Agullejant enmig la boira. Màster&Commander a la Manolito Garcia.
Recuperant la primera tirada, engolits en la boira.Aquest diumenge 20 de desembre havíem quedat amb el Toni i l'Irwing i potser amb el Jordi, però havent sortit ahir, el Jordi prefereix descansar. Finalment quedem només jo i l'Irwing, ja que el Toni s'està recuperant del refredat i prefereix descansar...i sàntament! el dia, a diferència del dissabte es lleva rúfol, rúfol. Penso que la boira s'aixecarà com cada dia amb el que li donem temps anant al Muntanya a esmorzar. Quan sortim, la cosa no ha canviat, però a Agulles on sempre hi bufa aire segur que s'esboira...avui tenia ganes de conèixer la Iroquesos i la Sharp-strep del vessant est de l'agulla Manolito Garcia, amb el que fem cap a Can Massana. Bonica segona tirada, fina i tècnica, avui encara més!L'amic Irwing no ha estat mai a Agulles i tot li està be, té fam d'escalar!!! enfilem cap a Coll de Guirló i d'allà voregem la muralla Nord-oest en direcció al pas de les Portelles, no es veu absolutament res, i els arbustos són ben molls, a sobre sota els arbres alts la boira condensa i plou...tot pujant l'Irwing comenta com de ferm a de ser l'entorn, amb agulles per sota i per sobre...li explico que sí, que és impressionant. Aturada al refugi d'Agulles on petem la xerrada amb una altra colla que també fan temps aixoplugats a la terrassa. Continua el dia ben tancat, però amb la moral alta decidim anar almenys a trobar els peus de via i donar temps a que escampi. Segona reunió, sota l'alzina recollint la boira pixanera....A la desgrimpada abans d'entrar a la tercera reunió, l'Ou de Colom amagat al darrera.Entrem a la Canal Ampla i on em sembla que hem superat el Dumbo, no es veu res de res, la travessem, fem força marrades amunt i avall fins que, eureka!!! som al peu del gran Pi que marca l'inici de la Iroquesos; gran Pi he dit oi? doncs sí, la seva magnitud ajuda a condensar la boira i el pany de paret per on va la via és ben moll....aprofitem per anar a trobar l'altre objectiu, la Shar-strep, que també localitzem, ben molla també, avui no és el dia. Ens queda un darrer cartutx, la Màster&Commander que coneixo be; remuntem cap al coll entre l'Ou de Colom i la cota 95 o agulla afortunada, desgrimpem la vertiginosa canal de l'Ou de Colom on podem veure el peu de la via La Dansa del Foc, d'en Joan Vidal; al capdavall arribem al peu de la Màster&Commander i sembla que no està massa moll. Apunt d'amagar-me al flanqueig de la quarta tirada.D'entrada li dic a l'Irwing que avui no és el dia, la primera tirada és trencada, plena de molsa al començament, i humida...vaja, que gens engrescadora. Estem una estona al peu i que punyetes, trèu la cordsa que ens hi posem. Començo amb precaució, és més l'ambient que la pedra, aquesta és calenta i aspre, tanmateix poso un parell d'Àliens abans del primer espit, que no vull refiar-me. Avui no la trobo tan senzilla com la tenia catalogada! ja sóc a la reunió, aquí hi fot vent i hi fa fresca. El company puja ràpid, amb la tranquil.litat de la corda pel davant, el veig tant tranquil que li deixo la següent tirada, més difícil, però molt ben assegurada, i se la treu com un campió, ràpid i sense dubtar, té fusta aquest home i està aprenent molt ràpid, aviat ens trèurà ell a escalar !!! Darrer ressalt abans de cim.Continuo jo amb la tercera, aquesta comença per un tram trencat deixant el Grumet a l'esquerra, cada cop més baixet, o són manies meves? una grimpada i arribo al cim de l'agulla afortunada del que cal desgrimpar al collet amb l'agulla Manolito Garcia, desgrimpada punyetera, més pel segon que pel que va de primer. Rapelant d'una Sabina o com curtir al personal.Continuo jo, aquesta quarta tirada és força maca, primer un ressalt a buscar un ressalt vertical molt trencat, el voregem direcció esquerra per anar cap a un diedre terrós i ja per placa arribar a un terreny molt descompost fins sota la bola cimera on faig reunió d'una alzina mig seca, deixant-me la reunió de més a la dreta que inicialment no hi era. L'Irwing té el goig d'arribar a cim...
