Ull de Déu, pas del Puig i coveta del Rovell 25-10-2015
Aquesta ruta discorre per les muntanyes dels voltants de l'antiga possessió de Femenia. Anam a guaitar a uns curiosos elements geològics del puig de les Moles i el puig Caragoler de Femenia. L'Ull de Déu és un forat o túnel que s'obre al vessant nord del puig de les Moles i guaita a la contrada de Lavanor, Mortitx, Pollença... De tornada, pujam al puig Caragoler de Femenia pel pas des Puig, on admiram la gran boca de l'avenc de Femenia, la qual podríem anomenar boca de l'Infern. Per si tot això fos poc, guaitam a la històrica coveta del Rovell. Començam l'excursió a les 9:26 h al portell d'entrada de la finca de Femenia (►WP-0), situat a la carretera Ma-10 (Pollença-Andratx), km 14,200 aproximadament, on trobarem un botador per salvar la reixeta. El dia es presenta boirós i fresc, amb alguna possibilitat de pluja, que si es presenta haurem de canviar sensiblement l'itinerari puix hem de fer un pas que no és aconsellable amb la roca banyada.Mentre caminam per la pista de les finques de Femenia Nou i Femenia Vell —als amos de les quals hem d'agrair que deixin transitar els senderistes per les seves propietats—, copsam el Putxet Rodó (801 m), situat al vessant est del massís del puig Caragoler, pels peus del qual passarem de tornada.El paratge que tenim a l'esquerra, el descriu l'Arxiduc (1884) d'aquesta manera: «El camí travessa el fons de la vall, on flueix un torrent, i noguers joves estan al costat del camí situat més alt. A la dreta es troba el turó cònic de la famosa alzina de Mossa, anomenat puig de Muntibudell, amb el pendís cobert d'alzines [...] El tronc molt ramificat d'aquest arbre mig mort té un perímetre de 9 metres [...] El viarany duu cap a Femenia per damunt de l'hort, on creixen diferents arbres fruiters». Al cul de l'olla inundada d'un forn de calç podem observar les evolucions d'un bon nombre de granotes.Cases de Femenia NouFemenia, ens diu la GEM «que és una possessió del terme d'Escorca, que confrontava amb Binifaldó, Mossa, la ribera de la mar. Lavanor, Mortitx i Mortitxet. Documentada el s XIII, el 1368 fou venuda per Guillem Malric a Pere Cerdà —de Pedruixella— i aquest l'establí (1389) a Jaume Cànaves. El 1685, estava valorada en 1.500 lliures. Tenia cases i era dedicada a la ramaderia ovina, amb grans extensions de carritxars...Font de FemeniaA l'esquerra del camí trobam la cabalosa font de Femenia (WP-1) (541 m), entre les cases de Femenia Nou i Femenia Vell. Cases de Femenia Vell...En deriven (1990) Femenia Vell, situada entre Mortitx, l'Urdial, el puig Ciuró, el puig Caragoler i el pas des Vadell, i Femenia Nou, entre la coma Morella, Femenia Vell, el puig Ciuro i el puig Caragoler. Primitivament fou denominada Santa Estefania». Etimològicament, el nom de Femenia es considera d'origen romà o preromà. Malgrat l'escassa fertilitat de la contrada, en terres de Femenia es localitza un important jaciment prehistòric situat a l'est de les cases. Gaspar Valero (1993) anota: Les cases de Femenia Vell han estat reformades recentment. La façana principal presenta un alçat de dues plantes. De la planta baixa, en destaca el portal forà, que és d'arc rodó. En el Llibre del Repartiment (1232) apareix amb el nom de Santa Famia i a altres documents del mateix segle, amb el nom deformat de Sentefania i Sancta Femania. De l'orde del Temple passà a l'orde de l'Hospital. A 1839, Jaume Cànaves i la seva dona Margalida, compraren Femenia a Ramon Cerdà de Pedruixella. Amb la família Cànaves s'unificaren les propietats de Femenia i Mossa. El 1995, Femenia Vell era una finca de 806 hectàrees, propietat de Josep M. Moyà González. (Sastre, 2003). Femenia, segons el Diccionari Alcover-Moll, correspon a un llinatge freqüent a València i Alacant, i que a Mallorca pren la variant Femenies. Etimològicament, el nom de Femenia es considera d'origen romà o preromà. En canvi Mascaró Pasarius (1962) apuntava: «Nombre de origen incierto. A primera...
