Eslovenia (4): ascensió al jalovec

Diuen que el Jalovec és la muntanya més bella d'Eslovènia. No tinc prou coneixement per poder opinar, però si que va ser una muntanya que ens va impressionar. Bona part de l'ascensió la vam fer coberts de núvols i no vam poder fruir plenament d'aquesta bellesa. Ara, quan des del Triglav, li vaig comentar al manter que venia cerveses al cim que volia pujar al Jalovec es va emocionar i me'l va ensenyar. És una excursió exigent, però altament recomanable.Descripció de l'itinerari:Ens situem al coll de Vrsic (1611 m.), un dels paratges més interessants dels Alps Julians (en honor a Juli César) on agafem un camí que inicialment baixa per flanquejar la muntanya. Cartell vermell indicatiu.Anem entre boscos tot pensant que a la tornada ho haurem de pujar.1 h 30 min. Deixem un marcat sender i agafem un corriol que puja per la dreta. Cal estar amatent.1 h 40 min. Trencall a la dreta. Per l'esquerra va el sender que va al refugi Zavetisce pod Spickom. El Paulino no va veure aquesta cruïlla i va també pujar al Jalopec però va fer molta més volta, passant pel refugi,  però no va haver de passar per paratges tan penjats com els nostres.Poc a poc, anem deixant el bosc - pujada forta - i sortim a una bella vall glaciar recoberta per una tartera però el camí fressat evita les molestes pujades i baixades. Anem seguint un bon reguitzell de marques vermelles que ens orienten molt bé. De tant en tant veiem pintat el nom del pic Jalovec a la roca. Davant ja tenim el mur del Jalovec. Des de baix sembla impossible pujar-hi. Ens encarem vers un marcat coll però no hi acabem d'arribar-hi. Finalment girem a l'esquerra.3 h. Superem una petita gelera i ens situem a la base de la paret. Ara comença el xou. Anem flanquejant a l'esquerra un centenar de metres tot seguint cables i ferros clavats a la paret.Arribem a un indret on cal grimpar uns 10 metres sense cap ferro instal·lat. No és un pas difícil però cal tenir seguretat en els moviments de grimpada (II+). Més amunt ja trobem cables i especialment barres de ferros a la paret que permeten pujar amb relativa seguretat però no es pot fer cap pas en fals. Grimpem un centenar de metres força verticals.Sortim a un vall penjada que hem de remuntar per una molestar tartera. Fem cap a un coll que hi ha a l'esquerra.Des del collet saltem a l'altra vessant de la muntanya i ens queda alguna petita grimpada, menys exigent, fins arribar al cim.5 h 10 min. Cim del Jalovec (2645 m.). Quart cim més elevat d'Eslovènia. No podem fruir gaire del contorn doncs tot i que els núvols s'han llevat al nostre cim el voltant encara roman força cobert de núvols. Una gran fita ens indica el cimal. Si ara fos el cas baixaria cap al refugi seguint el camí del Paulino que vam trobar quan baixàvem del cim.Refem el camí d'anada i arribem a Vrisc amb 9 h 35 min. de caminar.

CABO DE GATA: Ascensió al Cerro de los Frailes.

El Cerro de los Frailes (o el Fraile, com també l'he trobat) és un modest turó que té la particularitat de ser el punt més enlairat del Cabo de Gata i crec que bé val...

54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a...

Ascensió al puig de ses Covasses

Vistes des del cimEl març de 2017 realitzem aquesta mateixa ruta amb el grup excursionista de Pòrtol, avui la repetim amb els companys dels “dimecres”. La torno a publicar...

Gredos (4): retorn pel pic de morezon

Avui ens plantegem deixar la serra de Gredos. Tinc l'estranya sensació que no tornaré mai més a aquests verals malgrat haver-hi estat eternament enamorat d'aquests castells...

Travessa d'Svaneti (4): Mestia - Mulaji

El quart dia de travessa afluixem una mica el ritme i fem una etapa fàcil, que servirà per recuperar forces. Sortim de Mestia amb un temps emboirat -altre cop- en direcció a...

Eslovenia (7): ascensió al mangart

La darrera descoberta dels Alps Julians serà el mont Mangart que és el tercer cim més alt d'Eslovenia. Es tracta d'un recorregut molt interessant però també un cim molt...

Quatre mils de l'atlas (4): ascensió akioud

Comencem dient que l'ascensió a l'Akioud, a diferència de la del Toubkal i el Timesguida i el Ras, no és turística. Què vol dir això, doncs que no trobareu un sender...

Normandia (4): per les platges de llevant

Aquest dia ens dediquem a visitar les platges situades més a l'est. No vaig fer cap itinerari caminant però va ser una jornada molt intensa.Primer vam anar a veure les...

Corcega (i 10): ascensió al capu di u vittalu

Al fons el Capu d'OrtuLa muntanya del Capu di U Vittalu la vaig veure quan pujava al Capu d'Ortu i no em sap greu dir que em vaig quedar enamorat. Vaig pensar que preferia més...

Corcega (9): ascensió al capu rossu

El Capu Rossu és una muntanya que s'alça damunt del mar. És un pinacle que per la seva cara nord cau en picat sobre la Mediterrània. Ens ofereix una meravellosa panoràmica...

Corcega (8): ascensió al capu d'ortu

He llegit per internet que el Capu d'Ortu ofereix, malgrat la seva modesta alçària, una panoràmica excepcional vers la bahia de Porto i la mar. La proposta la trobo...

CORCEGA (4): CASCADA DE PISCIA DI GHJADDU o GALLU

Aquesta proposta la faig a la tarda per complementar la sortida matinal a les Agulles de Bavella. La veritat no és una sortida 10 però ja que estava per la zona crec que calia...

150 anys de la primera ascensió al Cerví

 El 14 de juliol de 1865 un grup liderat pel britànic Edward Whymper i format pels també britànics Francis Douglas, Charles Hudson i Robert Douglas Hadow, el guia de...

Gran Pic del Pessó, una ascensió clàssica

A principis de Juliol el Pirineu està exultant, una verdor intensa i un munt de floretes multicolors, cims altius junt amb el cel blau intens, estanys cristal·lins i les...