Al mal temps bona cara
Directa 6b (80 m.)Lo Puro, Camarasa.Deuen ser les 3 de la tarda i tenim davant el Puro. Avui ens acompanya un nou company, l'Oliver. N'Aleix es carrega el material, algunes assegurances flotants incloses, i es mira el sistema de fissures que té a davant. A la ressenya es veu algun tram desprotegit al segon llarg tot i que és fàcil. Fa cara de pocs amics però se li pot intuir una rialla.Comença a pujar amb eficiència. Se'l veu escalar a gust i gaudeix de cada un dels passos que li regala el primer llarg. Aquest llarg no necessita cap complement, està tot equipat, però pel simple plaer de fer-ho, posa el friend del 3 i arriba a la reunió. La seva cara ha canviat, ja no fa cara de pocs amics.Pugem a la reunió els dos integrants restants. El llarg és bonic i té presència, tècnic més que atlètic; una percepció totalment subjectiva que els meus companys no comparteixen. El següent llarg el faré jo i no m'acaba de fer el pes.Després de dues expansions és veu un mastegot considerable si caus abans de la següent. Un friend del tres entra potent a la fissura que ens queda a l'esquerra tot i que hi ha altres possibilitats. L'única assegurança flotant que jo consideraria recomenable en tota la via. Arribo, amb esforç, més mental que físic, al tram de 6b que és força impressionant i segueixo amunt fins la reunió. Aquest llarg també té presència.L'últim el fa n'Aleix i resulta ser escandalosament agradable d'escalar. Un llarg fàcil i per gaudir, d'aquells que ens agraden trobar al final de tota via. La reunió és una "massa" de cadenes i expansions força lletja. Des de dalt es pot rapelar per darerre en un o dos ràpels, ja que en el primer cas tenim la possibilitat de viure alguna aventura més si l'atzar ho vol!Una degustació excel·lent de la roca de Camarasa.
