Canigó - Pilier de Saint Martín - Via Normal 13/09/2015
Des de que vàrem comprar la guia "Escalada en el Pirineo Norte" ens feia il·lusió arribar-nos a fer aquesta via. Fa uns 15 dies en Joan Asín va publicar aquesta escalada i ja ens vàrem decidir que hi aniríem aquest cap de setmana. Després ho vàrem parlar amb el Rafel i també li estava bé.Hem dormir al pàrquing per auto-caravanes del poble de Casteils i des d'allà mateix hem fet l'aproximació, poc més de 10 minuts.Des del poble, es veu un esperó definit però amb un xic de vegetació. Tot i així, la roca és bona, i també està molt ben equipada. És una escalada sense una gran dificultat però que et permet gaudir d'un entorn espectacular. Entrem per la directa, passos bonics i plaents. El temps no ens acompanya massa, fins i tot plovisqueja una mica, però estem convençuts que el temps aguantarà. L'Ita i en Rafel entrant a la primera reunió. Per sortir de la primera reunió hi ha un pas que sembla bonic, després per verticalitat i la dificultat baixa. Faig un llarg de 60 metres i així ens estalviem una reunió. Progressant pels trams senzills. Ens canviem les cordes, i ara és en Rafel qui segueix, amb una tirada inicialment fàcil, però que després té alguns passos més difícils. Entrant a la reunió, al fons un bosc de castanyers molt bonic. Ara torna agafar verticalitat, i surten uns passos divertits, però una mica més difícils. En Rafel a la mateixa tirada. Ara ens tornem a canviar les cordes i li toca el torn a l'Ita. Un llarg molt plaent i que li agrada molt. Entrant a la reunió. Ara ens queda un altre llarg, que recorda plenament a un cresta del Pirineu. En Rafel fent els darrers passos Una bona vista sobre el poble. Ara, ja només ens queda una baixada franca fins al peu de via.Material: 13 cintes i Reunions.Horari: 2 hores.Orientació: Oest.Ressenya: us deixo la del Joan Asín, que està molt bé. RessenyaApa a escalar que el mon s'acaba.
