Paret del Pont i Cilindre
Aquest dissabte érem sis i jo havia de tornar d'hora a casa, així que vam quedar a Sant Llorenç perquè per escalar no cal aproximació i tens força vies per triar i remenar.La colla encara no havia escalat cap via a la Paret del Pont i per tant els vaig proposar que una cordada comencés per la via Normal i l'altre per la via Neura i acabéssim junts dalt de la cinglera.El Toni , el Jonás i jo vam anar a la Normal, mentre que el Pany, el Jordi i el Joanet anaven a la Neura.Nosaltres vam fer les 2 primeres tirades, i com que no teníem ganes de fer Ae en la tercera, vam fer un fàcil flanqueig a la dreta i varem retrobar-nos amb els altres companys per escalar junts el bonic esperó de la via Neura, i acabar al cim en una darrera tirada de la integral Pim Pam gens interessant, però que et permet arribar a dalt fent un únic pas d'escalada.Combinació de vies fàcil i agradable de fer per conèixer aquell pany de paret, que te una roca molt més bona del que pugui semblar des de la carretera. El Toni a la 1a. tirada de la Normal a la Paret del Pont. El Jonás, fent un bonic pas de la 2a. tirada. Mirant la continuïtat de la via. Fàcil flanqueig a cercar la via Neura. El Joanet fent la bonica 2a. tirada de la Neura i jo apunt per seguir-lo. Fent l'únic pas d'escalada de la 4a. tirada.Foto-cim de les dues cordadesLa següent via que va fer la nostra cordada va ser la via Ribes -Sabaté al Cilndre que jo ja havia repetit el 2010 amb el Jaume Planell i de la que en guardava un bon record.Vaig començar la 1a. tirada, que és vertical i amb alguns passos força atlètics, fins a l'arbre a on es fa la 1a. reunió. Un cop allí una cordada que passava per sota i que acabava de fer la nostra via ens va advertir que a la tercera tirada hi havia un "escurço" prenent el sol al mig de la via !!!Com que aquella tirada em tornava a tocar a mi, vaig intentar convèncer al Toni que fes la reunió intermitja (opcional) que et trobes a la segona tirada.... però com que a ell tampoc li feia cap gràcia trobar-se el bitxo en qüestió, va fer la segona tirada sencera i em va deixar a mi la feina de trobar al poc desitjat company d'escalada. La veritat és que, tot i que mirava cada forat a on posava les mans, quan de sobte vaig veure la serp, vaig fotre un crit acollonit.... no m'agraden gens les serps, em fan molta por !!Per sort, la serp estava tranquil·la i jo juraria que no era cap escurço.Sort que el punt a on descansava el rèptil et permetia passar pel costat, sense necessitat d'es barallar-t'hi, i continuar ràpid amunt !! Tibant a la 1a. tirada. Entrant a la R.2 La serp que hi havia a la via.Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis)Aquesta és una serp llarga i esvelta.Rep el nom per la taca en forma d'U que té al cap. Viu en indrets rocallosos i arbustius, en vessants eixuts, i pot ser agressiva si se la molesta però no perillosa.El Toni escalant sense ni mirar la serp que descansa tranquil·la a la seva dreta !!!!
