BTT – Volta a la Serra d’Ensija
Dijous 27 octubre 2022 Vallcebre, Font Freda, el Portet, Les Collades, Portell dels Terrers, Peguera, Creu de Fumanya, Jaciment Paleontològic de Fumanya, Vallcebre. Distancia 33,3 km Desnivell + 1.246 m La Serra d’Ensija, amb un ambient captivador, unes panoràmiques meravelloses i amb el Pedraforca com a teló de fons, és una petita i poc coneguda joia del Prepirineu català. Esta situada a l’Alt Berguedà, entre la Serra del Verd a ponent, el Cadí i el Pedraforca al nord i els Rasos de Peguera al sud. Avui us proposem una circular amb BTT a la Serra d’Ensija, una ruta on gaudir plenament dels seus boscos i dels seus paisatges, una ruta que no cataloguem de fàcil, a la seva distància i el seu desnivell positiu, hem d’afegir la pujada mantinguda fins el Portet (1.828m), la tornada del Portet a Vallcebre una mica trencacames, i si al Coll de Fumanya optem per deixar la carretera (que també ens baixaria a Vallcebre) i optem per baixar pel corriol, tot i que la primera part és molt ciclable i divertida, l’última part a partir de l’alçada de les Cingles de l’Empalomar es torna més endurera i tècnica, on amb el nostre nivell de enduro molt bàsic ens ha fet falta posar peu a terra en diversos llocs. La ruta surt del poble de Vallcebre i agafa una bona pista cap al petit llogaret de La Barceloneta amb 4 cases disseminades, continuem sempre per bona pista en alguns llocs amb fort desnivell que ens portarà fins al pàrquing de l’àrea de la Font Freda, lloc habitual on comença la ruta a peu per pujar al Refugi d’Ensija, aquí seguirem la carretera asfaltada uns 200m per tornar a agafar una bona pista a l’esquerra (oest) que ja no deixarem fins la Portet. Al Portet deixarem a l’esquerra (est) un corriol ( GR-107) per baixar recta avall (sud-est) per uns prats verds on gaudirem d’un descens bucòlic, hem d’anar a buscar una pista que veiem més avall, el primer tros de la pista és tant pedrós que ens obliga a baixar uns metres de la bici, seguirem la pista (sud) fins al Coll Molar on agafarem la pista de l’esquerra (est), ens tornem a creuar amb el GR-107 que seguirem i ens portarà sempre per bona pista fins el despoblat de Peguera (antic poble miner i on nasqué Ramon Vila Capdevila, anomenat Caracremada el darrer maquis català). Passem el despoblat de Peguera i seguim per la pista (GR-107) fins la Font de Cal Coix on cal deixar el GR-107 que baixa cap al Santuari de Queralt, per pujar (esquerra, nord-oest) fins al Pla de la Creu de Fumanya. Del Pla de la Creu de Fumanya seguirem tant per carretera o pista (nosaltres optem per opció pista) fins al Coll de Fumanya, on hem de tornar a decidir si volem baixar per carretera fins Vallcebre o bé agafar el corriol (nosaltres optem pel corriol) que baixa fins Vallcebre. Cal destacar que la primera part del corriol és fàcil i divertit i arribant a l’alçada de les Cingles d’Empalomar es torna mes difícil i endurer. Vam ser Enric, Quico, Benet i Gabi. Nosaltres vam fer un bon menú al Restaurant la Rectoria de Vallcebre (punt d’inici i final de la ruta) on prèviament havíem reservat, si voleu més informació de La Rectoria de Vallcebre podeu fer clic aquí. Si voleu veure com arribar al lloc d’inici de la ruta a través de Google Maps podeu fer clic aquí. Com hem comentat abans en el despoblat de Peguera va néixer Ramon Vila Capdevila, anomenat Caracremada el darrer maquis català, en el seu honor una ruta, La Caracremada, uneix les principals muntanyes del Pre-pirineu de l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès. Nosaltres tot i que no la tenim ressenyada al Bloc (encara no el teníem) l'hem pogut gaudir i us assegurem que sortireu contents de fer-la, si voleu més...
