Volta al Pallars Jussà (meitat oest)
Comando amb la colla del xipxap per anar a pedalar la volta al Pallars Jussà en BTT. Dissabte quedem ben d'hora ben d'hora; la puntualitat és un requisit indispensable ara que el dia escurça de valent. Divendres ha plogut gairebé tot el dia al Jussà i a les 6 del matí al Barris Nord està plovent bonic... mal començament de volta. Tirem amunt vacil·lants però a l'alçada de Balaguer ja no plou i es comencen a intuir les primeres clarianes; la bona tendència es confirma quan arribem a Pobla on només queda la boira del fons de la vall, però al cap de pocs quilòmetres de pedal ja ens acompanya un sol intermitent a causa de les nombroses nuvolades mogudes pel vent. Reconfortats per aquest tímid sol prenem la primera decisió del dia quan encara estem prou sencers... i en aquestes condicions plaents obviem Bambi i ens desviem cap a Mordor, una duríssima pujada cap al Pui de Lleràs amb rampes superiors al 20% per un terreny a voltes exageradament pedregós que ens obliga a posar peu a terra en curts trams de l'ascens. Aquesta tònica es manté fins la fantàstica talaia que és el cim de Lleràs, però també durant els següents 10 quilòmetres, amb els salvatges pugesbaixes de la carena de la Serra de Gurp; tan sols les excel·lents panoràmiques que tenim justifiquen aquest titànic esforç. [De passada descobrim, amb la bici nova del Xavier, que les rodes de 29' costen molt de moure amb aquestes rampes tan dures; per tant, un 22/36 resulta molt just i exigeix com a mínim un 38 o un 40 de pinyó gran per afrontar aquests pendents] Per sort aquest tram s'acaba just en el moment que les mirades cap al xerpa depassen amb escreix de la simple reprovació... buufff, moments de pànic superat pels pèls... A partir d'aquí la ruta continua per camins molt més amables fins al Meüll. Poc després d'aquest llogaret arriba el moment clau de la primera etapa: una part de fang, argamassa pura, que en funció de la pluja del dia anterior pot molt ben ser que no puguem superar i amb l'hora que és el marge d'actuació es redueix ostensiblement. Sortosament van faltar 5l/m2 per ser impracticable i podem passar, ni que sigui amb les rodes ben enfangades. Ara ja només ens queda planejar durant uns pocs quilòmetres abans no comencem el descens final: una agradable i ràpida baixada de 650m- fins a Cellers, tots per pistes i amb unes bones vistes del pantà i del vessant nord del Montsec. En total, uns 2000m+ i uns 60 km de pedals, caminadetes i rialles per una mitja muntanya de molta alçada.
