Ag. Manolito García, via Master & Commander
12.01.22 Ja hem entrat de ple al 2022 i qui sap el què ens oferirà... de moment en Pau i jo volem celebrar-ho amb la primera escalada de l’any a la roca número 94, també anomenada Agulla Manolito Garcia, amb la intenció de pujar per la via Master & Commander, equipada pels germans Massó l’any 2008, i que ja va fer el Pau amb el Ramon el passat mes de desembre. L’aresta sud de l’agulla Manolito Garcia des de la XepaRessenya de la viaPer això sortim de Can Maçana en direcció al refugi d’Agulles, encara que no massa aviat perquè fa un fred que pela. De seguida que entrem al recer de les agulles, però, la temperatura es fa prou agradable de manera que, quan arribem al peu de la via, estem suant i tot! Per arribar-hi, tot just passat el refugi, ens hem començat a enfilar per la canal de l’Ou, entre la Màquina de Tren i la Roca de la Partió, fins atènyer el contrafort de la nostra agulla situada just darrera del monòlit de l’Ou de Colom. Els primers metres de la viaDes del peu de la via és ben visible el clau que constitueix el primer punt d’anclatge i cap al qual es dirigeix en Pau tot fent una lleugera diagonal a l’esquerra per una roca polida i relliscosa. Per la canal puja una boirina arrossegada per un ventet glaçat que ens deixa garratibats. Jo m’abrigo amb tot el que tinc. A la placa del primer llarg prop de la reunióQuan em toca a mi, només poso les mans sobre la roca i ja em quedo sense tacte als dits, i la feina és meva per anar remuntant fins a la primera reunió situada sobre l’aresta sud del primer contrafort que hem d’escalar, l’agulla número 95 també anomenada Agulla Afortunada. Arribant a la primera reunióLa primera reunió sobre l’arestaInici del segon llargAra toca el llarg més difícil de la via i, amb les condicions de gelor d’avui, encara ho és més, sort que de tant en tant, entre les boires, surt un sol esmirriat que ens escalfa una mica. Així veig avançar el company sota l’esguard de la gran roca de l’Ou de Colom, i quan l’aresta s’ajeu deixo de veure’l. Avançant per l’aresta del segon llargAssegurant des de la primera reunióQuan em toca a mi, poc a poc vaig pujant pel dret esperó fins a l’alçada d’una fissura horitzontal on hi ha un clau vell i rovellat. Aquí es troba el pas més difícil de la via qualificat de V on s’ha de fer un delicat flanqueig a la dreta. Jo, que tinc les mans gelades, per flanquejar m’agafo a la cinta i, un cop situada de nou en la vertical, segueixo pujant per l’aresta que va perdent dificultat fins que al capdamunt veig a en Pau arraulit de fred sota un arbre on es troba la segona reunió. Segona reunió sota un arbreAquí dalt corre un aire humit, gelat i del tot desagradable per això li pregunto al company si és prudent seguir escalant i em comenta que sí, que a partir d’aquí l’escalada és més “fàcil” i les reunions estan més recerades. Endavant doncs! Inici de la tercera tiradaAssegurant des de la segona reunióLes ressenyes recomanen sortir de la reunió cap a l’esquerra, vers una agulleta d’aspecte terrós, però en Pau s’estima més sortir en vertical des de la reunió i, després de llaçar un bon merlet, es decanta cap al fil de l’aresta per on continua pujant tenint com a teló de fons la Boteruda del Gra. Progressant per l’aresta del tercer llargQuan em toca a mi, no tinc cap problema a pujar aquest darrer tram que em condueix al cim de la primera agulla que assolim: l’Agulla Afortunada. Però en arribar al capdamunt veig el company entaforat dins una bretxa sota meu! Per arribar-hi he de fer una delicada desgrimpada d’uns quants metres pel vessant nord on hi ha més “bolos”. Aquest tram és més compromès pel segon de la cordada, però amb les indicacions del company arribo a la bretxa on s’hi està millor de temperatura. Hem fet bé de continuar. Progressant per l’aresta del quart llargEn Pau arrenca des de la reunió tot fent una diagonal ascendent a l’esquerra per situar-se de nou sobre l’aresta i, en tombar-la deixo de...
