Miretades Espeològiques (20) El Turbo
(1907) Avenc d'en Roca. Cervelló (Baix Llobregat) Fot. JM Co de Triola (AFCEC)En aquesta fotografia històrica de referència, a més d'observar a Font i a Faura junts, també comprovem que tots els espeleòlegs van ben equipats d'acord amb el manual que va publicar Martel sobre les tècniques de progressió a les cavernes, complementat amb diferents apartats sobre els materials utilitzats a l'exploració i investigació espeleològica.Spéléologie. Extrait du Manuel d'Alpinisme(1904) 15 p., 4 fig., 151x107 mm.Tirada a part amb numeració propia de: Manuel d'Alpinisme, VI + 694 p. (l'article es correspon amb les p. 196-210). Ed. Club Alpin Française. Paris(1954) Avenc de l'Esquerrà. Olesa de Bonesvalls (Baix Llobregat) Torras, i Lamarca. Fot. GES Club Muntanyenc BarcelonèsEn aquesta foto, també històrica, de cinquanta anys desprès, podem comprovar algunes de les diferències de l'equipament personal dels espeleòlegs. El que pot resultar més evident és que, no porten casc i la llum, elèctrica, la duen al cap. Però a partir d'aquestes dates començaren a multiplicar-se els practicants de l'espeleologia o també li deien, exploracions subterrànies, per a que no es confongués una cosa amb l'altra. Avui en dia, a la pràctica, potser, s'han polaritzat las definicions d'aquests dos conceptes que van tractar d'instaurar i, ha passat el significat d'un a l'altre i viceversaAixí que alguns dels exploradors, hem refereixo al sentit que li dóna el diccionari, es trobaren amb unes noves dificultats que ni la tècnica ni el material de l'època els ajudava gaire a solucionar(1971) Cueva de los Arnales o del Molino. Tella-Sin (Osca) Ferrer, i Mension. Amb la perxa no va haver prou, es continuà escalant, però tampoc. Foren els companys del GE de Rubí (GER), als voltants d'aquest segle, els que arribaren fins a daltAl fons la cinglera Cort d'o Transito. Tella-Sin(1971) Els mateixos de la foto d'abans pujant el material al peu de la cinglera i a la cova Barber. Les perxes estaven fetes, artesanalment, empalmant pesades canonades de ferro que es feien servir originalment per a la conducció d'aigüesSurgència de la cova Barber. A l'esquerra un espeleòleg txecoslovac, ara no me'n recordo com va venir a parar amb nosaltres un noi d'un país comunista a la època de Franco i en plena guerra freda! Mension, Domènec Pañella i Ferran Navarro (1970) A l'any anterior de les perxes en Ramon Canela amb un vestit de neoprè supera el pas del sifó temporal.Com que les aigües són de la categoria espeleològica, molt fredes, es va buscar una solució per transportar la roba seca a l'altra banda del sifó. Al mercat es van trobar aquests bidons que nosaltres van denominar com politens, efectivament corrompent la paraula polietilè. Aquest bidons foren el que més endavant substituirien als petates de lona a les exploracions que feren a la resta del massís de Las Tucas Mension, i Ferrer CanelaFerrer, i (?)Amb l'ajuda de les perxes s'haurien de remuntar les successives cascades que s'anirien trobant al riu subterrani. Així que la roba seca no va servir de res. Al 71 ja s'havien començat a explorar a Escuain cavitats amb molta aigua com, Os Bibers d'o Campillon (surgència del sistema principal) O Forat d'o Barranco d'o Gurrundué, però les exploracions foren ràpides de temps. També es tenia experiència amb altres cavitats amb aigua però amb temperatures d'aigua i ambient més altes com el Solencio de Bastaras.La roba mujada a sobra i la llarga permanència, agreujada per les esperes, produí fred i tremolors, ara diríem hipotèrmia. Ja en aquells temps ens deien que el neoprè no es podia dur posat gaires hores, doncs no deixava transpirar al cos, a més que reduïa molt la mobilitat i que valien molts diners, això últim ens va acabar de convencer! Així què havien de fer...? Van provar amb un vestit de dues peces que es deia Turbo isotèrmic, el venedor va dir que, per aquí el feien servir per practicar esquí nàutic a l'hivern, que no era el mateix que el neoprè, que impermeable...
