De Nevà a Toses a la Vall del Rigard
Fem camí per la vall del riu Rigard. que neix a la Collada de Toses i davalla fins a la seva desembocadura al riu Freser, a Ribes de Feser. Toses i Neva són dos pobles situats a la vall del Rigard citats a l'any 839 a l'acte de consagració de la Seu d'Urgell, amb els noms de Tosos i Nevano Nevà és un poble del municipi de Toses, situat a una alçada de 1.265 m, és l'únic que es troba a la banda de l'obaga del terme, al vessant nord de la vall del Rigat. Des d’aquesta orientació excepcional, gaudeix d'una posició privilegiada, sobre l'àmplia vall que forma els Plans de Nevà, que davallen suaument des de gairebé 2.000 metres fins al mateix poble. Antigament hi havien hagut mines de ferro i de coure argentífer i també una activitat que en el seu temps tingué certa rellevància fou l'exportació de rodes de molí, a la resta del Principat i a l'estranger. Un petit noble propietari del lloc, Hug de Nevà, va ser un conegut heretge càtar de finals del segle XII, i amb altres cavallers apareixen com a feudataris de la vall. A més, hi ha la creença popular que les runes escampades per l'obaga de la vall entre Nevà i Planoles pertanyen a antics recintes càtars. Situat a l’extrem del Raval de Nevà, l’església de Sant Cristòfol és un temple romànic del segle XI, del que resten dempeus les parets i el campanar. Ja al segle XVIII fou abandonada per trobar-se en estat precari, i fou traslladada a una nova església dedicada a la Mare de Déu del Carme situada dins el nucli i a l’extrem oposat del poble respecte la primera. Aquestes runes ens traslladen de manera evocadora al temps en que Nevà fou refugi dels càtars, la presència dels quals pot intuir-se en els diferents vestigis disseminats pels voltants del poble. De fet l’estratègic emplaçament de l’església de Sant Cristòfol, des d’on es domina una molt bona panoràmica de la vall de Toses i dels Plans de Nevà, podria justificar l’elecció d’aquesta ubicació, per al seu ús amb finalitats més enllà de les estrictament religioses. Toses és un dels pobles més antics de la Vall de Ribes, citat per primer cop el 839 dC. El Castell de Toses, que pertanyia a la família noble de la Cerdanya Urtx, era el centre jurisdiccional de la vall. El poble de Toses, fou fortificat i envoltat de torres i murs amb espitlleres perquè el castell, del qual es conserven trossos de murs i se'n veuen fossars a l’indret anomenat els Castellassos, quedava lluny de la població. De les antigues fortificacions de Toses, se’n veuen encara alguns vestigis a Cal Bernat i al dessota de la rectoria. Situat a 1 444 m d’altitud, el més alt de la comarca, ha sofert molts contratemps i destruccions, a causa de la seva situació fronterera. Té les cases esglaonades a la falda de la muntanya. Els seus pocs habitants viuen actualment dels rendiments de la tradicional explotació agrària, de la ramaderia i del sector turístic. Església de Sant Cristòfol de Toses fou construïda en dues fases: la nau i el campanar al segle XI, i l'absis, un segle més tard, es troba, juntament amb el seu cementiri, al damunt del poble, dominant la vall. La façana té dues finestretes romàniques, i la porta conserva l’antiga ferramenta d’ornamentació, una mostra més dels treballs de forja medieval al Ripollès. * *
