Cursa de Miravet 2014
Tot comença un bon dia, 23 de febrer en la bonica vila de la Ribera d’Ebre. Aquell dia es celebra va una de les curses amb més carisma de tot el circuit ebrenc de curses per muntanya. Allí estava jo, després de posar en marxa el meu potencial tant a nivell físic com de fer les gestions pertinents per tal de poder ser-hi, donat que com tots sabeu són temps de vaques magres i per córrer cada dia és fa més complicat.Aquell dia després de quedar amb el nodrit grup de Falset(Pau Ferré, Jordi Martí, Raül García, Vicenç Brull, Armand Pi i Alex) fem cap a l’ajuntament d’aquella localitat per tal de recollir els pitralls i posar-nos a caminar fins al Castell, lloc des d’on es produïria l’eixida de l’event. Abans, però, una foto amb el meu nou club, Trail Tarraco, en companyia de J. Andrés Simó, Martí Español, Kai Langel i Jordi Martí Beltran. Foto del debut. Un servidor, Martí E., Jordi MB, J. Andrés, i Kai L.Enmig de tot l’espectacle templer, i davant l’atempta mirada d’un helicòpter que ens seguiria durant tota la cursa es dóna el tret d’eixida i tots a veure com podem passar per aquell coll d’ampolla que és el tunel. Llavors isc pensant bàsicament en dues coses: la primera no prendre mal donat que en 3 setmanes correré la UT les Fonts de Xerta i la 2a era que acabava de perdre l’únic gel que tenia per suplementar-me. Al cap d’una estona, després de sondejar a corredors de més confiança com Pau Gimeno(Trail CER) o Juan Andrés Simó(CETT), decidisc anar oblidant-me i arranque al ritme que toca en aquell tram, fins al primer avituallament, amb la mentalitat de què hauré de menjar força en les aturades sòlides; el tema de Xerta també l’oblide al cap d’un quilòmetres corrent amb més cap que cor.Vaig fent al nivell que em donen les meues cames marcant en aquell moment 6’15 de mitja fins que al sòlid del km 10(7,0 km - Avituallament sòlid i líquid - Mas de Platilles) veig que hi ha codonyat i kinder bueno dels quals agafe “a bollo” i endrape sense contemplacions, per tal de no perdre més temps. La tònica meua va ser anar passant corredors en tot moment, donat que la sortida del castell em va deixar un poc endarrerit. D’aquesta manera, passe a la segona noia de la selecció catalana, tornant-me la moneda al poc i arribant a roda seua al tram on toquem aquells albercoquers. 10 km - Avituallament sòlid i líquid – Xesa. Després d’aquell piscolabis Montse Martínez ix davant meua i jo conscient del ritme tan dolç que portava(aproximant-se als 6’05) em deixe portar, conscient que ella vol marcar la pauta. Ja m’està bé –pense-. Al cap de 5 minuts m’emporte una sorpresa donat que la berguedana agafa el pernil i canvia a mode marxa. Mentrestant, el col·lega falsetà Pau Ferré(Club Excta. Priorat) amb qui bromejem sobre el seu suposat sexe per optar al pernil; ell em marca el ritme i una estona, fins que m’envia cap amunt. La veritat és que em sent molt a gust cara amunt i al cap d’una estona passe també a Adrià Tomàs(Extrem Team Tivissa). Seguisc fins sentir el sac de gemecs on marque per tal d’acabar la cronoescalada, beure isotònic que m’ofereixen i seguir pujant fins al cim. Quasi a dalt de tot em trobe amb Kiko Monteverde(AEC Terra de fang) en qui bromeje, salude efusivament davant tant de temps sense veure’ns per la muntanya i fins i tot faig una besada a la calba. Arribant al cim de la crono, "una de les fotos més boniques de tota la teva trajectòria runner".(Mar Carrillo)Una vegada que hi sóc a dalt, ve una zona un tant corredora a la que li succeeix una més tècnica cosa que em frena un poc el meu ímpetu. Faig una sèrie de tobogans i després unes baixades en les que arrisque un poc més del que és normal en mi(en aquests moments Xerta ja no estava en el meu mapa mental, només Miravet i l’Arenal), així toca anar fent fins buscar aquelles baixades netes i sinuoses on poder esgarrapar algun minutet.A poc menys de 4 kms de...
