Puig de Cabrafiga, una petita gran volta!!!
A mitjans de Maig un grapat de Trempapics vam fer un volt per un contrafort de la Serra de Llabería ben visible des de gran part del Tarragonès.Vam sortir de Pratdip, poble de gossos vampir, i ens vam encaminar cap al Barranc de la Dòvia, tot gaudint dels marges del riu ben frondosos per la humitat i d'un salt d'aigua ben ufanós, el Salt de Savinosa. Podem apreciar també restes de construccions de l'antiga indústria paperera, que aprofitava la força de l'aigua d'aquests barrancs amagats.Ja en franca pujada, i passant pel Pas del Cabrit, amb una petita grimpada inclosa, ens vam plantar enmig de la Serra que recorreríem tranquil·lament tot descobrint paratges com l'assentament ibèric del Castellet de les Mugues, i per antigues mines en desús, aquí anomenats Meners, on vam aprofitar per fer una mica d'espeòlegs, amb sorpresa inclosa en forma de petita rat-penat, esperem que no l'enutgéssim gaire amb la nostra presència...Tot assolint el Coll de Meners, només quedava la pujada final per arribar al cim del dia, el Puig de Cabrafiga (614 m.) on s'albirava un panorama d'allò més extens, muntanya, mar, plana i cel, tot i ser un cim amb una alçada modesta, deunidó!!!La foto de cim aquesta vegada tingué el seu punt freak, fent voleiar els plàstics de marcatge de la Marxa dels Dips (la qual s'havia celebrat el dia abans) recollits al nostre pas tot netejant la muntanya...es que som mega responsables i ecològics tu!!! Ens vam areserar una micona, ja que el vent, típic d'aquestes terres, feia acte de presència i vam endrapar les viandes xerrant de tecnologia i conspirant per llençar uns quants míssils terra-terra a una urbanització envoltada d' un camp de Golf (i plena de golfos) que trencava l'harmonia de l'entorn, un altre dia ja portarem les armes... :-DJa amb la panxa plena vam caminar per la bonica carena, desgrimpant el Pas del Gos i assolint el Portell dels Grauets que ja en franca baixada, i per un bosquet molt bonic, ens va menar de nou a Pratdip.Just arribats a Torredembarra i després de comprar algun producte artesanal a la Fira, ens va sorprendre un tempestot, que ens va fer córrer de valent tot buscant algun antro on donessin de beure, vam entrar a un bar que no tenía el pedigrí birrístic que alguns membres del grup demanaven (i que van acabar bebent pixats, jaja!!!), però a aquestes alçades de la pel·lícula, i veient la gotarada que queia fora, ja ens vam quedar on érem...Una excursió fàcil i curta, però bella i collonuda.Reportatge FotogràficTrackSaluT i Muntanya!!!
