Somni d'una nit d'estiu

 DIMECRES, 22 DE FEBRER DE 2023La meteo d'avui ens ofereix un xic d'estabilitat abans no entri una nova baixada de temperatures i aigua a dojo,.... segons diuen. Tan sols un petit front passara de bon mati per ponent.Amb el Lluis i el Gines hem quedat a les vuit per sortir a fer una escapada, però no tenim cap objectiu concret, tan sols les ganes de sortir.Com acostumo a fer, preparo algunes opcions en funció de la meteo i mentre fem el cafe acabem de decidir.Per majoria escollim anar a ponent, a Sant Llorens de Mongai, tot i que no era una de les meves propostes, però algo trobarem per fer. Sant llorens sempre és un refugi segur en dies dubtosos.Ens aturem per esmorzar al bar de Sant Llorens i mentre esmorzem acabem de decidir. La via escollida és la darrera obertura (coneguda) a la paret del pont, la via “Somni d'una nit d'estiu”.Pels diferents parquings de la zona quasi no hi ha cotxes i en arribar al parquing del pont estem sols, tot i que quan marxem arriba un cotxe amb una cordada d'escaladors, ens saludem i marxem per feina.Mentre comencem la via, arriben els companys del cotxe, resulta que tenien la mateia via pensada, però en veure que som tres decideixen fer un canvi d'objectiu.La primera tirada, on han fet una neteja important és de les tirades més llargues de la via, és mantinguda en el seu grau i molt assegurada, amb la neteja de les pedres dubtoses i les moltes assegurances que hi ha et permeten gaudir de l'escalada.La segona tirada és més aviat un canvi de reunió per a poder assegurar al company millor en el següent tram. Fem reunió sota el segon mur en un tram d'extraploms vermells i amb un seguit de parabolts molt visibles des de la carretera. Els primers metres son dificils en lliure, sobretot les tres primeres asegurances, hem fet A0 tibant molt, (pot ser millor possar un estrep) despres uns passatges en flanqueig a la dreta amb roca regulin però ben assegurada i un tram vertical per entrar a la reunió on entrarem amb un flanqueig a la dreta. Per sobre del darrer parabolt abans del flanqueig hem vist un altre parabolt que creiem que és per assegurar millor al segon de cordada i que la corda vingui recte i no en diagonal.La tecera tirada es molt llaminera, llastima que la roca fa por, però l'abundacia d'assegurances conviden a forçar-la, molt vertical i les assegurances ben posades per no fer-te mal però amb algun moviment obligat i d'altres on cal mirar on poses els peus.La reunió la fem just acabar aquest tram vertical.La quarta tirada, creua una petita feixa i supera un mur amb dos parabolts visibles, despres travessa una altre feixa fins sota el següent mur.La darrera tirada es estranya, comença amb un flanqueig a l'esquerra seguint un seguit de desploms però sense superar-los, al principi la roca es vermellosa i a controlar, amb un geganti pont de roca per començar i un seguit de parabolts en diagonal ascendent, fins que aprofita una franja de roca grisa per superar el primer desplom i seguir flanquejant a l'esquerra fins una canal molt marcada just al costat de l'aresta. A partir d'aqui la via va jugant amb petits ressalts fins arribar al cim.Mentre fem aquesta tirada, els companys que havien canviat d'objectiu ens atrapen, però decideixen sortir pel collet de la dreta.Nosaltres una vegada dalt baixem fins el cotxe i anem a dinar a Ca'l Pere de Camarasa, abans de tornar a casa.La via esta ben pensada i les assegurances fan que no pateixis angoixes, tot i que forçar-la sense fer A0 deu tenir el seu “morbo”.J. ESTRUCHDADES DE LA VIANOM..................................................... Somni d'una nit d'estiuAPERTURISTES ................................. Agusti Sans i Josep GodoyCOMPANYS DE CORDA.................... Lluis Gabernet, Gines RodriguezMATERIAL.......................................... 15 cintes , (estrep opcional)DIFICULTAT ........................................ 6a (V+/A0)

L'Aneto, història d'una conquesta

Entre les altes serralades que conformen la frontera natural dels Pirineus, l'Aneto, coronat de neu perpètua, s'alça com el gegant més imponent, la cimera més noble i...

Totxos de Collbató, via Somni de Primavera

24.03.21  Amb el canvi d’estació, i gràcies a un petit relaxament de les restriccions per la pandèmia, hem pogut sortir a tocar roca de debó al sector dels Totxos de...

El somni de l'agulla cònica

Feia dies que voltant per les cingleres de Sant Honorat vaig veure la silueta bella de l'agulla Cònica. I vaig fer aquest exercici de pensar per on hi pujaria. Vaig parlar amb...

Solstici d'estiu al Pollegó Inferior.

Clàssica recent,mantinguda i generalment de fissura.La via resta parcialment equipada i de bon reforçar;resulta una escalada lliure prou potent per aquells que rasquem el 6a...

Via d'Estiu a la Nou de Berguedà.

 Les tirades en si són guapes però són ressalts que no acaben d'agafar ambient.Hem enllaçat la primera i segona tirada.Si quan acabem la via ens queden ganes de seguir...

Vies somni kiowa + revenja modoc

DIMECRES, 04 DE MARÇAl començar la setmana , com sempre, fem la crida a tota la colla per saber qui sortirà, encara que alguns ja ho sabem perquè el Joan ja va dir-nos la...

El Somni d'en Rossell.

Sota el nostre punt de vista hi ha  cinc tirades molt bones,la resta es mou entre la caminada,el rostollisme i el ressalt ben aprofitat.Hem enllaçat els llargs 6+7 i...

Tacte de calcària: via d'estiu a la nou

En acabar d'escalar la via d'Estiu en Ricard em diu que li agrada el tacta de la roca calcària i que avui ha fruit palpant-la. Jo que estic molt habituat - segurament és la...

El somni d'en Rosell

Hi ha vies que poden estar ben obertes amb traçats poc encertats ho diferents combinacions que unes poden desmerèixer a les altres, aquesta no entraria a cap d'aquestes...

Escalades d'estiu per Montserrat

         Aquí deixo 4 vies que hem fet aquest estiu ,molt variades i  cada una molt bona  en el seu estil i terreny…són de les que...