Carlit
Arriba l'estiu, un bon moment per plantejar-se algun repte d'alçada, aprofitant els dies llargs, la manca de neu (tot i que sovint pot ser un desavantatge), el clima benigne... Us proposo una escapada a un cim que vaig coronar fa uns anys però del que guardo un molt bon record, perquè té una mica de tot: llacs, ambient pirinenc, unes vistes magnífiques, i alçada... ratllant els 3000.El Carlit, al Pirineu Oriental, està considerat com el cim més alt de tota la Cerdanya, amb 2921m. Tant de la part catalana com de la francesa. Un dels principals atractiu és la gran quantitat de llacs glacials que l’envolten, només superat en tot el Pirineu per la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-116 en direcció a Mont Louis, França. Abans d’entrar al poble, trobem una rotonda,agafem una desviació a l’esquerra, D-618, en direcció a les estacions d’esquí de Font Romeu i de Pyrenees2000, Escassament passats uns 400m, una altra rotonda, ara girem a la dreta per la D-118, direcció a les Angles, i enseguida, a 1 km aproximadament,un altre cop a l’esquerra, cap a la Bollosa. Si anem a l’estiu haurem de deixar el cotxe a una zona d’aparcaments (a 1,7km del darrer encreuament de la carretera), i esperar el servei d’autobusos que ens portarà fins al llac i Refugi de la Bollosa, després d’uns 10 km de pista. El refugi és propietat del Club Alpí Francès, té 40 places i és guardat en temporada. Travessarem, per damunt tota la presa que conforma el llac i anem a parar al davant de l’hotel Les Bones Hores. Tinc entès que els residents a l’hotel poden pujar amb el vehicle fins aquí. Desnivell: 1850 m, acumulats. Horaris: 3 h. aproximadament. Pujar i baixar. Dificultat: Moderada, amb algún pas complicat a l’aresta cimera Bibliografia i cartografia: Cerdanya, 1:50.000 Editorial Alpina Descripció de l’itinerari: Des d’aquest punt, a l’esquerra de l’hotel, veiem el cartell amb el mapa dels llacs, estem a 2005 m. Descripció de l’itinerari: Des d’aquest punt, a l’esquerra de l’hotel, veiem el cartell amb el mapa dels llacs, estem a 2005 m. Comença l’ascensió, les possibilitats són diverses ja que hi ha una variada xarxa de senders, molt concorreguts a l’estiu, que van passant per tots els llacs que conformen tota aquesta vall. Qualsevol elecció és bona, tot i que jo aconsello agafar la via més directa i deixar per a la baixada, si encara hi ha ganes, la visita, per altra part espectacular al circuït de Llacs. Per tant la meva aproximació va ser seguir els següents llacs: Viver, Negre, entre el Sec i de la Comassa per pujar una petita lloma i anem a trobar el Llat i el Llong, Trebens i Soubirans, a les aigües del qual ja es veu reflectida l’enforcadura del Carlit. Estany ComassaEstany SecA partir del Trebens el camí comença a pujar suaument per l’esquerra de la vall, pel vessant del Tossal Colomer, a la dreta anem deixant enrere el Soubirans (2350m.) Tenim el Carlit a tocar, però queda la pitjor part, el camí que puja fort es va convertint en una immensa tartera. Arribem al coll Colomer desprès de passar per l’estany Gelat de Soubirans.Coll ColomersEl camí emprèn forta pendent per la mateixa aresta fins a un punt on segueix cap a la dreta fins a la xemeneia que uneix l’enforcadura dels dos cims. Degut al “trànsit” dens de gent, prefereixo tirar pel dret i seguir l’aresta, que en forta pendent, molts cops grimpant entre afilats blocs esquistosos, ens deixa al mateix cim sud del Carlit, 2921m. (1h 50’). Estany de LanósTot i la gent, la vista és extraordinària: cap al nord-oest l’immens estany de Lanós, i cap a l’est el curiosament anomenat “desert del Carlit”, ple de llacs. Tot i semblar un contrasentit imagino que a l’hivern, tot cobert de neu, deu tenir una certa aparença de desert. Des d’aquí estant m’atreveixo a descobrir, la Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó, el Puigpedrós i altres...
