Vallibierna (3.056 m.) per la cresta de Roques Blanques
//-->
Estany de Llauset i pic de Vallibierna
Tram inicial de la cresta
Deixem al fons l'estany de Llauset
Grimpades inicials (II+) aèries
Tram aeri sobre blocs
Segona secció de la cresta
Tercera i última secció fàcil sobre roca calcària
Tram final abans del cim
Pas del Cavall i cim del Vallibierna
Baixant cap a Serra Negra
Arribant de nou a l'estany de Llauset
Voregem l'extens estany de Llauset des d'on ja contemplem la bonica silueta de la muntanya il·luminada pel sol de primera hora. A la cua de l'estany deixem la vall de Llauset i pugem cap al nord fins a l'estany i la cabana de Botornàs. Enfilem fort per pendents herbats sense camí fins a trobar la roca i comencem a grimpar. El primer tram calcari és el més exigent, amb grimpades de II/II+ exposades. Tot seguit el tram més dret, on grimparem per grans blocs de granit amb alguns passos exposats. Després d'una travessa horitzontal trobem una nova paret de blocs, i grimpem fins a trobar un breu tram de gneis i seguidament la bonica aresta calcària que sense dificultat ens portarà al cim. Creuem el popular Pas del Cavall, una curta aresta horitzontal i fàcil, però molt exposada, que ens porta al pic secundari de les Culebres. Baixem al coll de Llauset i desfem l'ampla vall fins al punt d'inici.
Tweet
//-->
//-->
Fitxa
Tipus de sortida: Alta muntanya
Lloc de sortida: Presa de Llauset Aneto, Montanui (Ribagorça)
Distància: 9.70 quilòmetres
Desnivell positiu: 950 metres
Temps: 7:45 hores
Dificultat: PD Grimpades de II i puntualment III (expo)
Sensació de dificultat: Poc difícil Grimpades fàcils. Dificultats evitables. Terreny aeri
Cartografia: Aneto-Maladeta Editorial Alpina (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas
Temps parcial (h.)
Temps acumulat (h.)
Distància (km.)
Presa de Llauset
00:00
0:00
0,0
Cabana i estany de Botornàs
00:55
00:55
2,2
Inici cresta
00:30
01:25
2,7
Pic de Vallibierna
03:00
04:25
4,6
Pausa
00:50
05:15
Tuca de les Culebres
00:17
05:32
4,7
Coll de Llauset
00:30
06:02
5,2
Estany de Llauset
01:15
07:17
8,1
Presa
00:28
07:45
9,7
Crònica
Feia dies que no fèiem cap activitat d'alta muntanya, però aquest cap de setmana de solstici d'estiu, quan el dia és més llarg, i amb una previsió meteorològica benigna, la temptació ha estat massa forta. Quedem amb l'amic Àngel i fem el llarg camí fins a l'estany de Llauset, on començarem la ruta. S'hi arriba per la vall de Barravés que puja cap al túnel de Vielha. Al poble d'Aneto comença una llarga i costeruda pista asfaltada que ens deixa sobre la presa després de creuar un túnel. Hi ha un bon aparcament on passarem la nit, i el dia següent de bon matí contemplarem els primers rajos del sol precoç il·luminant la muntanya.
El Vallibierna és una muntanya molt interessant, tant per la seva altitud (supera els 3.000 metres), com sobretot per la seva posició isolada i separada lleugerament de l'eix axial. Aquest aïllament l'hi confereix una gran presència com a muntanya, diferenciada de qualsevol altra, individualitzada i característica. La separació respecte al proper massís de la Maladeta el fa un mirdor privilegiat des del vessant sud cap a les grans moles que coronen els Pirineus. També és molt curiosa la formació geològica de la muntanya, on es combinen zones de granit, zones de gneis i zones calcàries, aquestes últimes amb uns plegaments peculiars. Aquesta curiosa varietat ofereix un paisatge multicolor, singular i estèticament impactant.
La ruta que farem avui és una variant un pèl més emocionant de l'habitual circular que surt de l'estany de Llauset, puja cap als estanys de Botornàs i Xelat i va a buscar el tram més fàcil de la cresta. En el nostre cas des del mateix estany de Botornàs ja enfilarem directes cap a la cresta, i l'anirem resseguint sempre pel fil, grimpant en molts trams i caminant en d'altres. És una cresta fàcil, amb passos de II, puntualment III, tot i que les majors dificultats gairebé...
