Les tines de la vall del flequer
Quan parlem de Priorat, Penedès, Montsant, Terra Alta, Conca de Barberà, Empordà, Tarragona..., segurament tothom ho associa a la majoria de les denominacions d’origen i regions vinícoles del nostre país. Durant molt de temps vaig està organitzant itineraris per aquests indrets on el vi té una llarga tradició cultural i històrica i que va lligada a la construcció dels grans cellers modernistes. Mentre caminàvem entre vinyes apreníem les varietats de ceps, visitàvem els edificis emblemàtics i, com no, ens aturàvem cada cert temps a fer el tast dels vins que s’elaboraven.D’entre totes aquestes excursions, però, n’hi ha una que em va cridar molt l’atenció ja que comptava amb uns elements arquitectònics que la feien diferent i singular: les tines de la vall del Flequer, dins la denominació d’origen del Pla de Bages on, les tines enmig de les vinyes, apareixen com a elements constructius que constitueixen un gran patrimoni etnogràfic on la pedra seca substitueix el maó vist dels cellers modernistes. Un itinerari senyalitzat porta per totes aquestes construccions bastides al costat mateix del torrent del Flequer. Actualment la vinya ha desaparegut del tot i el bosc ocupa cada racó dels bancals margenats on abans els ceps eren els amos i senyors.“Al torrent del Flequer i les valls del Montcau, aquestes tines estaven situades enmig de les vinyes, molt a prop dels mateixos llocs on el pagès desenvolupava i conreava els ceps, possiblement per facilitar el difícil transport del raïm per vessants i turons escarpats. De fet era més fàcil portar el raïm acabat de collir des de les feixes properes fins a aquestes singulars tines per transformar-lo en vi per després transvasar-lo i transportar-lo fins al lloc d’origen, que transportar el raïm fins a les tines dels masos. Però no era tant sols per facilitar el transport sinó que, a més, els petits pagesos acostumaven a tenir dues, tres i quatre vinyes a rabassa però no en un mateix mas, sinó en masos diferents i s’havien de traslladar d’un lloc a l’altre per efectuar els treballs de la vinya. El problema sorgia quan arribava la verema ja que s’havia de transportar des de la vinya fins la tina de la casa del poble amb un temps mínim si no es volia barrejar verema acabada de collir amb verema que era en ple procés de fermentació. En aquest entorn es van haver de buscar noves solucions i sorgiren les tines al costat dels masos i les tines enmig de les vinyes. Aquesta és l’explicació de l’aparició d’aquestes singulars construccions, gairebé situades a les fondalades per facilitar el transport del raïm i generalment prop d’algun curs d’aigua; ja que les tines s’havien de netejar curosament abans d’iniciar el procés de trepitjar el raïm perquè la fermentació fos correcta.”“Hi ha dos models de tines al mig de la vinya: les tines solitàries, fetes per un rabassaire al seu tros, i els conjunts de tres, quatre o més tines, construïdes collectivament perquè els contractes de rabassa s'havien signat al mateix temps i sortia més barat, però cada pagès explotava la seva tina individualment. Les tines solen ser de forma cilíndrica, tot i que també n'hi han de cúbiques, i són construccions fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l’interior amb rajoles envernissades d’un color vermellós, amb una capacitat mitjana d'unes 87 cargues de vi (10.500 litres). La tècnica utilitzada és la pedra seca i la volta és de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. Acostumen a tenir dues entrades: a la part superior, era per on s’entrava la verema i s’abocava sobre brescats de fusta per trepitjar-la; i a la part inferior hi havia la boixa, una mena d’aixeta que servia per extreure al vi. La tina es corona amb una estructura idèntica a la de les barraques de pedra seca que tant abunden al Bages, coronades amb una falsa cúpula que les protegeix de la pluja, i la boixa es protegeix amb una altra barraca que es pot tancar i que també es pot fer servir...
