Pas de sa Paella - Cingles de Son Rul·lan (12-5-2013)
L'excursió d'avui comença on s'ubicava ca na Matgina o ca Madò Pilla, l'antiga hostatgeria de l'Arxiduc Lluís Salvador (385 m), a la carretera Valdemossa-Deià (Ma-20) km 68,7. Pujarem a la Talaia Vella pel pas de sa Paella i pels camins de s'Arxiduc i dels cingles de Son Rul·lan —una maca balconada a la costa de Miramar—, arribarem a Deià. «Ca na Magina tothom la coneixia a Mallorca i molts l'anomenaven s'hospederia de Ca Madò Pilla». Des del començament va fer-se càrrec madò Pilla «una dona véia de Deià». Madò Pilla —rabiosa, menuda, descarada, però eficient— va morir el 1907, quan tenia 98 anys. L'Arxiduc va adaptar ca na Matgina [1874], com a hostatgeria, perquè servís com a lloc d'allotjament als qui volien visitar la zona de Miramar. Ell diu: «un alberg de 20 llits on tothom hi pot passar tres dies de franc i li donen roba de llit, tovalloles, coberts, llenya per fer foc i olives sense haver de pagar res, i des del mirador que hi ha allà prop damunt un penyal de forma cònica es domina tota la contrada...». Un diumenge de primavera de 1893 varen arribar a anar 150 persones. (March, 1991). Imatge manllevada de l'obra El paisatge de l'Arxiduc, 1997). Gaston Vuillier conta de primera mà l'estada (tardor de 1888) a aquest refugi de muntanya: «Entrareu, i les dones encarregades de vetlar per aquesta hospitalitat i per aquest allotjament us rebran somrients, sol·lícites, i menaran la vostra mula a la menjadora o el vostre cotxe a la cotxeria. Pel pobre es faran coure dins oli bullent les cebes i els pebres que durà dins l'alforja i que menjarà amb el seu pa negre. Altres, més afortunats, podran donar aviram a rostir. Però el llit serà igual per tots: llençols ben blancs i flassades ben flonges i calentes a l'hivern. Podreu aprofitar-vos de l'estatge i del fogar durant tres dies i tres nits, i, passat aquest temps, siau qui siau, haureu de cedir el lloc a uns altres. I partireu, com vaig fer jo mateix, rebent els més feliços auguris per la continuació del vostre viatge i enduent-vos un record emocionat d'aquesta hospitalitat dels temps antics. Però no se us ocorri mai oferir doblers per recompensar els serveis rebuts: sofriríeu un refús, perquè tot és absolutament regalat». (Les illes oblidades. Viatge a les Balears, 1893). En canvi Charles William Wood, l'autor de Letters from Mallorca, qui hi va estar el novembre de 1886 ho descriu com a un lloc amb goteres i hinòspit on no hi ha mantequilla ni llet, en canvi hi ha abundància d'ous i pollastres magres. Actualment, al mateix lloc s'aixeca l'Hotel El Encinar. A l'aparcament de l'hotel podrem deixar els vehicles. Ja que aquesta ruta no és circular haurem deixat abans cotxes suficients a Deià per a la tornada.Ben davant de l'aparcament de l'hotel, a l'altra part de la carretera arrenca una pista forestal en pujada (Wp 01), aquí començam la divertida ruta d'avui. Atenció! Als cinc minuts ens hem de desviar a la dreta (Wp 02). Si seguíssim recta passaríem pel ja conegut mirador des Tudons...L'ampla pista esdevé en un camí de ferradura amb marge lateral en algun tram, el qual discorre per un agradable bosc mixt molt a prop de Son Galceran i la Cel·la, restes de l'antiga ermita. Als 15 minuts del desviament arribarem a l'ermita de la Santíssima Trinitat (Wp 03). Es veu que hem fet prest ja que les portes resten tancades. No parlarem d'aquesta ermitra ja que ho feim a l'excursió El pas de ses Maromes i volta per la Talaia Vella. A l'obra de Vuillier trobam impresions de quan es va passejar (1888) per aquests boscos «...hi ha l'ermita, on us rep un monjo d'aspecte esquerp. Així ens imaginam els de l'edat mitjana, demacrats per les privacions, consumits per l'ardor de la seva creença, però forts a tots els combats. Cap altra remor que la de la mar i del vent els dies ombrívols, o...
