Cingle del pas de les eugues (vilanova de meià)
Aquest és un d’aquells sectors que fa moooolts anys que tenia a la llista de pendents, exactament des del 2004 quan es va publicar l’última guia de Vilanova de Meià. La veritat és que és un sector força desconegut, que segurament només atraurà l’atenció dels “escaladors turistes/excursionistes/aventurers” entre els quals em conto. Pels que no som de Lleida ens queda força lluny i només consta de 14 vies entre el 6a i el 6c+ (tret d’un 7b+ i un projecte pendent de graduar). Però per mi, hi ha una sèrie de factors que justifiquen plenament com a mínim una visita si ens movem en aquests graus:- El magnífic calcari a franges (algunes boníssimes, altres romes) de Vilanova.- El bonic paisatge.- La solitud i tranquil·litat de l’entorn.- La qualitat i llargada de les vies.Aproximant al sector que queda visible a la part esquerra a mig vessant, entre alzines i d'un color gris intens.Un altre factor important a tenir en compte és que el sector és 100 % sud i cal evitar-lo en dies calorosos. En anys normals segurament hauria estat una bogeria anar-hi un 25 de maig, però aquest diumenge hi vam passar més fresca que calor. Al final vam ser una bona colla: la Xènia, el Jordi, la Gemma, el Pol, el Fernando i la Nesa.Visió de la part dreta del sector amb el Pol a Sense títol (6b), La Nesa a Presa de contacte (6a) i jo a No t'espantis (6a+).La feina del dia:-Presa de contacte, 6a, 33m, (**). Teòricament la més fàcil, i potser si que ho és però té un parell de xapes fora de la línia lògica que et compliquen una mica la vida. La via és una bonica i llarga placa més variada del que aparenta ja que va alternant trams de gran canto, amb d’altres més fins.Nesa a Presa de contacte (6a).-No t’espantis, 6a+, 33m (***). Bona via, amb la teca concentrada en un petit bombo que es supera estèticament i més fàcilment del que sembla gràcies a un bon canto que costa una mica de veure. I després a gaudir del calcari vilanoví.Seqüència a No t'espantis (6a+)-Matapà, 6a+, 33m (***). Molt similar a l’anterior, però més dura ja que aquí la secció exigent és més llarga i quan en surts amb els braços ben inflats ve un tram de roms amb les xapes llunyet.-Capatapit, 6b+, 28m (***). Aquesta és més de continuïtat, ja que l’exigència es manté ben bé fins la meitat i va augmentant progressivament. Uns primers 15 metres de verticalitat, panxetes i canto petit i/o rom donen pas a una segona meitat més tombadeta on tampoc podem baixar la guàrdia.-Don Pollo, 6c+, 28m (**). També té una primera meitat força exigent però amb un bons descans abans del pas clau: un pas de bloc en placa de bidits de primera falange i pocs peus fins a caçar un canto salvador. Un cop superat el tram cal novament mantenir l’atenció ja que reapareixen els típics roms de la part superior del sector. El pas clau se’m resisteix i l’espatlla comença a queixar-se així que decideixo que aquesta serà l’ultima via del dia.Pol al pas clau de No t'espantis (6a)La Gemma també va fer Sense títol (6b)que no li va agradar gaire, Cop de bloc (6b+, aquesta sí que la va trobar força bona i més de continuïtat) i Sansón, un altre 6c+ de pas de bloc concentrat.En definitiva, un sector amb poques vies, però més variades del que aparenten.Atenció, un parell d’advertències:L’aproximació no està gaire detallada a la guia, sobretot cal parar atenció al mapa de la pàgina 36, però potser en aquest mapa faltarien referències quilomètriques. Després de deixar el trencant cap a l’Ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià, cal seguir ben bé uns 3 quilòmetres. Primer planejant sota la Roca Alta i quan ja hem deixat aquesta enrere la pista comença a pujar més fort. En un punt on fa una marcada corba de 180 º, a mà dreta ens queda un gran dipòsit. Aquí és el punt on cal aparcar. Per més referències just sobre nostre ens queden uns grans camps vallats que tenen tota la pinta de ser un cultiu de tòfones ja que estan...
