nord est clàssica al pic de la valleta
DIMARTS, 18 D’AGOSTUna de les avantatges de fer vacances és la possibilitat d’escollir el dia que vols anar a escalar en funció del temps i de l’objectiu i aquest ha estat el cas d’aquesta setmana. Pel objectiu hem escollit el dia.El nostre objectiu inicial era la via Sala Bobo del Canigo però llegint comentaris a la xarxa varem assabentar-nos que els mesos de juliol i agost les pistes que pugen al refugi de Cortalets eren tancades al transit particular i calia agafar un taxi. Per tant , canvi d’objectiu i a guardar aquesta activitat per més endavant. Més proper hi ha un altre objectiu que també tenim a la llista de pendents i decidim tatxar-la d’una vegada es tracta de l’esperó Nord Oest del pic de la Valleta.Sortim d’esparreguera a les set com tenim per costum i ens aturem a esmorzar a Puigcerdà poc abans de la frontera, i amb el pap ple pugem fins el coll de Puimorens on arribem a les 10,00. Per les diferents ressenyes que hem vist sembla que la millor aproximació és vorejar la vall per les pistes d’esquí on hi ha un camí amb fites, però com és la primera vegada que venim aviat les perdem i seguim la marxa per intuïció, tot i així a les dues hores de marxa justes arribo a peu de paret, tot una sorpresa d’horari amb les marrades que he fet.Portem la ressenya dels companys escalatroncs i procurem seguir-la al peu de la lletra per no liar-nos.Començo la primera tirada per la xemeneia tombada força fàcil excepte en el punt més estret on hi regalima aigua a dojo, fruit de les pluges dels darrers dies però la dificultat no és excessiva i es pot superar bé, a la reunió hi ha tres pitons que he pogut reforçar amb camelots, aquesta tirada té una dificultat de quart grau i uns 55/60 metres.Cal dir que quasi totes les tirades de la via tenen aquesta llargària.La segona tirada és un xic més difícil, s’enfila pel díedre que comença a la reunió i no el deixa fins que s’acaba i sembla dividir-se en dos, la tirada és pot protegir bé amb camelots.La tercera he vist dues opcions agafar un díedre just sobre la reunió o un segon un xic a l’esquerra, no he vist res a cap dels dos però m’ha semblat més factible el de l’esquerra i he pujat per allà, per intuïció entre díedres i plaques he trobat un parell de pitons perduts com a senyal del itinerari fins un punt que m’ha calgut tornar al díedre principal si no volia enfrontar-me amb una placa molt compacta, he fet reunió en una gran plataforma on hi ha un camelot incrustat per sempre més i un parabolt molt alt que no hem fet servir. La reunió és fàcil de reforçar.Les tirades quarta i cinquena són les més fortes de la via i amb diferencia, la quarta comença amb un pas molt potent, el Lluis ha fet A0 i jo he suat per passar-lo de segon, desprès afluixa un xic, no massa, per tornar a complicar-se a la part final amb un díedre xemeneia molt polida i patinosa.La cinquena comença amb un flanqueig a l’esquerra fàcil per anar a cercar una fissura vertical i perfecte que és el tram que cal superar amb tècnica de bavaresa, m’ha calgut fer un descans a meitat del tram per superar-la, rellisca molt i cal protegir-la quasi completament, excepte en un parell de punts que hi ha material abandonat, la reunió està un 15 metres per sobre del final del tram amb tendència a l’esquerra, ho dic perquè amb la boira m’ha costat localitzar-la i he estat una estona fent sigues sagues cercant-la.La sisena ja comença a afluixar la paret, tot i així, hi ha un passatge protegit per un pitó un cal anar en compte, la següent reunió no esta muntada i cal cercar el millor emplaçament a gust del consumidor, però als 45/50 metres més o menys hi ha un replà, just sota un díedre perfecte.La setena també és llarga a gust del consumidor, nosaltres l’hem fet de 60 metres i encara que les cordes tiben molt he pogut arribar al cim, tan sols té complicat el díedre del principi de tirada, la resta grimpar tot cercant el millor camí per arrastrar les cordes i que no freguin gaire.A les 17,00...
