Sant Antoni (1360 m). El sentinella de la Vall de Camprodon.
IntroduccióHi ha gent que espera l'hivern i les nevades per agafar els esquís i estris de neu i anar a fer grans ascensions hivernals. D'altres, aprofitem l'hivern per pujar muntanyes més modestes però que ofereixen una bona panoràmica. En aquesta ocasió, hem pujat a Sant Antoni. Una ermita de Camprodon que ofereix unes vistes excel·lents a 360º.És una caminada que no presenta cap complicació i es pot començar des de Camprodon. Resseguirem el curs del riu Ter fins a la Colònia Estebanell. Una mica més avall, ens desviarem del Ter pel camí del Santuari del Remei i començarem a enfilar-nos cap a Sant Antoni. A la part superior hi trobem el Pla de Bonaire amb les tres cotes que coronen la Muntanya de Sant Antoni. En primer lloc, visitarem el vèrtex geodèsic. La segona cota serà l'ermita de Sant Antoni, punt culminant de la ruta i que ofereix una panoràmica de les que no s'obliden. Finalment, passarem per la tercera cota, Sant Antoni Vell. La tornada fins a Camprodon segueix un corriol emboscat que perd altura ràpidament fins al poble.Fitxa tècnicaPunt de sortida: Camprodon (935 metres)Punt d’arribada: Camprodon (935 metres)Horari: 5 hores 30 minutsCims: Vèrtex de Sant Antoni, 1322 metres Sant Antoni, 1360 metres Sant Antoni Vell, 1340 metresDistància: 13,7 kmDesnivell acumulat: +540 metresMaterial: No es necessita material específic.Dificultat: Fàcil. És una ruta que no presenta dificultat tècnica ni física. Camí indicat en tot moment.Perfil de la ruta Track de la ruta AccésVeure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.ItinerariEl punt d'inici és l'aparcament del Parc de la Mare de la Font. A aquestes hores d'un dia fresc de gener encara no hi ha moviment. La primera part transcorre per camins amples que segueixen el curs del Ter.Anirem passant per búnquers, trist testimoni d'una època passada.El camí porta fins a peu de carretera, compte en aquest punt, doncs s'ha de seguir durant uns 100 metres i els cotxes van ràpid.Aviat, deixem la carretera i ja no la tornarem a trobar. Ara toca avançar per pistes entre cases i camps.El sol ja il·lumina les cotes altes de la Muntanya de Sant Antoni.I també de les últimes cotes de la Serra dels Pelats, a l'extrem de la Serra Cavallera.Prenem el camí del Santuari del Remei......que no tarda en aparèixer enmig dels prats.Santuari del Remei, segle XIX.Alguns arbres aïllats a mitja pujada. Al fons, la vall de Camprodon mirant cap a Sant Pau de Segúries. El camí va pujant i passa a prop de les ruïnes del castell de Creixenturri. Malhauradament, no l'hem sabut veure.Collet d'en Sivilla (1175 m). La neu comença a fer acte de presència, però sense complicacions.En aquest punt, ens situem sota el vèrtex de Sant Antoni, situat al capdemunt d'aquell munt de rocs.El corriol puja ràpidament fins al Pla de Bonaire (1285 m). A l'altra banda, ja es pot veure l'ermita de Sant Antoni.Però abans d'anar a l'ermita, decideixo acostar-me al vèrtex. Nonés cal desviar-se uns minuts del camí principal.Vèrtex de Sant Antoni, 1322 metres.Aprofito el moment per agafar aire i observar l'entorn, impressionant. En primer lloc, l'ermita de Sant Antoni amb el Pirineu nevat al fons.Sant Antoni i Sant Antoni Vell.El Massís del Canigó.L'Alta Garrotxa.La Serra de Malforat.La Vall de Camprodon.I mirant al fons, el Puigscalm i Santa Magdalena de Cambrils.Ara toca marxar d'aquest bonic mirador i anar a Sant Antoni.Baixem el corriol fins al Pla de Bonaire i ens encarem a l'ermita.Una mirada al vèrtex.I per un bonic bosc enfarinat, pujarem a l'ermita de Sant Antoni.Sant Antoni (1360 metres).Si el vèrtex era un gran mirador, aquest cim el supera de llarg. El Massís del Canigó.La Serra Cavallera.Al fons s'aprecia el Montseny i davant seu, el Puigscalm.L'ermita és un edifici de grans dimensions.Finalment, ens fem la foto de cim.Aquí ens hi podríem passar el matí sencer. Però ja és hora...
