Montserrat - Gorro Frigi - Via Stromberg - 04/10/2014
Aquesta setmana hem superat les 50.000 visites en el blog. No cal dir que, ens fa especial il·lusió arribar aquesta fita amb un article del nostre fill Oriol, que ens ha fet incrementar notablement les entrades. Quan vàrem començar, el 10.7.2010 no sabíem gairebé com anava, la primera publicació ens va costar molt, ara 216 publicacions després veiem que tenim un munt de seguidors i que fins i tot hi ha escaladors que hi cerquen les nostres explicacions abans d'anar a les vies, això ens anima a seguir. Seguirem escalant i seguirem publicant mentre puguem. Avui, hem anat a Montserrat, als "Gorros", volíem fer una altra via, però com anàvem tard ja hi havia una cordada, no ens hem volgut esperar i com també anàvem a repetir via, hem canviat de cara i hem anat a la cara oest. La via Stromberg, no hi toca el sol i és ideal per l'estiu, a la tardor té que fer un dia bo, sense vent i amb bona temperatura. Avui semblava que el dia reunia totes aquestes condicions. L'Ita fent el per llarg.L'Ita que ja es coneixia la primera tirada ha començat, el principi deia que la roca estava humida, però després la cosa ja ha canvia, i ha anat progressant ràpid i bé fins a la primera reunió. Ha gaudit de la bona roca i de la verticalitat de la tirada. És un llarg per gaudir del plaer de l'escalada. R.1 30 metres Vè, V+. Arribant a la 1ª reunió. Sortint de la 1ª reunió.El segon llarg, ja una mica menys dret i més fàcil, segueix, però, amb una extraordinària qualitat de la roca, que sense donar-te compte arribes a la segona reunió, com veig que tinc forces bagues exprés segueixo sense fer reunió. Per tal d'evitar un fregament desmesurat, mentre l'escalada és senzilla em salto alguna assegurança, quan he arribat sota una petita balma, he notat el pes de les cordes, i m'ha costat una mica mica més. De totes maneres, queda un llarg de 57 metres molt bonic fent les dues tirades juntes. R2. 57 metres IV, V+.L'Ita a la 1ª reunió. Entrant a la 2ª reunió. Bones vistes.Superant el tros més vertical de la tercera tirada. El tercer llarg surt vertical i al cap de pocs metres s'ajeu fins a la 3ª reunió, sota mateix d'un desplom. R3 20 metres. IV, III. Per fi em toca el sol, al fons el Trencabarrals. Intentant el pas de 6a, quedarà per un alter dia. Superar el desplom del quart llarg, em costa, ho provo, però no ho veig clar, faig un pas A0 i tema solucionat. Aquest llarg només m'ha sortit una vegada, els altres cops sempre he tingut de tibar del parabolt. Després segueix per l'aresta vertical fins a la creu. R4. 30 metres 6a/Ao, V, IV.Foto cim ben contents. Cercant el segon ràpelSembla que el temps vol canviar. Ressenya molt ben feta del blog, sempreamuntcat.
