Cova de l’agulla Manolito García
Seguint una proposta d’en Josep el divendres 20.12.2013 vam anar al magnífic massís conglomeràtic de Montserrat, regió d’Agulles, per visitar una petita cavitat inèdita espeleològicament. Erem en Josep Guarro, en Jordi Perera i Josep Ml.Victòria.En Josep, dies enrrera la va localitzar casualment, tot enfilant-se per una canaleta per fer una foto d’una altra agulla, va intuir que conduïa a una coveta, així que va culminar l’ascens i visità la cavitat-tunel que travessa l’agulla Cota 94 (catàleg De Semir) batejada com Manolito García en record d’un escalador.Des de la Bola de la Partió és veu la boca SW de la cova de l'agulla Manolito GarcíaRellegint la guia d’escalades.... trobà que era coneguda pels escaladors que han traçat vies per aquest agulla... però consultat l’amic Miñarro, l’excel·lent documentalista co-autor de l’Espeleoíndex, constata que no constava en catàlegs ni d’altres publicacions del col·lectiu espeleològic. Traçat de la via classica i situació de la boca NECalia anar-hi a fer-hi la topo i algunes fotos.SituacióVam fer una ruta circular, d’anada vam invertir gairebé 1h30’ des de Can Maçana, cap al coll de Guirló, passem per sota de la Cadireta de les Agulles, i ens enfilem cap el Portell Estret i continuem fins el Serrat de la Portella des d’en ens endinsem per les agulles, vorejant la Tri-roca, la Torta, la Bola de la Partió, fins la Manolito García. A les parets de la dreta veiem penjats uns curiosos ponts de rocaAl primer pla, a l'esquerra l'agulla Manolito GarcíaDescripcióDes del peu de l’agulla cal enfilar-se utilitzant a l’inici les arrels i l’arbre que neix a la mateixa canaleta. Continuem per una grimpada subvertical amb moltes preses, d’uns 15 m de desnivell, en la que podem instal·lar una corda com ajuda i seguretat. Arribem a la boca de forma de diaclasa inclinada d’un metre d’ample per uns tres d’alçada. Es tracta d’un menut túnel de 18m de longitud que travessa l’agulla de NE al SW a poc més de deu metres del cim del monòlit. Desenvolupada aprofitant una intercalació pseudo-estrat amb lleugera inclinació queda penjada per ambdues boques, el que evidencia el seu caràcter residual. La discontinuïtat que ha estat aprofitada pel desenvolupament d’aquesta cavitat, és la mateixa que dona forma de “barret” al tram superior de l’agulla. Constitueix un testimoni més dels processos de fracturació i posterior alteració pels factors meteorològics dels conglomerats que amb la seva morfogènesi originen i destrueixen aquestes singulars agulles.Camí de tornadaDe tornada refem al camí per la Portella i passem pels Pouetons, refugi Vicenç Barber i cap a la Maçana potser és un itinerari mes curt.Els Pouetons de les Agulles.El refugi Vicenç BarberImatge de conjunt de la regió d'Agulles
