Pas de Son Creus i volta per sa Comuna (Bunyola) 10-11-2013
Aquesta és una caminada atípica per sa comuna de Bunyola, un xic embullosa pels desviaments que feim, dura per la pujada d'aproximació al pas de Son Creus —370 m de desnivell en poca distància recorreguda—, salvatge per trobar el pas de sa coma d'en Buscante... però gratificant per la bellesa dels comellars i camins que recorrerem. La ruta fou improvisada, ja que els comptes eren anar a la serra des Teixos, la qual cosa no poguérem du a terme, fent cas a les indicacions del meteoròleg d'IB3 de no pujar als cims més alts de la Serra de Tramuntana, per les adverses inclemències meterològiques. Cases de Son CreusDesprés de deixar un cotxe a la sortida de Bunyola per la carretera d'Orient, aparcam un segon vehicle un poc passades les cases de Son Creus (► WP-01), km 3,2 (Ma-210), just després d'una corba a la dreta (324 m). La GEMall ens dóna notícies d'aquesta antiga possessió de muntanya: «confronta amb Honor, sa Comuna, Son Palouet i can Garau. Travessada pel camí d'Orient, ocupa una vall a migjorn de la serra d'Alfàbia, al peu del massís format pels penyals de sa Cuixera i de sa Mel i la mola d'Honor. Pertanyé a Joan Lluís Boix de Berard. El 1597, fou adquirida pel mercader Gabriel Ferragut. El 1632, fou fideïcomissada pel prevere Joan Ferragut i, el 1683, per Gabriel Fuster. El 1733, Nicolau Ballester d'Olesa adquirí una casa a la vila de Bunyola i la convertí en la posada de Son Creus. El 1787, pertanyia a Salvador Ballester d'Olesa i era una gran propietat olivarera de muntanya amb cases senyorials, cases del majoral, capella amb un retaule de Gaspar Oms, tafona i molí de sang. Tenia extensos alzinars, pinars i ramaderia ovina. El mobiliari era d'un gran luxe i incloïa estampes franceses, quadres de països, pintura religiosa, escultures i ceràmica francesa i italiana. Hi destacava un gran jeroglífic elaborat i pintat a l'oli pel senyor Jaume Ignasi d'Olesa i Descatlar. El s XX sofrí una gran decadència. El 1967, fou adquirida per l'arquitecte Antoni Garcia-Ruiz Rosselló, que en restaurà acuradament les cases dels senyors. Té 360 quarterades (1990)».► Son Creus al Catàleg de Patrimoni Començam la dura ascensió als penya-segats propers als penyals d'Honor a les 9:30 h. Les previsions meterològiques era de vents propers als 80 km/h, per això ens refugiavem a l'abrig del boscos comunals de Bunyola. La primera fita o indicació la trobam a la vorera de la carretera, uns metres més amunt on hem deixat el cotxe (WP-02).De totduna apareix un caminet que ens puja per marjades. Les primeres passes són indecises puix algú s'ha preocupat de tomar les fites, sort de les fletxes vermelles i el track del GPS. Sinó fos per això seria practicament impossible per a nosaltres arribar a trobar el pas, allà dalt, als peus del penya-segat. L'Arxiduc cita Son Creus a Die Balearen (1884), diu: «A mà esquerra es veu Son Creus, en ubicació pintoresca, quasi cobert d'heura. A la vora hi ha un bell hort de verdures amb vinyes emparrades, a més hi creixen algunes figueres de moro, cirerers, oliveres velles cobertes d'heura, a les quals s'enfilen sarments, joncs, plàtans joves i pollancres. Tots aquests arbres estan protegits del vent de la vall per una pintoresca roca calcària alta, parcialment coberta de matollar; són regats pel rierol veí i per una petita síquia de l'aigua més pura».S'acaben les marjades i entram al bosc reblit d'antics elements d'explotació d'aquest bosc: forns de calç, rotlos de sitges, cabanes, parets, forns de pa, petites basses...Dirigits per les fletxes vermelles anam avançant per entre l'espès i brut bosc de joves alzines i arboceres.El rost és exagerat, sort que l'aire és sec i fa més bon pujar.Arribam als peus del primer penya-segat (WP-03), el qual pujam amb una petita grimpada sense massa dificultats.A la imatge s'aprecia la forta inclinació del terreny.Aquest primer graó no discorre molt arran de la timba.L'alçada assolida ens regala una esplèndida panoràmica de part de la serra. En...
