Els ràpels de la Paret de l'Aeri
Feia temps que volíem fer aquesta activitat tan singular: baixar la Paret de l'Aeri, la vertical més gran de Montserrat. En aquest gran pany de paret, de més de 350 metres de caiguda, s'han obert diverses vies d'escalada, algunes considerades entre les més clàssiques del massís.Nosaltres avui hem fet aquest vertiginós descens i hem quedat molt satisfets per l'ambient vertical i la intensitat de l'activitat, molt tècnica i compromesa.La primera part de l'activitat consisteix en pujar fins a la part més alta de Montserrat. Hi ha diversos camins però nosaltres hem triat el més curt i directe: la Canal de Sant Jeroni. És un camí equipat i amb certes dificultats però que ja coneixem força bé. És una pujada llarga i dura, superant alguns ressalts amb l'ajut de cables, cordes de nusos i fins i tot una curta escala però sense gran dificultat.Finalment hem arribat al capdamunt de la serra, molt a prop de les grans antenes situades al cim del Mirador del Moro, on comença el descens. Hem completat el darrer tram de camí, ja fàcil, i ens hem equipat per al descens.Per muntar el primer ràpel cal ficar-se per sota de la terrassa de l'antic edifici de l'estació de l'aeri, per arribar fins una alzina de bona mida on trobem la primera instal·lació. El primer ràpel baixa per una canal fins trobar un cable d'acer que ens guia en un curt flanqueig fins a la reunió. És un cable d'aspecte precari, reforçat amb una baga putrefacta però només serveix de guia per arribar a la reunió.El segon ràpel baixa fins a una petita plataforma, ja a sobre d'un buit impressionant, fent un petit pèndol per entrar a la reunió. Despré ve el tram més veritcal del descens: quatre ràpels encadenats, amb reunions penjades, realment impressionants.Després d'aquest tram hem arribat a un petit replà penjat. No és gaire gran però després de quatre reunions penjades ens ha semblat molt gran. Potser per això, els primers escaladors que van arribar a aquest replanet el van anomenar Plaça de Catalunya.Amb un nou ràpel hem arribat a una llarga fissura obliqua per on puja la clàssica via Pany-Farrera. Després, amb els dos ràpels finals, hem completat aquest vertiginós descens fins a una zona de poc pendent on hem fet peu definitivament.Hem recollit les cordes per iniciar el retorn, que comença per un camí equipat, el camí d'accés a les vies d'escalada d'aquesta zona. Hi ha un cable de vida molt precari, esfilagarsat i amb ancoratges dubtosos, però amb precaució hem anat baixant fins arribar a l'Escletxa del Moro, una canal equipada amb diversos trams de cordes fixes, per on hem baixat fins al camí de l'Arrel. Després, ja fàcilment, hem completat el camí fins a Santa Cecília.Ha estat una activitat intensa i inoblidable, que ens ha fet viure la Paret de l’Aeri des d’una altra perspectiva. A partir d’ara, sempre que la contemplem de lluny, recordarem els instants màgics que hem viscut sospesos en el buit d’aquesta immensa muralla.I aquí teniu el vídeo d'aquesta gran activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Coloms & Coloms i Edicions JGB.
