Corcega (9): ascensió al capu rossu

El Capu Rossu és una muntanya que s'alça damunt del mar. És un pinacle que per la seva cara nord cau en picat sobre la Mediterrània. Ens ofereix una meravellosa panoràmica vers la bahia de Porto. Té aquell encant que excursionistes de terra en dins tan ens agrada combinant l'aigua i la terra. És una mola de granit d'aquell color rosat que captiva. Em deixo d'explicar - i és important - al seu cimal hi ha una torre de guiata genovesa. N'hi ha crec unes 600 per tota la costa. Diuen que les que estan a la vora de la carretera s'han de pagar. Aquí podreu visitar-ne una de franc (rampell català).Com és una excursió propera ha esdevingut un pol d'atracció turística i trobareu molts caminants durant el recorregut. Ells, com jo, van triar l'hora de la calor - tot el dia - i la veritat és que es passa una mica malament doncs hi ha pocs arbres i us podeu trobar que ja estigui ocupats pels turistes que s'amaguen del sol.La funció principal d'aquestes torres eren defensar-se dels pirates que atacaven l'illa i tota la mediterrània. Penseu que aquests pirates moltes vegades estaven recolzats per alguna potència europea/àrabs que sense gaires despeses podien fer molt mal als enemics.Característiques:Valoració: Força interessant.Dificultat: Baixa. Nivell turistic alt, sempre que no es faci la drecera amb dificultat moderada alta. Es recomanable fer la drecera de pujada (i no de baixada com es fa en aquesta descripció)Desnivell: 500 mDistància: 7,5 km.Temps: 2 hora 50 minutsItinerari circular.Descripció de l'itinerari:Serà la primera vegada a la meva vida que en lloc de pujar a una muntanya el que faré serà baixar-la. Des de l'aparcament amb un xiringuito (319 m.) agafem un sender molt evident cap al Capu Rossu que ja veiem al fons. Recorregut sense problemes d'orientació.Alerta amb la calor, l'aigua i la bona protecció pel cap ja que el repte és el sol.Anem baixant fins situar-nos al peu del Capu. Es podria pujar directament - ho faré de baixada - però el camí principal passa per sota del cingle.43 min. Acabem de baixar (60 m.) i ara ens toca atacar el castell. Anem revoltant el turó.Ara ens tocar pujar per una canal on no hi ha camí però si moltes fites i finalment per algunes llastres amb tafoni (forats) prou interessants fins assolir el cim.Vist des de Capu di u Vittalu1 h 25 min. Al capdamunt trobem la torre de genovesa de Turghiu (331 m.) a la que podem ascendir per una escala interior. La visió sobre el penya-segat que cau sobre el mar és impressionant. L'indret és encisador.Quan vaig a baixar veig unes fites que em tempten per baixar per llevant. Les segueixo. Hi ha algun moment que he d'agafar-me a la roca amb una mica de "pati". També hi ha algun moment que no veig les fites i crec que el millor és anar cap a l'esquerra doncs el llom rocós baixa més suau, arran del mar.La roca és adhesiva i la bota s'agafa amb facilitat. També és molt de fiar, es noble i això et dóna molta seguretat. A la part de baix trobem un corriol prou definit.40 min. Arribem al camí principal i ara ens queda el més dur que és pujar a l'aparcament. Són 250 metres de desnivell àrid.1 h 25 min. Arribem a l'aparcament.Accés:Sortim de Piana cap a la carretera a la platja d'Arone (D824). En el km. 6 aproximadament trobem un aparcament a la dreta i una mica més amunt un xiringuito. Aquí comencem l'excursió.Track de la sortida agafat de wikilog:

CABO DE GATA: Ascensió al Cerro de los Frailes.

El Cerro de los Frailes (o el Fraile, com també l'he trobat) és un modest turó que té la particularitat de ser el punt més enlairat del Cabo de Gata i crec que bé val...

54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a...

Ascensió al puig de ses Covasses

Vistes des del cimEl març de 2017 realitzem aquesta mateixa ruta amb el grup excursionista de Pòrtol, avui la repetim amb els companys dels “dimecres”. La torno a publicar...

Eslovenia (7): ascensió al mangart

La darrera descoberta dels Alps Julians serà el mont Mangart que és el tercer cim més alt d'Eslovenia. Es tracta d'un recorregut molt interessant però també un cim molt...

Eslovenia (4): ascensió al jalovec

Diuen que el Jalovec és la muntanya més bella d'Eslovènia. No tinc prou coneixement per poder opinar, però si que va ser una muntanya que ens va impressionar. Bona part de...

Quatre mils de l'atlas (4): ascensió akioud

Comencem dient que l'ascensió a l'Akioud, a diferència de la del Toubkal i el Timesguida i el Ras, no és turística. Què vol dir això, doncs que no trobareu un sender...

Normandia (9): l'entrada de la nueve per paris

El dia 24 d'agost era el gran dia. Volíem fer la desfilada seguint els passos que havia fet la Nueve per arribar a l'Hotel de Ville i donar ànims a la resistència parisina...

Corcega (i 10): ascensió al capu di u vittalu

Al fons el Capu d'OrtuLa muntanya del Capu di U Vittalu la vaig veure quan pujava al Capu d'Ortu i no em sap greu dir que em vaig quedar enamorat. Vaig pensar que preferia més...

Corcega (8): ascensió al capu d'ortu

He llegit per internet que el Capu d'Ortu ofereix, malgrat la seva modesta alçària, una panoràmica excepcional vers la bahia de Porto i la mar. La proposta la trobo...

150 anys de la primera ascensió al Cerví

 El 14 de juliol de 1865 un grup liderat pel britànic Edward Whymper i format pels també britànics Francis Douglas, Charles Hudson i Robert Douglas Hadow, el guia de...

Gran Pic del Pessó, una ascensió clàssica

A principis de Juliol el Pirineu està exultant, una verdor intensa i un munt de floretes multicolors, cims altius junt amb el cel blau intens, estanys cristal·lins i les...