Via manolito martinez
DIMECRES, 15 DE SETEMBRE Aquesta setmana som tres els que coincidim en sortir demacres, ara tan sols resta trobar un lloc que sigui del gust de tothom. Finalment decidim anar a Collegats i la proposta es anar a la Portella Inferior, una zona que cap dels companys a visitar. Es una zona de calcari, rodejada de conglomerat, amb una roca molt bona i les vies assegurades, tot i que les vies estan assegurades, cal portar algun material flotant perquè els aperturistes deixen les vies amb les assegurances justes i el grau “apretat”. Com que ja he fet dues vies a la paret, “les més assequibles”, ens decidim per fer la “Manolito Martinez”. Arribats al pàrquing , preparem el material i les politges per passar el riu. Sort de les politges, perquè recordo la primera vegada que vaig fer-ho va esser amb un mosquetó de ferro i vaig acabar rebentat. (Compte amb el cable que comença a estar esfilegassa’t i punxa), millor portar guants. Una vegada a l’altre riba, amaguem les politges i els guants i fem la curta aproximació fins a peu de via. No ens costa gaire trobar-ho perquè a peu de via hi ha les inicials gravades de les dues vies que comencen allà. La primera tirada és comuna entre les dues vies, la “Manolito Martinez” i la “Francesc Barril”. Els primers metres estan humits i la roca rellisca i fins que superem la línea d’arbres la sensació d’humitat no ens deixa, també coincideix que son uns metres difícils i molt verticals que ens porten a una petita feixa, ja per sobre dels arbres, aquí una placa molt bonica i vertical ens porta a la reunió. En aquesta tirada trobarem unes tretze assegurances i els primers metres els hem protegit amb un flotant. La segona tirada comença comú amb l’altre via, però aviat nosaltres agafem un díedre evident a la dreta i deixarem una placa llisa a l’esquerra que és per on va l’altre via. Seguim el díedre uns metres fins a trobar un altre díedre que va més a la dreta que es el que tenim que seguir, (el canvi de díedre no es gaire evident, perquè no hi ha cap assegurança que ens marqui el camí, tan sols si mirem bé veurem una baga vella llaçada en un arbre, uns metres més amunt. Hi ha cinc assegurances però es pot amanir al gust. Reunió en una petita rapissa. La tercera tirada comença potent, superant una placa llisa que ens porta a un nou díedre que cal seguir fins que un sostre en barra el pas. Superem el sostre per l’esquerra amb un moviments més espectaculars que difícils. Sobre el sostre trobarem un parabolt, nosaltres hem seguit díedre i hem anat a parar a la segona assegurança de la tirada següent. A l’altura del parabolt cal deixar el díedre i fer un flanqueig a l’esquerra per trobar la reunió. La quarta tirada és curta i ben assegurada amb sis parabolts i ens deixa a peus d’un mur que és la tirada de la via. La cinquena tirada, es molt llarga, difícil i mantinguda, la continuïtat ens obliga a fer algun A0 en el recorregut i ens caldran unes divuit cintes per les assegurances que hi ha, nosaltres també hem posat un flotant per solventar un tram amb les assegurances allunyades. La darrera tirada és molt mes fàcil, trobarem dues assegurances i una reunió en el punt més alt de la via, però nosaltres hem seguit encordats fins a sortir per la feixa. Una vegada a la feixa , cal creuar-la direcció Est fins a trobar l’ instal·lació de ràpel que amb dos ràpel ens deixa sobre una canal que cal baixar fins a trobar el camí d’aproximació. Ara tan sols resta tornar a creuar el riu i marxar fins la font de la Figuereta per beure aigua fresca i fer material. La cervesa no podem fer-la fins arribar a Tremp, perquè a Pobla de Segur tots els bar eren tancats. J. ESTRUCH DADES DE LA VIA NOM................................... Manolito Martinez APERTURISTES........ Cesar, Marc, Sergio, Lluis i Crispin COMPANYS DE CORDA ..... Joan Asin i Antonio Gomez...
%5B5%5D.jpg&w=320&h=180&zc=1)
