Corredor de les Àligues
El corredor de les Àligues és una línia de ràpels que baixa per una marcada canal a la Paret d'Aragó, el gran cingle de la part aragonesa del congost de Mont-rebei. Va ser equipat fa uns 25 anys per en Joaquín Olmo i el seu equip; una magnífica i segura instal·lació, que es conserva en perfecte estat.Són 9 ràpels, gairebé tots de més de 50 metres, i baixen uns 500 metres de desnivell. Tot i l'espectacularitat de la Paret, el descens no és difícil. No hi ha cap tram extraplomat, les reunions són en general còmodes i no n'hi ha cap de penjada. La dificultat més gran està en trobar les reunions per l'extensa paret, però nosaltres no hem tingut problemes i les hem trobat totes al seu lloc. Un altre aspecte important és el rics que s'enganxin les cordes al recuperar-les. Nosaltres portàvem cordes de reserva i material de remuntar però no ha estat necessari utilitzar aquests materials perquè hem recuperat totes les cordes sense cap problema. Ahir, després de l'activitat que vam fer a la Terreta, ens vam desplaçar fins a l'alberg de Montfalcó, on hem passat la nit. Com que l'activitat és llarga, hem matinat molt i a les 6 del matí ja sortíem del refugi. Hem pujat amb un dels cotxes fins a la Bassa del Montsec deixant l'altre a Montfalcó per a la tornada.Encara era fosc quan hem començat a caminar per la pista que porta al cim de Montgai, el punt més alt del Montsec de l'Estall. Poc abans d'arribar-hi, hem deixat la pista per seguir un corriol que ressegueix el llom del cingle, sobre l'estimball fins arribar a un collet a la capçalera del Corredor de les Àligues.El descens comença amb un ràpel curt, d'uns 12 metres, que ens situa a la primera reunió sobre un gran buit. Amb dos ràpels llargs i verticals hem arribat fins a un bosc penjat. Des d'allà, unes cordes fixes ens han ajudat a arribar a la capçalera del següent ràpel. A partir d'aquest punt, la paret perd verticalitat i els ràpels, tot i ser molt llargs, són fàcils i acaben sempre en bons replans. Molt abans del que havíem calculat, estàvem acabant el descens quan s'ha produït una circumstància imprevista que ha capgirat els nostres plans: el rescat.Mentre baixàvem, sentiem crits en algun punt indeterminat de la muntanya però no sabíem d'on venien ni tampoc enteniem el que deien. Al cap d'una estona hem vist un helicòpter de rescat de la Guàrdia Civil (GREIM) donant voltes per la zona. Fins i tot s'han acostat a nosaltres, segurament pensant que érem els que havien de rescatar. Utilitzant els senyals internacionals de socors, els hem dit que no necessitàvem ajuda i han seguit buscant amunt i avall.Al cap de poc, quan hem completat el penúltim ràpel, hem trobat una dona malferida en un replà de la paret. Tot i que no s'expresava amb claretat, segurament a causa de l'accident, ens ha dit que era senderista i havia pujat mig grimpant per algun lloc, sense saber gaire bé on anava, fins que s'ha encinglerat i ha acabat caient per un ressalt. Estava en un lloc emboscat, de manera que era impossible que la veiessin des de l'aire, però aviat hem fet senyals a l'helicòpter i s'ha activat el rescat.Les ferides eren greus, amb els dos turmells trencats, un d'ells amb fractura oberta, de manera que l'actuació era urgent.L'operació de rescat ha durat unes dues hores, ja que el metge ha hagut d'estabilitzar la ferida i fer una primera cura d'urgència per poder fer l'evacuació amb seguretat. Nosaltres hem ajudat en el que hem pogut, fent d'auxiliars d'infermeria mentre el metge feia la seva feina. Després, hem posat la dona a la camilla i l'han pujat amb la grua fins a l'helicòpter. Finalment han pujat els rescatadors, donant per acabada l'operació.Hem recollit les nostres cordes, que havien servit per assegurar totes les maniobres durant el rescat, i hem fet el darrer ràpel per acabar el descens del corredor. Després ens quedava la llarga caminada de retorn. Primer hem seguit un corriol indefinit, baixant el darrer esglaó del cingle i vorejant el pantà fins a enllaçar amb el...
_2.jpg&w=320&h=180&zc=1)
