Miretades Espeològiques (21) Escala Electron
(1934) Robert de Joly (1887-1968) a la Sima Jinámar de l'illa de Gran CanariaAquest genial espeleòleg que va ser president de la Societat Espeleològica de França fou l'inventor de les escales metàl·liques electron per a la pràctica de l'espeleologiaSegons diversos autors, l'espeleologia moderna s'inicià l'any 1888 amb la travessada de Bramabiau realitzada per E.A. Martel i els seus companys. Ja des de molts anys abans d'aquesta data s'utilitzaren les voluminoses i pesades escales compostes de corda i fusta (1m = 1kg)(1946) Del llibre, La Spéléologie. Alpinisme a l'envers (WEITÉ)De Joly construí les seves escales amb un aliatge d'alumini i magnesi de nom comercial Elektron. Amb aquest material lleuger i resistent es construïren les estructures de les grans naus aèries Zeppelin.(1967) Avenc de la Sibinota (Fot. Fèlix Alabart)A Catalunya començaren a utilitzar-se les escales metàl·liques entrada la dècada dels anys 50. Moltes d'aquestes primeres escales foren d'auto-construcció. Els grups d'espeleologia al principi no disposaren de gaires i per fer una sortida a un avenc dels que ara ens semblarien de no gaire fondària s'havien d'arreplegar escales de diversos grups.(1969) Josep Lluís Galdón fent de cursetistaPerò aquest material de progressió ajudà molt a l'expansió de la pràctica espeleològica. Els grups començaren a fer cursets d'iniciació. Aquí podem veure al molt recordat Galdón penjant de l'escala a dos metres del terra per a que li fessin la foto, doncs no s'hi veu la corda d'assegurança. Com també es pot comprovar, el material específic personal fora mínim: casc, carburer, una baga i un mosquetó. Potser en aquest curset l'assegurarien amb un nus d'as de guia fet al seu extrem de la corda, passat aquest per sota les aixelles i així s'estalviaven un mosquetó.Als primers anys d'utilització si s'anava a un avenc amb molts pous, per exemple als Esquirols, havia de reunir-se una colla nombrosa, doncs s'havia de quedar un espeleòleg en cada pou per desprès assegurar als que pujaven. El que vull dir és que al fons arribaven només els de més categoria reconeguda o els que tenien més influències. (1963) Alexandre Carreras a l'avenc Llarg (Marboré). Fot. R. CanelaSi el pou fóra molt fondo, degut a la fatiga que produeix aquesta tècnica, només havien tres sistemes per pujar raonablement bé. Primer, que l'espeleòleg fóra un bon coneixedor d'aquesta tècnica i a més un bon atleta. Segon, utilitzar un torn, i tercer, apianar-lo des de dalt, com si es pugés un piano amb la corda. Aquest últim sistema ja s'utilitzava, normalment, des de les èpoques de l'escala de corda i no estava mal vist.(1972) Seqüències de la baixada d'un pou a l'avenc de l'Esquerra (Fot. Diego Ferrer)Els complements d'aquesta tècnica anaren evolucionant i per exemple aquí es veu una baixada a un pou de l'Esquerrà amb el sistema electron, però l'electron no es veu? Si us fixeu, el ràpel Comici està fet amb una doble corda, aquesta doble corda serví per remuntar les escales pel pou i així evitar-se equipar tots els pous amb escales. El cordí que està instal·lat amb un nus de guia i un mosquetó a la baga, cadireta, és una assegurança psicològica, que em van posar en el primer avenc que vaig descendir a ràpel. Les normes de seguretat establien que s'havia de baixar i pujar per les escales.(1971) C9. Escuain. Sobrarbe (Fot. Canela)(1972) C20. Pañella (Fot. D. Ferrer)(1973) B2 (Fot. Canela)(1973) B2 Alfambra (Fot. Canela)(1973) C20. Pañella, Sanahuja, Mension, MiretA Escuain feia dos anys que utilitzaven el Jumar com un sistema d'assegurança, el primer que pujava per l'escala se l'instal·lava al cinturó per autoassegurar-se, desprès a dalt el fixava per assegurar als altres. (1998) Dibuix del llibre, Diccionario de Técnica Espeleolológica (GISBERT ROGER)Encara que coneixien la tècnica de Jumar, que alguns anomenaven sistema bicicleta, en aquells moments no ens convencia gaire, però... (1973) Campanya d'estiu a Escuain. Sortint del C20. Mension,...
