Es Torrent des Gorg Blau (Sa Fosca)
El Torrent des Gorg Blau, situat a Mallorca en plena Serra de Tramuntana, és considerat per molts barranquistes com un dels millors barrancs d'Europa per la seva longitud, intensitat, ambient i, sobre tot, pel seu tram subterrani anomenat Sa Fosca. Ja feia temps que volíem venir a fer aquest barranc però any rere any ho anàvem ajornant perquè no trobàvem el moment de programar el viatge a Mallorca. Finalment aquest any hem aconseguit posar d'acord la colla de barranquistes i ahir a la tarda agafàvem l'avió cap a Palma. Ja a l'illa, vam llogar un parell de cotxes (érem sis barranquistes) i ens vam desplaçar fins al refugi de Son Amer, al costat del Santuari des Lluc. El refugi forma part d'una moderna xarxa de refugis que donen servei als caminadors que fan el GR221 i està ubicat en una antiga casa de camp reconvertida en un magnífic refugi. Vam haver de negociar amb el guarda perquè ens deixés l'esmorzar preparat al vespre per poder sortir ben aviat sense esperar l'hora oficial de l'esmorzar del refugi, a les 8 del matí. Sabíem que la dificultat més gran del barranc és la seva llargada i per això és convenient sortir ben aviat. A més, també sabíem que hi havia poca aigua i això limita la possibilitat de saltar (botar en diuen per aquí) alguns gorgs i obliga a fer més ràpels.
De bon matí hem esmorzat al refugi i hem sortit en direcció al Gorg Blau. Hem deixat el cotxe al costat de l'aqüeducte, pocs metres després del km 29 de la carretera de Sóller (Ma-10) i hem fet la curta aproximació fins a l'antiga central enrunada. Poc més endavant el riu es va engorjant i comença el Gorg Blau. Al principi estava sec però ben aviat hem començat a trobar gorgs plens d'aigua. A poc a poc hem anat superant els obstacles en forma de ressalts i ràpels, molts d'ells amb nom propi: Salt des Pas, Salt des Ninot, Es Laberint, es Balconet, la Corda d'en Bessó, Gran Canal, Salt des Bony, Tobogan Maleït ... Molts d'ells es poden saltar quan hi ha força aigua però avui les condicions no eren les millors per saltar (poca aigua i no gaire transparent) i hem hagut d'anar muntant ràpels.
Hem arribat al Salt des Penyals, que acaba en el Gorg Eixut. Amb aquest nom no podíem esperar massa aigua i, efectivament, estava totalment sec. Aquí hem trobat la primera dificultat important del descens: una marmita-parany, el que a la Sierra de Guara anomenen poza-trampa. Es tracta d'un gorg sec de certa profunditat a la que baixem en ràpel. Quan la marmita està plena sortim nedant sense cap dificultat però quan el nivell de l'aigua és molt baix ens trobem en el fons d'un pou i cal remuntar la paret del davant per alliberar-nos del parany. Amb l'ajut d'una corda fixa hem superat el pas sense massa problemes i hem arribat al Pas des Duro, on hi ha una escapatòria equipada com a via ferrada que permet sortir o entrar al torrent. En Toni tenia molèsties a l'esquena i ha preferit sortir pel Pas des Duro; abans hem esmorzat aprofitant que aquest pas marca aproximadament la meitat del recorregut. Hem seguit torrent avall, impressionats per aquest indret tan singular i per les dimensions gegantines de la profunda esquerda per on baixa encaixonat el torrent. Hem superat més i més obstacles: el Tobogan dels Forats, el Salt Bo, el Tobogan d'en Balti, el Tobogan del Parany ... acostant-nos ja a Sa Fosca, la part més singular d'aquest descens, que comença amb un ràpel que els primers barranquistes que van baixar per aquí van batejar amb un nom ben descriptiu: Es Pas de s'Acolloniment. Abans, però, encara ens quedava un important obstacle imprevist. Just en el darrer ràpel abans del Pas de s'Acolloniment, hem baixat a un gorg amb una mica d'aigua; quan hem intentat avançar ens hem trobat amb un mur extraplomat que ens barrava el pas: estàvem en una marmita-parany ! Hi havia unes cordes amb nusos però la situació era complexa perquè el mur començava en extraplom i, a més, al peu del mur hi havia aigua i no es feia peu, de manera que el punt de partida era molt baix. Després d'un primer intent...
