Malàisia - Ascensió al Mount Kinabalu 4.095 metres.
Avui trenquem amb la línia habitual i és el nostre fill Oriol qui escriu al blog, relatant l’ascensió que va fer el passat juliol al Mount Kinabalu:Aquest estiu he estat treballant 10 setmanes a Malàisia. Una experiència increïble que m’ha permès entendre millor una cultura diferent a la nostra i viatjar amunt i avall, sense parar. Kuala Lumpur és sens dubte un dels hubs del Sud Est Asiàtic i una ubicació fantàstica per a visitar Singapur, Tailàndia, Myanmar (antiga Birmània), Indonèsia, Laos, Vietnam i molts d’altres indrets. Avui em centraré en l’ascensió al Mount Kinabalu, a l’illa de Borneo (Part Est de Malàsia), que vaig fer amb l’Adrià Villarroya, un dels meus amics de tota la vida que està vivint a Jakarta (Indonèsia).El Mount Kinabalu és la muntanya més alta del Sud Est Asiàtic i sense dubte, una de les parades obligades d’aquells que estimem la muntanya. Hi ha moltes opcions disponibles, però nosaltres vam escollir la més utilitzada: ascensió en 2 dies, dormida 1 nit al refugi.Tot comença ben d’hora al matí, quan un taxi ens recull a la ciutat de Kota Kinabalu a les 6am. Ens esperen 2 hores per una bonica carretera fins al peu del Mount Kinabalu National Park, on ens registrem, esmorzem i coneixem el nostre guia, necessari per a que et deixin fer l’ascensió.Després dels tràmits, a les 8:30am ens posem a caminar. Sortim de 1866 m d’altitud amb l’objectiu d’arribar a l’hora de dinar al refugi, on dinarem, soparem i passarem la nit. El refugi està aproximadament a 3270 metres i ens separen 6kms de camí.Amb el nostre guia, de camí cap refugi. Mal temps però un bon somriure a les nostres cares!Ens veiem amb forces i ràpid guanyem metres. El temps és fred, molt ennuvolat i una mica plujós. És fàcil ascendir ja que la majoria del camí són escales. Això ho fa fàcil, però alhora no massa vistós. No obstant, sabem que el més bonic del cim és després del refugi i per tant, anem seguint i tirant.Contra pronòstic a les 12h ens plantem al refugi. El Guia està sorprès de lo bé que hem pujat i al refugi ens diuen que ens hem d’esperar una hora per a registrar-nos. Aprofitem per fer fotos, descansar i prendre un te calent. Amb l’Adri, al Refugi del Mount Kinabalu on passerem la nit (3272 metres)El refugi ja està ple de gent que ha intentat fer el cim aquell mateix matí. La veritat és que no sentim massa gent que ho hagi aconseguit, ja que el temps és dolent, la visibilitat limitada i els guies han aconsellat que només els més experts pugin amunt. Petem la xerrada amb un noi de Califòrnia (tindrà uns 40 anys), amb qui passem una bona estona, explicant-nos que ha deixat la nòvia enrere i quan se n’ha adonat estava a dues hores d’ella. Quin personatge i pobreta ella, que quan arriba li canta les quaranta!!La tarda al refugi passa ràpid. Dinem molt bé, amb molta varietat de menjar tant asiàtic com més occidental. Ens han assignat una cabanya que està a uns 300 metres del refugi. Allà estarem tranquils...això em penso de moment!! Ben dinat anem a descansar una estona al llit: llibre, manta, te i descans. Això sí que és vida! Descansant al Refugi, preparant-nos per l’ascensió de matinadaCap a les 6pm pugem a sopar al refugi, petem una mica més la xerrada i preparem l’ascensió. Tocarà llevar-nos a les 2am i tindrem 850 metres de desnivell. L’objectiu, si el temps ho permet, és veure sortir el sol a dalt (surt cap a les 6am). Sabem que farà fred i la previsió és de pluja...resem!Anem a dormir....A les 2am ens llevem. La nit ha estat molt plujosa però quan sortim del llit, no plou. L’Adri i jo, comentem que seria genial arribar a dalt i veure el sol, però ens conformem amb arribar sense “massa” pluja.Pugem al refugi on esmorzem de nou. Jo encara estic ple del “tiveri” del dinar i sopar del dia anterior....però qui li diu que no a una bona “llet amb Cola Cao”? Cap a les 2:15am tothom parteix del refugi i comença l’ascensió. Nosaltres, però, ens hem d’esperar ja que el nostre guia...
