Montseny: Volta a Vallforners
A finals de la primavera em van venir a visitar Pere i Marta (amb lo Tio) per que els hi fes de guia turístic en la seva descoberta del Montseny; encara que el seu vessant nord és molt més espectacular, vaig preferir fer-los esperar fins la tardor, quan estarà en el seu punt àlgid... I aprofitant que feia anys que tenia ganes de pujar al Roca Centella, un dels cims més oblidats del massís, vaig poder combinar un popurri prou atractiu: la volta a la Vall de Vallforners per les alçades, més o menys el que seria la olla o la integral, si parléssim d'un circ pirenaic. Sortint i arribant a Cànoves i amb l'embassament com a epicentre, vam combinar l'alzinar de la pujada a la Roca Centella i les Carenes d'en Bosc, l'altiplà a l'entrada de la Calma i la carena gairebé subalpina del Sui, amb la frondositat de l'ombrívola Baga d'en Cuc, deixant de banda els últims cims del "circ", la Serra de Palestrins, per ensenyar-los el principal atractiu d'aquestes valls, el Castanyer Gros de Can Cuc, el més gran de CatalunyaTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliar-loTrack a WikilocPerfil i més dadesDesprés d'esmorzar a Sant Antoni, enfilem la carretera cap a Cànoves, on deixem els cotxes al costat de la Plaça de la Parellada. Des d'aquí, gairebé tot el trànsit enfila cap a Vallforners per la carretera de l'embassament; nosaltres anirem a buscar un carreró que puja en paral·lel i que de seguida es converteix en una pista. Només sortir del casc urbà, en deixar un mas a l'esquerra, trobem un camí amb una cadena que comença a pujar al mig del boscTot i que anem trobant algun trencall, no hi ha gaire pèrdua ja que es tracta d'anar remuntant pràcticament pel fil de la carena. A vegades per corriol i a vegades per pista, pugem gairebé sempre envoltats de bosc; només en alguna clariana podem endevinar el nostre primer objectiu del diaDesprés d'un tram de pista, hem d'estar atents cap als 700 m. d'alçada per seguir un sender que s'escapa a la dreta; poc després retrobem la pista en un revolt i de seguida ens tornem a endinsar al bosc per un nou corriol, que va pujant......envoltat d'un dens alzinar......al que, a vegades, costa de veure-li el finalQuan tornem a sortir a la pista ja només ens quedaran uns 100 m. de desnivell, em desoriento un moment i gairebé ens el passem, ja que cal prendre un camí molt brut de malesa que va per la carena......i que ens condueix en un parell de minuts al primer cim del dia, la Roca Centella (1.001 m.)Si no fos pel vèrtex passaria desapercebut, només té vistes cap a la banda nord, ja que l'altre vessant està envoltat de vegetació. A l'esquerra, la vall del Congost, el Tagamanent i les Carenes del Bosc que recorrerem tot seguit, amb el Mojó en primer terme; més al centre el límit del Pla de la Calma i el Sui com a cim més elevat, el Samon al costat. I a la dreta de tot, gairebé amagada entre els arbres, la carena que acabem de recórrer, amb el Montnegre al fons. Sobre els nostres caps comencen a aparèixer uns núvols que ens tocaran els nassos més tard...Després de recarregar energies continuem per la carena, el camí ara està més net, però no així els seus marges, plens de branques seques que la suposada "neteja forestal" ha deixat als seus peus i que constitueix el millor combustible per a un incendi (que esperem que no arribi mai). Curiosament, a una banda els arbres estan intactes i a l'altra tenen totes les branques a terra...Més endavant el bosc ja torna al seu estat normal i el corriol es torna un espès passadís entre dos murs de vegetació, de forma que ni ens adonem quan passem pel cim del Mojó, poc abans de sortir a la pista que comunica Vallforners amb Vallcàrquera i que travessa la carena a la Collada del Mojó. Enfront tenim la carena del Sui, per on caminarem en unes horesEl tram següent ja l'havia recorregut (a la inversa) en l'ascensió al Tagamanent fa un parell d'anys. Anirem primer per la banda occidental (esquerra) de la carena, fins al Coll del Jordi. Poc abans d'arribar-hi trobem unes roques que...
