Puig Castellar, un viatge per la història
Una bona colla de trempapics i dos gossets que van ser el centre de les manyagues generals, ens vam plantar a principis de Maig en un llogarret anomenat Torrebusqueta, anàvem a fer una volta per la Plana d'Ancosa, un recorregut que ens portaria a descobrir a banda de la natura, la presència humana en aquesta zona des del Neolític fins avui...Sortint per pista i després desviant-nos per un corriolet vam arribar al primer punt destacat de la ruta, el Salt del Gos, un penya-segat amb bones vistes i també una bona estimbada.Després de fer quatre fotitos vam entomar de nou la pista que just abans de Sant Jaume de Valldecerves (una de les moltes Masies pairals d'aquesta zona), enfilava per un corriolet boscós i perdedor, vam estar una bona estona trescant primer per trobar la Cova de Valldecerves on vivien fa anys i panys els nostres avantpassats i sobretot per trobar els Abrics de la Roca Roja, pero una cosa era trobar l'Abric, i una altre trobar les pintures rupestres de la paret, vam estar un bon temps escodrinyant la paret amb 16 ulls humans i 4 de gossos, fins i tot teníem la pressió afegida d'una entesa que ens vam trobar allà, però que no ens volia dir on era tot indicant que era molt fàcil veure-la..., mala pècora! Però finalment la María la va veure!!!, una figura preciosa d'una cabra amb tons vermellosos, però més petita del que pensàvem!!!A mi particularment em sembla increïble que es conservin les pintures rupestres, i més a la intempèrie, cal tenir en compte que tenen milers d'anys, imagineu-vos que hauran vist, si les pintures parlesin...fascinant!Baixant per terreny una mica relliscós vam aparèixer de nou a la pista envoltats per camps de vinya i pinars que vam seguir durant uns revolts fins que vam entomar muntanya amunt seguint el traçat d' una línia d'alta tensió fins arribar a la pròpia Plana d'Ancosa, allí les flors es multiplicaven sota el sol primaveral. Tot seguint un corriol vam arribar al Roure d'Ancosa, un arbre monumental, majestuós, antigament indret on es feien rituals al solstici d'estiu, un indret màgic, que ens va venir de perles per tirar-nos a la gespa sota la seva ombra, dinar i que en Potaverda ens oferís una sorpresa, un pot gegant de patates fregides per celebrar el seu aniversari.Vam deixar l'indret màgic i seguint el camí ens trobàrem amb el Pou de la casa d'Ancosa, amb una profunditat més que destacable i ple d'aigua (ja se'n va encarregar algú de llençar pedres per calcular la seva profunditat...) i just al tombar la Casa d'Ancosa, abandonada i mig derruïda, segurament les condicions d'aquesta zona, amb estius molt calorosos i hiverns molt freds no fa gaire fàcil la vida, i menys en el passat, sense electricitat, aigua corrent...El mateix que els hi va passar als monjos de Valldaura (Serra de Collserola) que cap allà al segle XII el comte de torn els hi va donar aquestes terres, van durar 13 anys..., i del Convent 4 murs en queden.Seguint la marxa ens vam trobar la Font de les Canals, vam fruir de la seva fresca aigua, i una mica més enllà, en franca pujada, vam fer el cim del dia, el Puig Castellar (944 m.) amb àmplies vistes de gran part de Catalunya, fa valer la seva situació geogràfic ben centrada. Ja després, un corriol ens menà a l' antic Poblat Ibèric de Puig Castellar, format per quatre murs, encara que suposo que excavant, els entesos arqueòlegs podrien fer aflorar noves restes.Ja només ens quedava per veure un Pi gegant, i d'allà per pista i camins entre camps de blat plagats de roselles, vam arribar de nou al nucli de Torrebusqueta.Només quedava fer una cerveseta en una terrasseta de la Llacuna per acabar el dia d'una manera immillorable!!!I els gossos? Va guanyar el petit per golejada, el gran va acabar cansat i el petit com una rosa, quins collons! I l'amo? també com una rosa, la seva professió molt relacionada amb la muntanya es va fer notar, la 1ª excursió trempapiquera i no l'última segur! Benvingut Jhonier!Una excursió, que uneix la natura, la història i l'esforç físic, ben completa si...
