Miretades Espeològiques (18)
(1966) Exploració de la Grallera de Guara, Sierra de Guara, Osca. Aquesta avioneta va sortir amb una part del material des de Monflorite, l'altra part del material fou transportat en un camió de l'ajuntament de Badalona fins a Yaso i a continuació amb cavalleries a la Grallera. Participà a aquesta exploració, Secció d'Investigacions Espeleològiques del CE Àliga de Barcelona, Peña Guara d'Osca i Grup d'Espeleologia de Badalona. (Fot. R. Canela)(1966) Exploració anterior parcial que es va fer amb mal tempsTraduíem i traslladem, des de Cavernas núm. 8, les següents línies de l'article d'en Ramon Canela, Exploración de la Grallera de GuaraEn les primeres passades són llançats diversos paquets, sofrint algunes pèrdues de queviures, a causa de dos llançaments a excessiva alçada. Durant tot el matí, cada 45 minuts, l'avió fa un llançament. El pilot ens dóna mostra de la seva perícia amb llançaments a 5 metres del terra, això fa que tot el material i la resta dels queviures ens arribin perfectament.De fet, des de l'any 1954, ja n'havien precedents de que dos avions Junkers de l'aviació francesa llençaren material per recolzar l'operació espeleològica de la recuperació del cadàver de Loubens a la Piedra San Martín, però el llançaren amb paracaigudes! No en vol rasant i deixar-lo anar! Encara van estar de sort que l'avioneta no va atropellar a ningú i que el pilot va tenir bona punteria i no va desencertar amb algú de la nombrosa colla que s'aplegà a la Grallera!Julve, el pilot de l'avioneta, morí en un accident aeri. Li dedicaren el seu nom a una cova situada al Barranco de la Glera de la mateixa serra de GuaraENDEVINALLA Nº 49Tancament de cavernes.Al primer congrés de naturalistes que es va realitzar a Saragossa l'any 1908, ja es va sotmetre a la votació de l'assemblea el tancament de les cavernes per a la seva preservació. Hi van ser presents espeleòlegs catalans com Font, Faura, etc. Per unanimitat es va donar suport a la proposta.En aquest targeta postal podem veure al primer espeleòleg que va anar a pregar per a que les obrissin.Quina cova és aquesta?1.Cova de St. Gil a Nuria2.Cova de St. Ignasi a Manresa3.Cova d'Altamira a Cantàbria4.Coves de St. Miquel del Fai5.Cova del Toll a Moià6.Coves del Bolet a St. Quintí de Mediona7.Mammouth Cave als EU8.Cova de Mura9.I/o... ?(1973) Cova de Rialb. Envà per a l'aïllament, aixecat per a una prova de llarga permanència en solitari a sota terra. (Observeu la finestra situada al marge inferior esquerra de la fotografia). Aquest és un exemple de que també s'efectuaren tancaments per altres diversos motius que no tenien finalitats preservatives ni profilàctiques. (Fot. Jaume Ferreres)(2012) Forat de l'Or. No feia gaire que s'havien reiniciat les activitats subaquàtiques a aquest important riu subterrani quan es van trobar amb aquesta singular obra inacabada de maçoneria just al lloc més estret de la galeria d'accés als sifons. No trobem una altra explicació que no sigui que a algú o alguns no els sembles bé que la gent passes d'aquest punt. Els motius? A nosaltres ens resulten inescrutables! L'obra ja no va continuar, de moment tampoc, potser no els va respondre a les seves expectatives i/o se'ls va exhaurir el pressupost El Centre de Protecció de les Cavernes i Entorn (CPCE), fundat a Barcelona l'any 1988, fou l'associació de diferents espeleòlegs, i d'altres participants i col·laboradors provinents de diverses branques científiques amb l'interès comú de la preservació de la natura.Realitzaren diverses i moltes activitats, des de l'edició de monografies i d'un propi butlletí, passant per la divulgació directa, organització de cursets específics, conferències, xerrades a cursets d'iniciació de l'espeleologia, etc., fins a l'organització de treballs de neteja a diferents cavitats. De la següent monografia també es feu una edició en castellà TANCAMENT DE CAVITATS / C.P.C.E.1997. Edició Carles Bertran, Antoni Amenos, Susana Royo, Xavier Bargalló. CPCE, Barcelona. Monografies del CPCE, 1.31 p.,...
