Via Pany-Farrera al Sentinella, una clàssica amb majúscules (Montserrat)

14 de setembre de 2013Era l'octubre de 1988 que repetint, no se quants cops la via GEDE amb el meu company de corda Chufi, fent el ràpel de baixada, en vaig fixar amb la Pany-Farrera. Com pot ser que no em escalat mai aquesta via? I així o vàrem fer. Des de les hores no l'habia pujat cap cop mes i veient la piulada recent al blog de l'Escalatroncs m'ha fet decidir a repetir-la després de vint-i-cinc anys.La via Pany-Farrera o via normal del Sentinella es una petita joia de l'escalada clàssica montserratina dels anys 40. Amb una lògica aclaparadora, el seu itinerari ens permet fer un recorregut de grau moderat però que ens tindrà alerta en els seus tres curts llargs. Díedres, fissures equipament vell i el seu ultim llarg, una proesa acrobàtica d'espetacular bellesa, el passar dels Fus o Fusell a la pròpia roca del Sentinella ens donarà un caràcter d'aventura total malgrat els seus escassos 50 metres de recorregut. L'equipament es auster i amb solera, dons els pitons son de la època intercalats per burins posteriors a la seva obertura. Es el primer itinerari que es va obrir en aquesta altívola roca pels pioners de la escalada de la postguerra a casa nostra, els prolífics Jordi Panyella (Pany) i Jordi Farrera. Una clàssica amb majúscules que no us la podeu perdre.La via comença just als peus del Fus, on tindrem que grimpar uns metres per una mena de canal fins un arbre on muntarem el peu de via. L'aproximació la farem des de l'estació superior de Sant Joan pel camí nou de Sant Jeroni fins passar la Roca de la Paparra on trobarem un petit corriol que davallarem vers el sud fins la roca del Sentinella.1er llarg: III, A1 i IV, cinc pitons i cinc burins en uns 25 metresSortim de la reunió i pugem un fàcil pedestal que ens serveix per atansar els dos primers burins de l'artificial en flanqueig a l'esquerra. Pitons vells amb filferros ens permet arribar al peu d'un fantàstic diedre que separa els Sentinella del Fus. Pugem amb roca generosa fins que el diedre es torna xemeneia i quan es més obert, muntem una bona reunió amb quatre burins vells. Podem reforçar la reunió amb una plaqueta recuperable i si portem un espit, el podem posar en un "casquillo" buit d'espit.2on llarg: IV, IV+, A0/A1, IV i IV+, sis pitons, un tac de fusta i un burí en uns 20 metresSortim de la reunió en busca d'una gran llastra on hi ha un tac de fusta en prou bon estat. Seguim fins on ressalts on a la nostra dreta trobarem un burí. Fem un pas de flanc a la dreta i continuem recte a munt a cercar una fissura característica amb pitons. Podem reforçar la fissura amb tascons o friends. al final de la fissura flanquegem en lliure a la dreta per situar-nos en una cornisa un xic trencada. Tant sols ens resten uns 6 o 7 metres per arribar al cim del Fus però la roca es a controlar i no hi han gaires punts fiables de poder assegurar el pas. Podem posar un friend i una mica més a munt, un "mini" tascó, tot assegurances de fortuna que ens permetrà arribar a una sabina fiable i arribar al cim amb més garanties. Al cim del Fus hi han un parell de bagues molt velles grans envoltant el petit cim i dos pitons al terra. Millor reforçar la reunió amb una baga que portarem nosaltres, prou gran per més seguretat. El cim del Fus es molt petit!3er llarg: IV net d'assegurances en uns 10 metresAquest es el llarg que ens regala la via. Simplement una delícia. Espectacular i abrumador, ens semblara pràcticament impossible el poder passar d'una agulla a l'altre. Res més lluny de la realitat. Estudiant be els passos, davallarem uns metres fins a situar-nos en una petita cornisa on només es caben els dos peus i donant mitja volta el cos, llençarem una cama a la propera paret del Sentinella. Contrariament al que pot semblar, no es un pas difícil, però si a mantenir la calma, dons a sota nostre tenim un buit impresionant. Un cop passem a l'altre agulla ens resten uns metres fàcils fins la instal.lació del ràpel on farem reunió.Podrem gaudir del cim allargassat i estret del Sentinella amb unes vistes aèreas de la zona de la...

Una clàssica de la muntanya amb esquís

 Vallter - Vall de Núria - VallterFITXA TÈCNICATravessa: Vallter - Vall de Núria - VallterZona: Ripollès, Pirineu catalàDificultat global...

Sudest Clàssica al Midi d'Ossau.

El nom ho diu tot: la via més clàssica del Midi i probablement un dels itineraris més recorreguts de tot el Pirineu. Quan una via arriba a aquest estatus ho és per mèrits...

Massa clàssica montserratina: agulla de l'arbret

L'Aresta Bruc a l'agulla de l'Arbret ha estat la gran clàssica de la zona d'Agulles. Algú farà més de 10 anys ja em va dir que era la millor aresta bruc de Montserrat. Avui...

Pene Sarriere, clàssica de la cara est

El quart dia, finalment fa bon temps per escalar al vessant nord, així que abans de tornar cap a casa anem a fer la gran clàssica de la cara est del Pene Sarriere. La número...

Una clàssica dels ports: la via dels aprenents

La previsió dels temps era molt dolenta. Estem en plena onada de fred però teniem ganes de sortir així que és qüestió de cercar quin és el lloc de Catalunya on farà...

15 anys de... la Nord Clàssica al Vignemale.

Amb el Marià ja ens havíem convertit en un mixte de client-guia i companys-amics i durant diversos estius vam fer sortides super interessants. Avui fa 15 anys vam decidir-nos...

Cresta del mercadal inferior: clàssica bergadana

La cresta del Mercadal constitueix una escalada d'escola del Berguedà que en començar tothom fa. Només són dos llargs i quan arribes dalt tens la sensació que ja estàs...

La clàssica Puimorens - Merens

És una travessia clàssica, magnífica, que jo ja havia fet fa uns anys. Dic «fa uns anys» i, quan miro les meves llibretes, me n'adono que va ser el gener del 1986: fa...

Sud clàssica a la Dibona.

Diria que deixant de banda la Via Normal i la Via dels nans és la manera més fàcil d'assolir el cim d'aquesta emblemàtica agulla. La ruta busca en tot moment el punt feble...

Matagalls, clàssica del Montseny, 28 de Gener

Clàssica  del Montseny i sostre comarcal de la comarca d’Osona, itinerari que no pot faltar al currículum d’un bon excursionista, ho farem pel vessant Gironí...

15 anys de... la Clàssica 1 al Triangle.

Possiblement la Clàssica 1 a la Paret del Triangle sigui la segona via més evident de tot Font Ferrera i avui farà 15 anys vaig anar-la a repetir. En aquest enllaç trobareu...

nord est clàssica al pic de la valleta

DIMARTS, 18 D’AGOSTUna de les avantatges de fer vacances és la possibilitat d’escollir el dia que vols anar a escalar en funció del temps i de l’objectiu i aquest ha...

La gran classica de les roques del masmut

Via: L’ENIGMA DELS TRONCS 240 m, (6a A2) Amb un fred que pelava i esperant el sol que finalment no s’ha presentat, ens hem posat a fer una de les vies més dures del Masmut....

La Normal del Sentinella (Pany-Ferrera)

Hi ha vegades que l’adjectiu “Normal” per una via no s’escau gens. És el cas de la Normal del Sentinella, una petita gran línia on l’enginy dels...