Pic de Maià i Punta d'Ortafà
8.06.14 El port d’Envalira (2408 m), situat en territori andorrà (parròquia d’Encamp), entre el Pas de la Casa, a l’est (vessant atlàntic de l’Arièja) i Grau Roig, a l’oest (vessant mediterrani de la Valira), és el port de muntanya amb carretera més alt del Pirineu, i àdhuc el més alt d’Europa permanentment obert.En aquest punt ens hem trobat avui 8 companys, uns provinents de la Cerdanya, per la vall de Querol i el port de Pimorent, i altres des d’Andorra, per Canillo i Soldeu. L’objectiu, una passejada matinal per la suau carena que es desplega cap al nord i que permet una fàcil ascensió als pics de Maià i Ortafà. De fet, es tracta d’un itinerari ideal per fer amb raquetes de neu a l’hivern (queda pendent per a la propera temporada), que transcorre en la seva totalitat entres les cotes 2400-2600.Situats al port d’Envalira (hem aparcat a la dreta del port, venint del Pas de la Casa, al costat del monument “...als primers homes que van fer possible l’obertura del port d’Envalira”), comencem a caminar en direcció nord per la pista de manteniment de les instal·lacions de telecomunicacions que hi ha al cim del pic de Maià, i que anem tallant per seguir més a prop de la carena cap a l’evident cim.Ens dirigim cap al pic de Maià......i comencem a enlairar-nosA mesura que ens enlairem anem tenint extenses vistes sobre els pics de la serra de l’Orri de la Vinyola (Fontfreda, Valleta, Fontnegra), pics d’Envalira, circ de Pessons i la pràctica totalitat de les muntanyes d’Andorra, així com també del sector del Carlit i muntanyes de l’Arièja.En alguns trams encara es conserven bons gruixos de neuAl capdamunt del pic de MaiàArribem així a l’ample cim del pic de Maià (2614 m), gairebé un altiplà, on hi ha les esmentades instal·lacions (una gran antena i un edifici). Des d’aquí veiem perfectament la Punta d’Ortafà (de fet són dues “puntes”, la més alta de les quals és la segona), així com la carena que culmina en els pics de la Cabaneta.Baixant al coll d'Ortafà, amb les dues puntes d'OrtafàVall del riu de Sant Josep, des del coll d'OrtafàContinuem, doncs, cap al nord per la mateixa pista i baixem uns metres fins al coll d’Ortafà (2537 m), des d’on enfilem una curta pujada fins a la primera elevació, vora la qual la pista que hem anat seguint s’acaba per donar pas a un sender.Arribant a la primera punta d'OrtafàTant aquest avantcim com el cim principal es troben abocats, a l’est, sobre la vall del riu de Sant Josep, tributari de l’Arièja, on hi podem veure un petit estanyet i el refugi de la Portella, per on passa el Sender Transfronterer(GRT).La vall del riu de Sant Josep, des de l'avantcimEn aquest terreny batut pel vent trobem moltes plantes adaptades a aquestes dures condicions, com són les gencianes, les pulsàtil·les i la petita Androsace alpina que, amb les seves petites flors rosades, és una de les plantes que creix a més alçada, emmagatzemant aigua i protegint el terreny de l’erosió eòlica.Androsace alpinaContinuem per la carena i en poc més de cinc minuts assolim la veritable Punta d’Ortafà (2612 m), enmig d’un magnífic ambient d’alta muntanya.El grup a la punta d'Ortafà, amb vistes a l'est......i a l'oest, amb els pics de l'Estanyó i SerreraEl sender continua cap al Port Dret i el Pas de les Vaques, des d’on es pot baixar cap als estanys de Siscaró i la vall d’Incles, o bé seguir carenejant cap als pics de la Cabaneta (es tractaria ja d’una excursió força llarga i d’un important desnivell). Avui ho deixem aquí i iniciem el retorn cap al pic de Maià i el port d’Envalira, acompanyats en tot moment per un fort vent del sud que ens ha fet anar ben abrigats durant tota l’excursió (en una jornada que per altra banda ha estat calorosa a tot Catalunya).Iniciem el retorn, vorejant ara l'avantcimEl soberbi panorama sobre el port d'EnvaliraEl monument al costat del port d'EnvaliraHa estat una magnífica passejada d’uns 8 Km (entre anar i tornar), amb un desnivell acumulat de...
