%2B(800x449).jpg&w=320&h=180&zc=1)
Una mica de barranquisme i turisme per Còrsega
Els dies que no escalàvem ens dedicàvem a recórrer i visitar la illa per les seves carreteres estretes i tortuoses, la qual cosa fa més lent el trajecte però ajuda a una conducció contemplativa i tranquil·la Bé, que vam veure i ens va agradar? Doncs: Pointe de la Parata, Illes Sanguinaires . Les Sanguinaires és un un espectacular arxipèlag format de 4 illots rocosos a 10 quilòmetres d'Ajaccio, a la punta nord del golf. Per contemplar aquesta postal marítima cal fer una agradable passejada fins la punta. Tot i que nosaltres no ho vam fer perquè no ho sabíem, la millor hora per anar-hi és al capvespre quan prenen uns deliciosos tons vermellosos. Cap Corse, aquesta península a l'extrem nord de la illa mereix un dia sencer com a mínim per descobrir els seu racons i contemplar les seves vistes. Hi vam estar dos dies, bé el primer que vam pujar per la vessant est no vam veure gairebé res ja que una empipadora pluja ens va “aigualir” la jornada. Quan s'obria la boira, ens deixava intuir uns paisatges salvatges i abruptes, platges rocoses i penya-segats Vam arribar al poble de Century a on férem nit al port. Al matí vam fer un tomb per la vila, i va ser genial. Semblava un racó amb poc interès però li vam poder veure cert encant que tenen encant, i ens hi vam trobar bé passejant pel port, contemplar els pescadors, tot era molt natural, quotidià i el poble molt pintoresc.poble d'Herbalungamirador del Moulin de Mattei a la banda oest del Cap ....rasca eh! El Quim amb el plomes!!vistes del poble de CenturiEls afores de Centuri un bon lloc per passar la nit. I no erem els únics.una vila de postalEn la nostra ruta la ruta fem una parada a una peculiar platja pedregosa , de roca negra amb la seva corresponent torre genovesa , però no recordo nom...bé, ens hi vam aturar perquè es veia des de la carretera i ens va semblar que valia la pena , i si.els paisatges per on anàvem passant: Continuem recorrent la costa i visitem el poble de Nonza a on pujarem a la torre i gaudirem d'unes magnífiques vistes.el poble vist des de la torre. L'ultima població de l'itinerari serà St. Florenç, un indret més turístic, amb molt bullit ,moviment i carrerons estrets amb botiguetes. Calvi, ens va agradar aquest poble, té una part vella interessant i a més a mes han senyalitzat un recorregut que condueix al punts d' interès de la vila. la platja i Calvi al fons Un dels dies que estàvem a Corte, localitat punt de partida per anar a Restònica i Tavignano, doncs un dels dies que estàvem per la zona vam agafar el mapa i vam anar a voltar pels pobles veïns a Corte i vam agafar una petita carretera (D341) i a veure que trobàvem. I ens va molar, vam passar per uns poblets molt pintorescs perduts enmig de castanyers i muntanyes...quin contrast , costa , muntanya tot a tocar. És un grup de viles molt petites, St.Lucia de Mercurio, Sermano, Alzi , Mazzola. Tot plegat són quatre cases de pedra, però un ambient molt autèntic i tranquil. Va valer la pena passar i veure aquella zona.hola!! I com a post de no escalada acabo amb el descens d'un parell de barrancs que vam fer a la zona de Bavella, Després de no sé quants anys ens tornem a “embotir” a dins els neoprens (guai! encara ens entren ). El barranquisme no és el nostre fort però va haver-hi uns temps en que vam estar fent molts descensos per la serra de Guara. I ens adonem que la gran frase de “renovar-se o morir” és ben certa. Tot ha canviat molt, maniobres, cordes, material, i nosaltres amb unes cordes velles d'escalar (si , ja sabem que hi ha les cordes per barrancs i és el que s'ha de portar) però ja anàvem prou carregats i tampoc no teníem en ment fer-ne gaires. Tot i que Còrsega és un bon destí per aquesta pràctica. Pel que fa a maniobres també ha evolucionat el tema... com es monta el rapel amb corda simple, que el cap que penja no toqui a l'aigua...el pobre quim va pillar molt en un rapel a on la corda van quedar...
