Cingle de Bufaranyes 1-5-2015
Aquesta ruta discorre per l'espectacular i vertiginosa cinglera que s'estén per la cara nord del penyal de la cova dels Morts, de la península de Formentor. La millor època de l'any per fer-la és durant els mesos de març i abril, que és quan floreixen les nombroses mates de peònies que per allà arrelen. És imprescindible que faci bon temps, ja que hi ha algun pas i sobretot la sortida final no l'aconsell fer-la en banyat. Per iniciar la ruta cal deixar el cotxe a la carretera Ma 2210 del far de Formentor (►WP-0), vora el pi de la Senyora (un dels més grans de la zona). Ens posam en marxa a les 9:26 h. Creuam l'asfalt, caminam uns metres en direcció a Pollença i devers el km 12 el deixam per un camí que surt per la dreta (WP-1) (97 m). Tot d'una veurem una barrera amb rètols de caça major. Nosaltres la trobàrem oberta i així la deixàrem.Ignoram el camí que baixa a cala Figuera i giram a la dreta a la pròxima bifurcació (WP-2). Prest s'acaba el camí i pujam a la mala pel torrent des Porcs. Passarem per les restes del santuari talaiòtic les Arenes de Formentor i el poblat de naviformes pretalaiòtics reconvertit en hàbitat en època talaiòtica, conegut com els Clapers o el Claperàs. «S'ha documentat entre les restes l'existència d'un taller metal·lúrgic —datat, segons sembla, de l'etapa de romanització— on apareixen motllos de fundició destinats a la producció de lingots de ferro brut». (SASTRE&SASTRE).Travessam el jaç del torrent i guanyam alçada pel coster de la dreta, per un terreny més net de vegetació. Enrere queda el clot d'en Burgar.Més amunt, a l'esquerra, s'alça el puntal de la penya de la Cova dels Morts (388 m) i més aquí se situa el coll de l'Homo.Des del coll de l'Homo (WP-3) (257 m) es gaudeix d'una bona panoràmica retrospectiva del pla de Formentor, amb alguns sementers, com el del Figueral. Més enllà, veim algunes elevacions, com la penya de l'Hort, la Mosquera d'en Miquel, el puig del Celler, na Blanca... «Un silenci de mort senyoreja tot l'entorn i només el so esllanguit i somort, semblant al dels carboners, interromp de tant en tant aquesta solitud». (Die Balearen, 1884). Penya de la Cova dels MortsA la nostra esquerra (mirant cap a la mar) destaca l'imponent penyal de la Cova dels Morts, pel peu del qual discorre la cinglera que anam a recórrer, el cingle de Bufaranyes. Damunt el front de la serra, bé pots, cor meu, reposar, suspès entre cel i terra sobre l’abisme del mar. Damunt l'altura (1874) En canvi a la dreta, tenim el puig de s'Almangra (328 m). Entre l'un i l'altre és per on hem de baixar a la cinglera.Una fletxa vermella ens ajuda a enfilar la direcció correcte. Hem de caminar cap al nord per salvar les timbes que tenim a l'esquerra.Hem passat per la fita clau (WP-4) (175 m). Un evident senderó que recórrer una zona poblada de coixinets de monja, ens menarà a una rosseguera.A la paret de la punta de les Fonts Salades destaquen les curioses cares que he remarcat i detallat.Passada la molestosa rosseguera i la necessària returada per a recuperar forces, prosseguim arrambats als penyals. Bastant més avall, molt a prop de la mar, els germans Sastre situen a un croquis les Fonts Salades. Mirant els disforjos i enormes penyals ens sentim empetitits i vulnerables. Llàstima no tenir una referència humana per comparar l'alçada d'aquest abrupta pendís, el qual arriba als 387 metres d'alçària.Em gir per copsar el terreny recorregut i els companys que em segueixen. Aquí, la cinglera assoleix una inclinació exagerada. Les carritxeres ens són d'una gran ajuda per mantenir l'estabilitat.Trobam les primeres plantes de peònies florides. En el obac coval de dalt hi ha nombroses mates d'aquesta planta, tot i que és un poc complicat pujar-hi, i més baixar després. Una corda és d'una gran ajuda.Peònia La peònia Paeonia cambessedesii, és una herba endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera, perenne, provista d’una soca subterrània, treu fulles noves cada any durant l’hivern i després es sequen a...
