25a Cursa de Canovelles, un retorn molt especial
Activitats com sortir a córrer i caminar per la muntanya són per a mi hàbits que van més enllà de la pura afició o pràctica esportiva. Des de sempre he intentat mantenir l'equilibri entre aquestes dues passions que per a mi són complementàries i saludables, físicament i emocional. Durant una colla de mesos la meva activitat atlètica ha fluctuat sense gaire continuïtat ni motivació. Però a finals del passat agost vaig formular una mena de propòsit amb mi mateix per cercar la motivació. I, com en altres aspectes de la vida, el temps m'ha dut a poc a poc cap viaranys que m'encarrilen de nou cap al camí desitjat.Ara bé, les coses no passen per casualitat: cal una bona actitud i predisposició per mirar de plantejar objectius factibles. És clar, però, que els factors externs també ajuden, però sovint la motivació l'hem de cercar en el nostre interior.Explico això per què aquest més d'abril que avui comença es precipita cap a un primer objectiu en aquest nou escenari atlètic que em proposo. Aquest objectiu no és altre que consolidar l'habitud de sortir a córrer amb el perfecte complement de participar en alguna cursa.Així doncs, el proper dilluns de Pasqua correré la 25a Cursa de Fons de Canovelles. Serà la meva sisena participació en aquesta cursa tant especial i única que se celebra any rere any el del dia de la Mona. A més a més, em plau molt que la cursa de la represa, per dir-ho d'alguna manera, sigui la de Canovelles donat que fa uns mesos estic coneixent els camins, corriols i paisatges d'aquest municipi vallesà. Aquest fet, sens dubte, em motiva de manera especial i la cursa de dilluns vinent serà ben diferent a les anteriors ocasions que hi he participat.
