Miretades espeològiques (5)
(1979) J.M. Urquiza amb un vestit de goma Turbo i Diego Ferrer amb un pontonniere de làtex Gomex amb pit inflable, observeu com penja l'àpendix del bufador, als Biberos d'o Campillon, mal dits surgència d'Escuain i fuente d'Escuain, doncs no ha pertangut mai al terme d'Escuain, la veritable font d'Escuain hi és a un altre lloc, a més de la que es troba al nucli urbà. Aquí ens disposaven a intentar remuntar i superar la cascada Silvia.De pontonniere també n'havia un altre model sense flotador, van comprar un inflable per provar com anava la cosa en un riu on no feien peu. Doncs, va anar molt malament! Cada cop que feia un moviment perdia l'estabilitat i l'entrava aigua per la banda del coll, així que a mesura que anava avançant pel riu, se l'omplia més d'aigua el pontonniere, pesava més i s'anava més cap al fondo. Al final tots ens van mullar igual, però els que portaven el Turbo patiren menys fred, doncs no van parar de riure! Encara vam estar de sort que només vam comprar un!(1971) M. Mateu. Riu entre la primera cascada i la cascada Sílvia. Aquí podem veure l'antecedent del pontonniere, una peça utilitzada per mariners i pescadors de peixos (Fot. R. Canela)(1994) Cova de la Mosquera, Beuda (Garrotxa) Una de les tasques que vam realitzar pel catàleg d'una zona de l'Alta Garrotxa que estaven elaborant fou la la topografia d'aquesta cavitat. Les fotografies són de l'última sessió topogràfica de la cova. Potser trobareu que feiem servir un tipus de vestimenta que no havia estat dissenyada per les exploracions d'aquesta mena. Dons, sí, teniu raó! Però, a la prospecció i aproximació a l'Alta Garrotxa per poder obrir-se pas a la brolla, molt abundant en bardisses, a més d'utilitzar eines de tall, també ens calia un vestit el més semblant possible a les armadures medievals que ens lliurés de les esgarrinxades, i de la trinxadissa de la roba d'anar a la muntanya, a les coves i la de prendre alguna cosa al barVam formar dos equips de liquidadors de la topografia, en Jaume Mas i l'Alex García es van dirigir cap al Lagonéss a topografiar-ho, tornaren travessant el llac d'aigües clares que al trepitjar es tornen fosques. Es pot observar que només posar els peus a l'aigua s'aixequen els sediments negres que es van depositar quan la riera exterior va introduir els dipòsits fecals d'una granja de pollastres als anys 70En Martí i jo topografiaren la galeria vermella, que s'anava fent gatera fins que vam arribar a un lloc que s'acabava sobtadament. Em vaig recordar de tots els que havien fet la topo anterior, seguidament ho vaig manifestar de paraula. Reconec que se'n va passar la idea pel cap de que s'havien inventat que aquesta galeria connectes amb la principal. Però..., estirat i encaixonat al terra, vaig rotar per mirar amunt, i trobarem la continuació que connectava, amagada darrera d'un bloc, que feia que no es veies, tampoc, des de la galeria principal. Però al sortir a la saleta SORPRESA! Vam trobar moltes restes d'espelmes de coloraines, que aplicant el meu agut sentit de la perspicàcia, vaig suposar, que com a mínim, allí s'havia celebrat una missa negra o un aquelarre casolà. Si els participants passaren pel lagomerdapudorosa, negres segur que arribarien, a més amb uns flaires de claveguera autèntica que podien resultar molt suggestius ajudats d'altres components que es fan servir per aquest tipus d'activitats de connexió amb l'inframón. Demano disculpes per arribar a ser tant mal pensat amb els meus companys espeleòlegs.En Jaume i l'Alex a la tornada, després de fer el tram de topografia i amb el pot de recollida de mostres d'aigua de l'aportació interior. L'analítica va donar coliformes fecals, resultat que ja abans els donaven per prou evident, però van voler fer-ho amb un recipient adient, encara que al laboratori ens van dir que, si només haguessin portat com mostra un mitjó, donat el cas, amb això els haguessin trobat igualment.Fa uns sis anys que ens assabentaren que n'havia un projecte per ampliar la pedrera que afectava a la cova. L'alcaldessa ens va...
