Vies, molt de poc + detritus quirurgics
DIUMENGE, 28 D'AGOSTAvui tornem a trobar-nos despres de les vacances i no volem cremar-nos amb fer vies complicades, o sigui que escollim anar a Vilamala per passar una matinal de poc grau, però d'exposició elevada per fer treballar el “coco”.Anem tan sols l'Isabel i jo, i sense preses marxem cap a Solsona on fem la primera aturada per esmorzar tranquils. Mentre acabem d'esmorzar escollim els objectius per saber a quina zona anem. Descidim anar al aprquing de la Font de Fenerals on tenim molta feina pendent.La primera opció és fer la via “Resaca Estiuenca” però ens liem un xic en l'aproximació i decidim deixar-ho per una propera visita.Ara ens decantem per la via “ Molt de poc” dels Germans Massó que fent l'aproximació la hem localitzat a peu de cami.És una via poc equipada, tres parabolts de progressió en tot el recorregut, i un d'ells no l'hem trobat.La primera tirada, i la millor te dos parabolts i cal navegar i orientar-te bé per trobar la reunió que esta sobre una gran roca rodona, és una tirada mantinguda en el seu grau.La segona és més suau, però no hem sabut trobar l'itinerari i hem progressat en direcció a un petit arbre per assegurar el recorregut i aleshores , ja fora de l'itinerari hem continuat fins improvisar una reunió en uns arbres. (després des de la via que hem fet a continuació si que hem localitzat l'itinerari que anava bastant a la dreta del nostre recorregut, l'assenyalem a la ressenya en verd).La tercera tirada és una rampa que ens deixa al cami d'aproximació que hem desfet per anar a cercar les motxilles i hem trigat deu minuts.Recollim el material i ens apropem al nostre nou objectiu , la via “Detritus Quirurgics”, una via que no cuatlla amb la tonica de la zona per la quantitat d'assegurances que té, però que hi és i es una bona via per sortir directes al parquing.Portem la ressenya del “Romantic Guerrer” que es molt més precisa que la original.Arribem al peu de via i....... oh !!! sorpresa han passat els “talibans”, “ fills de la gran ..... “, “escoria”. Bé , qualsevol d'aquests qualificatius i d'altres de pitjors li escauen prou bé.Han tret una de cada dues xapes, (s'han endut la xapa i la famella i han deixat l'espàrrec perquè si caus et facis força mal).Per sort portem una “panic” i fent sortides entre xapa i xapa podem sortir-nos-en, han tret onze xapes !!!.La segona , com que no hi ha res, no han pogut treure res. Nosaltres hem fet reunió a 60 metres de corda en uns arbres, fora de la linea de la via (marcada en verd).La tercera hem superat un ressalt facil i hem fet reunió en el parabolt de la via “El cami dels Alamalivons” que ja recordaba que hi era. No hi ha res emplaçat en el recorregut però és facil.La quarta ha estat per retornar a la via original una llarga diagonal a la dreta per acostar-nos al regalim d'aigua que segueix la via, he trobat l'espàrrec d' un parabolt i a la reunió dos parabolts, un d'ells sense plaqueta ni famella. Ara estem sota el mur final, segons la via, ens queden dues tirades de vint-i-cinc metres per arribar al cim, però encara ens queden sorpreses.A la cinquena, un mur negre i vertical, semblant a la seva via veïna on teoricament trobarem cinc parabolts, dons no !!!, trobem els dos primers , però desprès un espàrrec sol, el següent també hi és i finalment la reunió ..... completament desmuntada.Decideixo seguir per si la han posat més amunt però res i finalment faig reunió en uns arbres a quinze metres del cim, (és possible fer tot en una tirada, però si la via està concebuda com a dues tirades perquè collons varien la seva proposta.El tram final encara ens reseva alguna sorpresa, un primer parabolt sense plaqueta i un pas tonto per arribar als dos últims i la reunió cimera que per sort , no han vandalitzada.Ja estem dalt, contents però emprenyats, de com pot haver-hi gent amb aquesta mala baba.J. ESTRUCHDADES DE LA VIANOM............................................. Molt de PocAPERTURISTES......................... Oscar i Albert...
