Pene Sarriere, clàssica de la cara est

El quart dia, finalment fa bon temps per escalar al vessant nord, així que abans de tornar cap a casa anem a fer la gran clàssica de la cara est del Pene Sarriere. La número 53 del llibre de les 100 millors del Bellefon.Una via que ja havia fet el 1982, amb botes i sense parabolts, acompanyat per l'Àngel. 38 anys més tard, amb parabolts i peus de gat, tot plegat té un altre sentit. El què llavors va ser una epopeia física i, sobretot, mental, ara és una agradable escalada matinal...Aquest cop no vam necessitar res de material flotant, amb les assegurances fixes n'hi ha prou, tot i que en algun tram allunyen una mica, res a veure amb l'Anayet!! A sota deixo la ressenya del Luichy, prou fidel.La via és a la cara est i preveiem que acabarem passant calor, però al setembre al sol li costa una mica d'escalfar aquesta paret situada a l'ombra dels pics de Louesque i la cresta d'Esquerra. Així que comencem abrigadets amb la pell i la samarra!El primer llarg és prou agradable tot i que la roca és freda i que no podem tocar gaire la terra, avui fang. Però l'imaginava més relliscós pel pas de la gent.El segon, en canvi, comença desagradable amb molta herba, uns graons que cal anar superant. Hi ha una primera reunió que ens la saltem, i llavors ja entra a la placa i trobem quina serà la tònica de la via: regletes i més regletes, amb algun parabolt de tant en tant.L'escalada és sempre molt agradable, però cal anar bé de nervis. És vertical i amb ambient!Potser el pas més difícil és al començament del penúltim llarg, un tram molt fi de placa que ja vaig immortalitzar el 1982...A mi em va semblar el millor llarg de la via, tot i que en general tots són molt interessants.El darrer llarg arriba fins a una bretxa, i cal seguir fins al cim per l'aresta sud. Aquí la dificultat ja baixa, però un petit desplom encara ens reserva una sorpresa i ens demana un darrer esforç!Amb la darrera foto de cim, i una baixada enfangada on cal anar molt alerta de no relliscar, ens acomiadem d'aquest petit periple de 4 dies d'escalades i cims a l'entorn del Portalet. Caldrà repetir-ho aviat!

A la Tosa d'Alp per la cara sud

  Distància: 16,5 km.Desnivell: 1250 m.Dificultat tècnica: baixa.Durada total: 5 h.Punt de sortida: cota 1800 carretera Coll de Pal. Fantàstica volta per la...

Sakrilegi a la cara Oest de Sant Jeroni.

El primer llarg comença per una característica fissura diagonal que va de dreta a esquerra. Per a mi aquest és el tram clau de la via. Hi trobarem un parell de pitons, i...

Via Aire a la Cara Oest de Sant Jeroni.

La via ens ha semblat molt xula, amb molt bon ambient i d'escalada ben atlètica en un mar de còdols. La roca és bona però compte que no és un recorregut molt repetit i...

Una clàssica de la muntanya amb esquís

 Vallter - Vall de Núria - VallterFITXA TÈCNICATravessa: Vallter - Vall de Núria - VallterZona: Ripollès, Pirineu catalàDificultat global...

Via Excelsior a la Cara Oest de Sant Jeroni.

 Molt bona proposta de placa montserratina, sobre bona roca i en una paret prou tranquila i allunayada de la carretera. A la primera tirada hi trobem una escalada més...

Sudest Clàssica al Midi d'Ossau.

El nom ho diu tot: la via més clàssica del Midi i probablement un dels itineraris més recorreguts de tot el Pirineu. Quan una via arriba a aquest estatus ho és per mèrits...

Massa clàssica montserratina: agulla de l'arbret

L'Aresta Bruc a l'agulla de l'Arbret ha estat la gran clàssica de la zona d'Agulles. Algú farà més de 10 anys ja em va dir que era la millor aresta bruc de Montserrat. Avui...

La Cara del Mico, via Infidel

Hem fet una matinal d'escalada montserratina a la regió de La Plantació, una zona que hem visitat poques vegades però on fa molts anys vam fer un parell de vies al...

La Cara del Mico, via Infidel

Hem fet una matinal d'escalada montserratina a la regió de La Plantació, una zona que hem visitat poques vegades però on fa molts anys vam fer un parell de vies al...

MONTSERRAT. CARA DEL MICO. Via INFIDELS.

El Monestir sense gent26/06/20. Els dies de confinament ens vam trobat amb el Josep Solé a la carretera de les aigües i teníem pendent una escalada post-confinament. Avui hem...

Cresta de Corbera, cara est.

La paret est de la Cresta de Corbera és un dels llocs més còmodes per anar a escalar de tot l'entorn de Berga: aproximació 0, vies equipades i grau baix. Així que ha estat...

Una clàssica dels ports: la via dels aprenents

La previsió dels temps era molt dolenta. Estem en plena onada de fred però teniem ganes de sortir així que és qüestió de cercar quin és el lloc de Catalunya on farà...

Josephine a la cara sud de la Dent d'Orlú

En el vessant sud de la Dent d'Orlú hi trobem vies realment molt llargues, algunes amb un caràcter ben diferent de les de la cara est, com per exemple la que vam fer fa 12...

La Cara de Mico, via Xavi Sampietro

19.07.19  Pel juny del 2017, i en el decurs de l’escalada a la via Pere Navalón de la Gorra Frígia, vam veure una cordada a una agulla que teníem just a sota nostre, i...

Gronsa Sud, cara oest

23.06.19  Després d’haver “tastat” la roca dels Estrets d’Arnes a la via Tintin a les Moles, ara toca anar a l’altra banda del riu on s’aixequen les Gronses,...

Rundfjellet (803 mts.) per la cara nord.

Tercer dia d'activitat a Lofoten, avui volem anar a fer un clàssic de la zona: el Rundfjellet (803 mts.) però pel seu vessant nord. Aquest cim es pot fer pel nord i pel sud,...

Taillón, cara oest. Goulotte Quintana.

Divendres passat, amb el Moi, vam marxar cap a la vall de Bujaruelo per dormir una estona al refugi i, l'endemà, anar cap al Taillón. No teníem gaires referències però...

Comabona, cara nord. Ruta Mendizale.

Aquest hivern tan curiós que està fent, amb poca neu però amb els corredors en condicions prou bones, ens ha permès d'anar a la paret nord del Comabona pujant en cotxe fins...

Perles a la cara nord del Montsec d'Ares

Distància: 18 km.Desnivell: 1200 m.Dificultat: fàcil.Durada total: 6 h.Punt de sortida: Molí de Carrió o Collet de la Cova de Sant Miquel; per arribar-hi cal prendre un...