Un tomb pel vessant sud de Montserrat
17.10.14 Aquest temps d’estiu en ple mes d’octubre és una cosa que s’ha d’aprofitar i per això la Susana, la Mercè i jo hem sortit aquest matí de bona hora des del Mas del Castell (El Bruc) després de deixar el cotxe aparcat a tocar d’aquest mas, enlairat damunt un turonet, disposades a recórrer un sector de Montserrat que ens és desconegut però que ens han assegurat que no té cap dificultat. Des d’aquí baixem cap als camps d’oliveres que tenim just a sota i iniciem l’excursió tot remuntant el Clot del Tambor, primer pel mig dels camps i després per un sender marcat en vermell.Al Clot del TamborDeixem a mà esquerra el corriol que s’enfila pel mig del torrent, on trobem un plafó que no conté cap informació. Aquí deixem el curs del torrent del Tambor i remuntem pel del Clot del Boixar fins a una bassa quadrada que emmagatzema una aigua d’un color verd maragda, veritable caldo de cultiu de microorganismes.Des d’aquí decidim anar a mà dreta a visitar la propera cova del Boixar, espai sota una roca despresa que fa les vegades de refugi i on trobem tota una sort de cadires, tarimes, estris de cuina, esterilles, mobles... i fins i tot una terrasseta on s’hi estaria molt bé si no fos perquè els mosquits se’ns mengen de viu en viu.Cova del BoixarRetornem a la bassa des d’on continuem enfilant-nos pel camí marcat en vermell i pel qual anem remuntant una ampla carena entre els torrents del Tambor (a mà esquerra) i del Boixar (a mà dreta). Per aquest camí anem tenint cada cop més vista sobre la Plana Llarga, on hi destaca Can Salses, i sobre les agulles que ens envolten.Vista sobre la Plana LlargaEn direcció a la Roca VellaAnem de dret cap a l’anomenada Roca Vella al peu de la qual trobem la cova del Cabrit, un altre refugi que aprofita el recer d’una balma. De dimensions més modestes que la cova del Boixar, d’aquesta cova del Cabrit en destaquem el magnífic gronxador que ha aguantat el pes dels nostres cossos “serranos” (hi podem donar fe).Cova o balma del CabritEl gronxador de la covaDesprés de tanta diversió toca tornar al camí i dirigir-nos en direcció est cap al coll de Mosset per l’anomenat Camí del Cabrit, tot revoltant sota la Roca Vella, tenint davant el monòlit conegut com l’Agulla Fina i les estribacions del Serrat del Faraó. Així ens anem acostant a la capçalera del Clot del Boixar.Pel camí del Cabrit, sota el Serrat del FaraóAnem per un camí estret, marcat en vermell, que seguim sense cap dificultat, però quan arribem al torrent del Boixar no sabem molt bé per on l’hem de creuar, car les esllavissades fan que el camí sigui aquí un xic perdedor, i les marques ens deixen al fons del barranc sense que es vegi molt clara la continuació. Sort que la Mercè es fixa en una petitíssima taca vermella en una gran roca i, oculta per les ombres del bosc, una fletxa que ens assenyala el que nosaltres anomenem “el pas clau”: un estret passadís entre roques que ens permet d’acabar de creuar el torrent i continuar l’excursió.El pas clau que travessa el torrent del BoixarA partir d’aquí el camí es converteix en un corriol mig tapat per l’exuberant vegetació, i on cercar les preuades marques vermelles s’esdevé una tasca col·lectiva i un “treure la ploma” constant, com constants són també els “puja-baixa” trencacames. A mig camí rebem una trucada del Toni que ens ve a trobar pel camí de la Palomera.Travessant una llastra pel camí del CabritEn un moment donat, en passar una carena se’ns uneix un camí marcat en groc que suposem que ve del difícil Camí de la Llastra, per això ara hem de cercar marques vermelles i grogues. Ara ja tenim el coll de Mosset just davant i només ens queda planejar per damunt la Coma d’en Pastor... això està fet!En creuar el darrer torrent de la Coma d’en Pastor ja enfilem de dret cap al Coll de Mosset, tot passant primer per la cova homònima, una balmeta un xic arranjada i on, a la seva ombra, fem un descans de tant de sol, car està fent una calor de mes d’agost. En...
