Miretades espeològiques (22) Artiguo Baxo, flaix
A l'època de la fotografia analògica no veies les fotos o les diapositives fins que no les revelaven al laboratori fotogràfic. Si les copies eren en paper en algunes botigues només et cobraven les que te havien sortit bé, però en el cas de les diapositives te les havies de quedar totes. Així que, gracies a això, ha pogut arribar fins a els nostres dies aquesta diapositiva, joia de la perspectiva i la cromàtica, realitzada a l'avenc del Llest, a on ja es poden comprovar les primeres passes de l'espeleofotografia cap a l'avantguardisme de l'actual selfieEn Ramon Canela fou el principal, i més destacat, espeleofotògraf del GEB. Ell documentà les principals exploracions del grup fins a l'inici de la segona meitat de la dècada dels anys 70. La tècnica, molt simple, va ser la que avui en dia es pot denominar com de reportatge o d'acció, sense utilitzar trípode i amb un sòl impacte directe de llum, doncs no anaven a les cavitats expressament a fer fotografies, sinó que aquestes eren un dels complements de l'exploració.La finalitat pràctica d'aquestes imatges fou: les diapositives, es feien servir en projeccions per divulgar les activitats i recaptar diners per sufragar despeses de les exploracions, fotografies en blanc i negre, s'enviaven a la premsa i després s'adjuntaven els retalls a les sol·licituds d'ajudes de productes o econòmiques a empreses i/o entitats.Encara que editavem la revista Cavernes, amb el mètode ciclostil, només que molt puntualment s'inserien fotografies, doncs el procés ens resultava molt costós econòmicament.La foto de dalt correspon al Artiguo Baxo, (Tella-Sin, Sobrarbe). Possiblement aquesta foto i les que aniran sortint, més avall, d'aquesta cavitat, són de 1981. Abans, l'any 1975, Tomás Sánchez i Francesc Pañella (GEB) superaren el primer sifó.Aquesta fou la primera càmera reflex que vam fer servir al grup, cap al 77. Carcassa metàl·lica, sense adaptador superior de flaix, mecànica, només duia un pila de botó pel fotòmetre, objectius intercanviables a rosca. Desprès ja anirien sortint les dels objectius amb baioneta que feren obsoletes a les anteriors, desprès les electròniques, amb carcasses de plàstic, que amb la humitat elevada no funcionaven bé, si queien a l'aigua ja podies acomiadar-te, i si queien a terra s'obrien com la closca de l'ou, i desprès vingueren les digitals i totes aquestes restaren pels museus.Doncs sí, a la foto de Artiguo de dalt surt aquest flaix. Encara que en aquella època ja n'havien flaixos potents elèctrics de braç aquests ens resultaven molt voluminosos, delicats i d'elevat preu per a les nostres butxaques. Les bombetes eren d'un sòl ús. Entre unes coses i altres, el cert, es que no feien gaires fotografies, i d'aquestes com es veies alguna cosa ja ens feia contents!Paràbola del flaix plegableAmb números guia i tot!Els manuals de tècnica d'espeleofotografia no abundaven La photographie spéléologique (M. DÉRIBÉRÉ 1952) 48 p., fot. b/n., 155x120 mm. Ed. Prisma. ParisAquí l'invent del flaix d'en Fèlix Alabart. Amb aquest o amb un de semblant va fer la fotografia del pou de l'avenc de la Sibinota que vam veure fa dues setmanes.Doncs, continuant des de la foto de dalt, ja sé que em repeteixo molt, un equip del GEB compost per Diego Ferrer, Josep Mension (espeleobussejadors) Joan M. Urquiza i jo (portadors), anem a intentar superar el segon sifó.En aquells temps el camí a Estaronillo anava per a dalt. S'havia de descendir per un estret camí amb força inclinació que baixava paral·lel al barranc. Amb això que vam veure que pel davant nostre caminava un home amb un armari rober, de dos cossos, lligat a l'esquena, de fet al principi només li vam veure les dues cames per radera. A mi, a primer cop de vista, em va semblar una mena de cargol dalinià. L'armari era més ample que el camí, així que anava fent força per contrarestar el contrapès de l'armari que l'anava dominant cap a la timba del barranc, doncs per l'altra banda del camí, si s'arrambava li tocava l'armari a la mena de paret natural que...
