari excel.lent i un reguitzell de vies prou interessants;   ideal per a dies d'hivern amb anticicló sempre que no hi faci vent.   Pot fer-hi molta calor o molt fred depenent de la méteo, el vent hi sol bufar i tant ens pot ajudar si fa calor o glaçar en cas contrari, tanmateix com apunto, ideal per l'hivern/primavera.La darrera via oberta és obra de l'incansable Joan Vidal "Indi" en solitari, acabada després de diversos atacs el 17-04-2023.    Com que som uns fans de les seves apertures no ens podem resistir i amb el Josep Maria i el Joan fem cap a La Bucòlica.APROXIMACIÓAnem a Oliana on ens aturem a esmorzar, continuem per la C-14 direcció a La Seu, pugem al Pantà d'Oliana;   creuarem uns túnels, passat el segon, ja albirem la paret i abans d'entrar al tercer, veurem una caseta  a la dreta, la deixem enrera i girem a la dreta per l'antiga carretera.   Aparquem a la primera explanada sota la paret.Per fer cap a peu de via reculem uns metres fins una canal, trobarem fites, aleshores ens enfilem per terreny trencat mig perdut a buscat una línia d'alta tensió fns a peu de paret, la nostra via és passat la Terra de Dinosaures en una clariana;  hi trobem una fletxeta picada i les inicials A.R...Esperant tanda...Al primer llarg ( Foto Josep Maria Mallofré)Primer llarg   localitzada la via veurem unes terrasses ajagudes que es van redreçant fins al primer muret, aquí ja comença a "picar" la cosa, hi trobem un passet que costa de llegir a l'inici.   Una vegada superat anirem a buscar una placa - diedre cap a la dreta, al seu cim en un replà còmode trobem la primera reunió.Des de la primera reunió els companys apunt de començar.Entrant a la primera reunió.Segon llarg   surt de la reunió per la dreta resseguint una vira ascendent fins a trobar un primer muret on hi ha el pas de la via;   una vegada superat anem altre cop a la dreta a buscar un diedre que seguirem acabant d'entrar a la placa que seguim entrant a la segona reunió després de travessar un tram de vegetació que no molesta gens.El segon llarg va a buscar un diedre a la dreta. ( Foto Josep Maria Mallofré)Al pas clau de la tirada. ( Foto Josep Maria Mallofré)Entrant a la segona reunió.El Josep Maria encapçala els tercer llarg.Tercer llarg  comença per un vertical i amable diedre que ens acosta a un sostret que esquivem per la dreta per entrar a una placa de presa petita i cantelluda que ens fa treballar...es deixa fer.Al tram finot on cal fer una ziga-zaga tot cercant el millor camí.Entrant a la tercera reunió. ( Foto Josep Maria Mallofré)El quart llarg fa una marcada diagonal a l'esquerra.Quart llarg   ben trobat, pugem a buscar un ressalt al que ens enfilem i resseguim entre la placa i la fissura de sobre tot fent un flanqueig ascendent fins a topar amb un mur que desploma suaument, aquí ens caldrà progressar en artificial A0 i algun pas d'Ae, quan s'ageu anirem per placa fins la reunió a la deta.Al tram d'artificialCinquè llarg   som al tram mes vertical de la paret i ja començarem en artificial, pe`ro de seguida ens adonem que l'abundor de preses i la seva qüalitat ens permeten fer més A-0  del que pensàvem, així com passos en lliure entremig.   Aquí l'hi ha tocat el torn al Joan, que l'ha disfrutat !És el torn del Joan que surt en artificial a fer el cinquè llarg. ( Foto Josep Maria Mallofré)Artificial amable, amb algunes sortides en lliure. ( Foto Josep Maria Mallofré)Recuperant el cinquè llarg. ( Foto Josep Maria Mallofré)Sisè llarg    Curiosa tirada final, que per evitar un tram de roca compacta que s'hauria d'haver superat en artificial gairebé tot, surt per la dreta fent un aeri i senzill flanqueig a la dreta per anar a trobar la cresta, aquí és on farem la reunió cimera, continuant ja desencordats tot grimpant la...

Via Xustiyou a la paret de la Ruïra

Desde fa mes de 30 anys que hi pujo per la pista de Fontalba a fer ski de muntanya o a escalar a la Dent d'en Rosell sempre em fixava en aquesta paret i no entenia com no hi...

Itziar a la Paret del Temps.

Després de la tempesta ve la calma i, després de la mona ve el mono. Així, que amb reserves suficients per passar una setmana, he anat a la tranquila paret del Temps a...

Via PA BA. PARET DEL DEVESSÓ. MALANYEU.

 28/02/24. Després de fer la via Independència, encara ens dona temps de fer un altre via. Escollim la vai PA BA. La via té quatre llargs de corda, un primer per...

Via PA BA. PARET DEL DEVESSÓ. MALANYEU.

 28/02/24. Després de fer la via Independència, encara ens dona temps de fer un altre via. Escollim la vai PA BA. La via té quatre llargs de corda, un primer per...

Via PAS D'ESTRÈS. PARET BUCÒLICA.

17/02/23. El dia què vàrem escalar amb la Cec va comentar què volia anar a la via Pas d'Etrès, avui hi anava amb el Manel i m'apunto. Via de caire esportiu amb molt bona...

Via PAS D'ESTRÈS. PARET BUCÒLICA.

17/02/23. El dia què vàrem escalar amb la Cec va comentar què volia anar a la via Pas d'Etrès, avui hi anava amb el Manel i m'apunto. Via de caire esportiu amb molt bona...

Tarannà Domèstic a la Paret del Devessó

Aquest matí, mentre feia una escaladeta a la paret del Devessó a Malanyeu, he tingut la sensació de veure fotogrames encara per venir de la meva vida i, sense dubte, aquest...

Via dels Gallifantes a la Paret del Grau.

La via dels Gallifantes a Coll de Nargó és l'última proposta oberta a la paret del Grau, i abans no es massifiqui hem decidit anar-la a fer. De clientela no li'n faltarà,...

Verd de Jade a la Paret de Riu Lacó.

Aprofito aquest fantàstic matí de sol hivernal, en que les obligacions familiars donen un marge ben curt de temps, per repetir la Verd de Jade a Riu Lacó. La darrera que em...

L'Art de Procrastinar a la Paret de Riu Lacó.

Una proposta més en aquesta joventut eterna de la paret de Riu Lacó. L'Art de Procrastinar és una vieta oberta de fa molts anys i avui, en aquest radiant dia d'hivern, l'hem...